Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
U.12 LA LITERATURA MODERNA: ELS SEGLES XVI-XVIII - Coggle Diagram
U.12 LA LITERATURA MODERNA: ELS SEGLES XVI-XVIII
ELS GRANS CORRENTS CULTURALS I ESTÈTICS DE L'EDAT MODERNA (període entre la descoberta d'Amèrica -1492- i el començament de la Revolució Francesa -1789-)
EL CONTEXT POLÍTIC, LINGÜÍSTIC I LITERARI CATALÀ (durant l'edat moderna, la Corona d'Aragó va viure una subordinació política al poder de Castella)
LA LITERATURA DEL BARROC (gèneres més conreats: la poesia i el teatre)
Poesia: imitació de models poètics castellans (Luis de Gòngora i els poetes de l'escola culterana). Màxim representant: Vicent Garcia, conegut com a Rector de Vallfogona
-mètrica: sonet i el decasíl.lab italià i s'incorporen formes d'origen castellà -quintets, dècimes o romanços
-retòrica: hipèrbole, antítesi, paradoxa, hipèrbaton o metàfora
-lingüística: abundants castellanismes lèxics i sintàctics
Teatre, destaca Francesc Fontanella
LA LITERATURA POPULAR (basada en una tradició oral amb arrels en l'edat mitjana)
Gèneres principals
Poesia narrativa (recollida en el "Romancer", conjunt de composicions antigues de la pròpia veu del poble). Romanços pertanyen a tres tradicions formals, lingüístiques i literàries diferents:la provençal i francesa, la castellana i l'autòctona)
Tradició provençal i francesa: "La presó de Lleida"
Tradició castellana: ""Santa Caterina"
Tradició autòctona: "Els Segadors" (temes històrics), "Els estudiants de Tolosa" (llegendaris) i "La dama d'Aragó" (lírics)
Narrativa en prosa (inclou les rondalles -contes breus destinats als infants amb un ensenyament pràctic o moral- i les llegendes -narracions històriques-)
Poesía lírica (lligada al calendari religiós societat agrària)
Nadales (recreacions líriques i/o humorístiques de tema nadalenc)
Cançons de pandero (es cantaven acompanyades per aquest instrument, en festes)
corrandes (composicions curtes i sovint encadenades de tema amorós, festiu, satíric o d'actualitat)
Goigs (pregàries cantades a la Mare de Déu o a un sant)
Altres, com les cançons religioses de tema pasqual, les de bandolers i les de lladres de camí ral
Teatre de tema religiós (lligat a la litúrgia: cicles de Nadal, de Pasqua, de l'Assumpció de Maria i de les vides de sants)
Teatre de tema profà (amb farses i entremesos -peces breus, d'un acte, en prosa o en vers, tema humorístic)("La farsa d'en Cornei")
Representacions o danses de la mort (la de Francesc Olesa o la del poble empordanès de Verges)
Característiques generals
Estructures repetitives (anàfores, paral.lelismes, repetició de versos sencers, la mateixa tornada,...) i senzilles (predomini d'oracions subordinades) per facilitar la memorització
Ús important i expressiu dels diminutius
Motius i personatges estereotipats
S'utilitzen fórmules fixes, per exemple al començament i a l'acabament d'una rondalla
Abunden les variants de cada text (per la seva difusió oral i memorística)
Apareixen nombres amb valor simbòlic (el tres o el set)
Anònims i s'han transmès oralment de generació en generació
En la poesia predominen els versos d'art menor i la rima assonant
LA LITERATURA DE LA IL.LUSTRACIÓ (s. XVIII predominen el neoclassicisme -reacció al sobrecarregament del Barroc- i la Il.lustració -moviment filosòfic i literari bases ideològiques món contemporani-)(Literatura catalana destaquen els gèneres en prosa i a Menorca, el teatre)
La Prosa (les obres no tenen caràcter narratiu o no estan basades en la ficció)
Autors destacats: Baldiri Reixac i Carbó i Rafael d'Amat i de Cortada
El teatre (es desenvolupa en els territoris que no estaven sota dominació espanyola: el Rosselló i, especialment, l'illa de Menorca
Destaca Joan Ramis i Ramis = "Lucrècia" (tragèdia), "Arminda" (drama) i "Rosaura o el més constant amor" (tragicocomèdia)
LA LITERATURA DEL RENAIXEMENT (crisi de la literatura catalana culta en llengua catalana per la castellanització de la cort i el seu desplaçament fora del territori català)
Prosa: Cristòfol Despuig "Col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa"
Poesia: grau important de castellanització
Pere Serafí i Joan Pujol