Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
INTRODUCCIÓ A L'ELECTRÒNICA - Coggle Diagram
INTRODUCCIÓ A L'ELECTRÒNICA
Estudi i experimentació de components electrònics bàsics
El conjunt d'elements que integren aquests circuits s'anomenen components electrònics.
Components electrònics passius: per si sols no són capaços de d'amplificar o generar senyals elèctrics, actuen com a càrregues: resistors o condensadors
Components electrònics actius: són capaços de generar, modificar i amplificar el valor del senyal elèctric: díodes o transistors
Camps d'aplicació
Electrònica→ és la part de la ciència i de la tècnica que tracta de l'estudi dels electrons i de les seves aplicacions en el tractament i la transmissió d'informació.
Electrotècnica→ té com a objectius la producció, la distribució i la utilització de l'energia elèctrica.
Una mica d'història
En el desenvolupament històric podem distingir tres etapes: electrònica de les vàlvules termoiòniques de buit, l'electrònica dels transistors i l'electrònica dels circuits integrats.
Díodes i transistors: la seva utilització va representar un important salt qualitatiu en l'electrònica: eren més sòlids, més petits, més resistents, s'espatllaven més tard i milloraven el tractament de senyal.
Circuit integrat (xip): és molt més petit i va donar
un nou impuls al progrés tecnològic i a la investigació en electrònica.
Vàlvules termoiòniques de buit: són considerades el primer component electrònic i van afovorir nous descobriments:
L'origen de l'electrònica se situa a finals del segle XIX, quan l'any 1883, Thomas A. Edison va descobrir l'efecte termoiònic. J.A. Fleming va aprofitar-ho per construir la vàlvula de buit l'any 1904. Amb aquest descobriment es va construir el primer ordinador anomenat ENIAC l'any 1941. Però el 1948 van començar a ser substituïdes per díodes i transistors. L'any 1960 va aperèixer el primer circuit integral i més endavant, l'any 1971 l'empresa Intel va fabricar el primer xip microprocessador.
Thomas A. Edison
J.A. Fleming
Corrent altern i corrent continu :
Corrent altern: es caracteritza pel fet que el desplaçament d'electrons es fa sempre en el
mateix sentit, amb una tensió i intensitat constants en el temps.
Corrent continu: es distingeix pel fet de ser un corrent variable en què les principals
magnituds que el defineixen, tensió i intensitat, canvien contínuament de valor i de sentit.
Tot i que fa més de 2000 anys que l'electricitat es coneix, no ha estat fins els dos últims segles que s'ha aconseguit generar i utilitzar de forma útil. A finals del segle XIX el corrent altern es va considerar el millor sistema de distribució d'electricitat pels seus avantatges pel que a la producció, transport, distribució i utilització. El corrent altern que produeixen els generadors a les centrals i que utilitzen habitualment és el tipus sinusoïdal.
