Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
L'ACCIÓ SOCIAL AL LLARG DER LA HISTÒRIA - Coggle Diagram
L'ACCIÓ SOCIAL AL LLARG DER LA HISTÒRIA
L'alteritat en els primers textos: Amb els textos antics és poden advertir una sèrie de pautes que parlen de la constucció simbòlica de la identitat humana.
L'aportació de Grècia Clàssica: el fet de considerar moltes malalties o situacions de discapacitat. Eren considerades i tractades com a signes d'impuresa o de monstruositat o manifestacions de desordres sobrenaturals.
La humanitas romana: Roma suposa la creació de l'Estat i del Dret com a formes d'organitzazció de la vida social.
La humanitas s'instal·larà en algunes pràctiques i en l'organització jurídica romana, i la creació d'institucions que es poden considerar els antecedents de la beneficència o la protecció social.
La caritat cristiana: La pràctica de caritat i acolliment de l'alteritat es va anar institucionalitzant(els hospitals, els albergs, els asils per a dements, les leproseries.
Aquestes institucions sota tutela directa o indirecta de l'Església, van transformar la presència de l'alteritat en les societats de l'època, en convertir-se en espais de cura i atenció per a les persones més necessitades.
Secularització de la pobresa: En aquesta època l'esfera religiosa se separa progressivament de l'esfera profana. Algunes institucions locals van liderar les noves formes de resposta i atenció a la pobresa.
L'atenció social es caracteritzava per la discrecionalitat, s'oferien recursos o atenció a persones sense criteri clarament establert. S'experimentarà una racionalització i especialització de les práctiques.
Industralització i tancamant de l'alteritat: Els segles XVII, XVIII i XIX suposaran un pas endavant en les pràctiques de reclusió de l'alteritat en espais considerats terapèutics. La utilitat i la productivitat social de la feina serviran com a moralitzadors per justificar la reclusió de pobres i captaires.
Aquesta pràctica generalitazada de tancament, emergirà en un escenari propici la mirada clínica.
Es comenci a articular un determinat discurs científic a l'entorn dels espais de reclusió.
Intervenció pública. L'assistentència social: Atendre les necessitats de les persones en situació vulnerable es com una mostra de civisme i bona voluntat.
La majoria dels estats encara tardaran dècades a ssumir la protecció social com un deure inherent a les seves funcions.
La beneficiència a l'assitència social: Es caracteritza i distingueix pel fet que es comencen a plantejar determinats serveis com una obligació per part de l'Estat.
Es limitaven a satisfer les necessitats més bàsiques, la seva implantació va suposar un canvi radical en el model d'acció social.
Formes d'assistència social en països industralitzats del segle XIX.
Aquest col·lectiu com a agent transformador de les noves relacions socioeconòmiques.
La defensa dels drets fonamentals està plenament vinculada amb el desenvolupament progressiu dels sistemes de protecció social.
L'acció social a Espanya/les lleis de beneficència: En el cas d'Espanya aquestes no van arribar fins a mitjan segle XIX.
Aquesta llei va dotar a les administracions públiques la responsabilitat de proveir una sèrie de centres i recursos a l'atenció de les necessitats socials, però es va deixar en mans de les diputacions i ajuntaments.
Conquestes socials i sistemes d'ajuda mútua: El moviment obrer, va impulsar la creació de diversos mecanismes d'ajuda mútua i de previsió social.
El context espanyol destaquen les germandats com eina de socors mutu.
La creixent activitat associativa i cooperativista.
L'acció social a la Segona República: - Els casos d'assegurança de malaltia , accidents, atur forçós, vellesa, inavalidesa i mort.
La feina de les dones i dels joves , i especialment la protecció de la maternitat.
La gornada de treball i el salari mínim i familiar, les vacances anuals remunerades.
L'esclat de la Guerra Civil i la implantació de la Dictadura van impedir el desenvolupament i la implantació de totes aquestes intencions.
L'acció social durant la Dictadura: A Espanya es mantindran estructures econòmiques arcaiques que la incapaciten per al desenvolupament d'un veritable estat de benestar.
Espanya es manté acorada en el model de la beneficiència o, d'assistència social.
L'emergència de l'estat del benestar: El estat de benestar es caracteritza pel fet que és el mateix Estat el que es considera el garant últim del benestar de la ciutadania.
Prestacions i drets vinculats a la dignitat, la llibertat, la salut i la seguretat, la feina, etc.
Estableixen mecanismes per garantir l'accés a uns serveis determinats o l'exercici d'uns drets determinats d'una manera universal.
El desenvolupament dels estats del benestar: - És especialment manifest als països del sud d'Europa(Grècia, Espanya o Portugal) van tindre els seus propis processos històrics i polìtics.
En molts casos vinculats a la presència de governs de perfil fexista i autocràtic.
Aquests països l'inci de certes polítiques de benestar va seguir camins i ritmes diferents.
En molts casos es van mantenir lligades a fórmules de beneficiència o assistència social.
Tipologies d'estats del benestar
Model liberal: Es caracteritza pel fet que prioritza el mercat. En països com Regne Unit, Estats Units, Canadà, Austràlia, etc.
Model conservador: Model en que la família(o les unitats de convivència) i les corporacions són les dimensions fonamentals d'inclusió social, exerceixen com a eix principal per a l'articulació de polítiques socials. En països com França, Alemanya, Itàlia i d'altes de l'Europa central i occidental.
Model socialdemòcrata: Model que considera que l'Estat és l'espai o actor principal a l'hora de garantir la inclusió social de les persones. Els països nòrdics com Suècia, Dinamarca, Noruega, o Finlàndia s'organitzen a partir d'aquest model.
Desenvolupament de l'estat del benestar al sud d'Europa: Països com Espanya, Grècia o Portugal van tardar a desenvolupar models de protecció social. El pes de la família com a proveÏdor de benestar i seguretat del paper de l'Estat paternoassistencialista.
1 more item...
Professionalització de l'acció social: Aquesta tendència cap a la profesisionalitazació és comuna a tots els països. Tot i que es tornen a poder advertir diversos ritmes.
Antecedents de la professionalització: Desde la COS es van plantejar per primera vegada temes tan importants com el treball o la recerca de motivacions, capacitats i corresponsabilitat.
Moviments d'iniciativa civil. El segle XX: Aquests moviments tracten d'oferir noves respostes a les dificultats socials de l'època.
Per tot Europa es van començar a entendre altres corrents relacionats amb l'educació de la joventut. Amb especial incidència en països com França, Alemanya o Dinamarca, Espanya i Regne Unit.
Totes aquests corrents pedagògics van suposar una fita important en la professionalitazació, van defensar i organitzar unes formacions específiques a persones que habien treballat en aquests centres o amb aquests col·lectius.
En el cas de Espanya també es van anar creant centres de formació específica desde 1958.
Altres centres e formació van suposar un impuls definitiu en la consolidació de la formció específica.
L'acció social es professionalitza: Aquest procés de progressiva professionalitazació es va consolidar amb la creació de diferents estudis reglats als anys vuitanta i noranta.
Les transformacions que experimenten les nostres societats obliguen a ser cauts a l'hora del futur professional.
La presència d'integradors i integradores és cada vegada més gran en més àmbits professionals.
El treball d'integració social avui es desenvolupa en un nou escenari sociopolític que determina l'alteritat és construïda novament.