Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
U.10 LA LITERATURA MEDIEVAL: DELS ORÍGENS AL SEGLE XIV - Coggle Diagram
U.10 LA LITERATURA MEDIEVAL: DELS ORÍGENS AL SEGLE XIV
CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
Els orígens de la llengua i la literatura catalanes = (evolució llatí vulgar colonitzadors romans a l'imperi) -llengües romàniques-
La societat feudal = vasallatge = es reflecteix a les literatures romàniques (i catalana)
nobles (bellatores) - es dediquen a la guerra-
Literatura cavalleresca o cortesana -llengua vulgar-
clerques (oratores) -es dediquen a la'oració i pensament-
Literatura moral o doctrinal -llatí-
treballadors (laboratores)
Literatura oral (temes populars) -llengua vulgar-
Societat vertebrada al voltant del cristianisme (teocentrisme)
Valors: L'amor i el sacrifici
Rebuig: material o sensual
LA POESIA TROBADORESCA
Trobadors i joglars
poetes (escrivien en llatí)
Trobadors (escrivien en occità + componien la música dels seus poemes) -d'origen noble, lligats a les corts,difusió composicions oral (a càrrec del joglars)
Joglars (recitaven les obres dels trobadors + acompanyament instrumental)(joglars lírics i èpics)
Característiques
Poesía culta (textos molt elaborats -mètrica i retòrica-)
Poesía lírica (expressa sentiments de l'autor -amor, mort o religió-)
Poesía escrita en llengua occitana (no dialectes d'aquesta llengua). Literatura catalana (s'obre amb autors que escrivien en llengua diferent al català)
L'amor cortès (fin'amors = en occità) (filosofia de l'amor refinada ambient de la cort)
Temàtica bàsica de la poesia dels trobadors
Personatges/sentiments
Dama noble ("midons" = senyora), esposa del senyor feudal = idealitzada (qualitats físiques i morals). Identitat real s'amaga amb nom fals que inventa el trobador ("senhal" = senyal)
Trobador ("hom" = vasall) = admira la dama ideal i experimenta sentiments amorosos i sofriments
Senyor feudal ("gilós" = gelós) = marit de la dama, advertit pels "lausengiers" (aduladors envejosos)
Tòpics (base de tota poesia lírica amorosa occidental) = no experiència viscuda pel trobador, és una metàfora del vasallatge: enamorament a primera vista, context primaveral de l'enamorament, perdurabilitat del sentiment amorós al cor trobador, malaltia/sofriment/i fins la mort per amor
Gèneres
Cançó (gènere amorós per excel.lència). Estrofes (o cobles): entre 5 i 7. Tornada (més breu que l'estrofa, es va repetint i conté la "senhal" -mot en clau de la dama-
Dansa i balada (temàtica amorosa, però aptes per ballar)(diferència amb la cançó: presència d'un "refranh" -va cantant el cor no el solista com a les cobles)
Alba (moment concret de l'experiència amorosa -comiat dels amants a la matinada després d'una nit junts-)
Pastorel.l.a (poesia amorosa, però amb diàleg entre cavaller i pastora en un espai natural)
Tensó i partiment (gènere poètic dialogat -dos trobadors, reals o fingits, debaten tema amorós, literari, moral, polític, ... en estrofes alternes-)
Sirventès (gènere tema moral o polític (trobadors utilitzen per polemitzar amb un altre personatge o fer sàtira)
Plany (elogi fúnebre en record d'un senyor o amic traspassat)
Trobadors catalans destacats
Rei Alfons I el Cast (primer rei corona catalanoaragonesa, anomenat el Trobador -va compondre cançons-)
Guillem de Cabestany (trobador rossellonès, destaquen les cançons i per la vida que s'explica als cançoners)
Guillem de Berguedà (destaquen els sirventesos. Famós: el marquès de Mataplana)
Cerverí de Girona (nom poètic de Guillem de Cervera, trobador català més important de la segona meitat s. XIII)
RAMON LLULL (pioner de la prosa en llengua catalana)
L'Art lul.liana (sistema filosòfic de Llull: mètode combinatori que pretén organitzar de manera racional tot el coneixement de les diferents ciències)(debat pensament medieval: conflicte raó i la fe)
Obra (uns dos-cents seixanta títols escrits en català, llatí o àrab -segons intenció i destinatari- amb finalitat didàctica -utilitza constament exemples-)
La poesia (obres rimades i prosa poètica de temàtica mística -"Arbre de filosofia d'amor" o "Llibre d'amic e amat"-, en vers destaquen les obres dedicades a la Mare de Déu -"Plant de la Verge" i de temàtica autobiogràfica -"Cant de Ramon", "Lo desconhort" i "Lo concili"
Obres religioses, didàctiques i morals (títols més importants: "Vida coetània", "Llibre de contemplació en Déu" -obra més extensa, amb caràcter enciclopèdic-, "Llibre de l'orde de cavalleria" -breu tractat per a la formació del cavaller cristià-i "Llibre del gentil e los tres savis" -debat entre un savi cristià, un musulmà i un savi jueu davant d'un gentil-
La novel.la (pensament de l'autor: Déu com a senyor i creador de totes les coses)("Romanç d'Evast e Blanquerna" i "Llibre de meravelles")
LES CRÒNIQUES (narració literària dels fets històrics: quatre cròniques: constancia d'uns fets històrics, to del relat heròic, intenció propagandística, entusiasme patriòtic i providencialisme -gestes dels reis catalans inspirades i afavorides per Déu-)
Crònica de Ramon Muntaner
Crònica de Pere el Cerimoniós
Crònica de Bernat Desclot
Llibre dels fets de Jaume I