Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
NF 2. INTERVENCIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT SEXUAL, Nom:Karen Miras Montoya …
NF 2. INTERVENCIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT SEXUAL
1, El desenvolupament sexual
1.1 Sexe i gènere
Assignació de sexe i intersexualitat
Intersexualitat 46, XX o intersexualitat 46, XY
Persones que tenen els òrgans interns i les hormonen d'un sexe i els externs d'un altre.
Intersexualitat gonadal veritable
Persones que tenen els òngans interns no assignables a cap dels dos sexes establerts.
Intersexualitat complexa o indeterminada
Persones que tenen a codi gènetic una combinación de cromosomes sexuals diferent de les des normativas (ex: XXY)
Gènere i identitat de gènere
Cisgènere
Persones que s'identifiquen i creixen amb les condicions sexuals i de genere assignades.
Transgènere
La identitat de genere de les quals s'ajusta a l'associada del sexe que se'ls va assignas en néixer.
Intergènere o trans no binari
Persones que no s'identifiquen amb un gènere (masculí/femení)
Més endlà de les sigles
La paraula
queer
defineix una identitat de gènere i sexual difeents de l'heterosexual i cisgénere.
Desenvolupament sexual i identitat de gènere a la infància.
La identitat de gènere, segueix un procès parallèl·lel al desenvolupament físic, a la seva consolidai durant l'etapa infantil:
Als 2 any, reconèixen i prendre consciència de les diferències físiques dels diversos sexes.
Els 2 - 3 anys, primers reconeixements relatius a la pròpia identitat de gènere.
Als 4 anys, s'adquireix un sentit estable de la propia identitat.
1.2 Estereotips i rols
Generació i reproducció d'estereotips i rols de gènere
L'infant anirà interioritzant el seu rol depenent de:
El
comportament de la família
L'
actitud i els missatges que percep a l'escola
Els
valors, role, protagonismes i temes tractats als diferents canals de comunicació
Socializació i estereotipació
La socialitazció té un paper desiciu en la creación d'estereotips i rols de gènere a la costra societat.
1.3 Normativa en matèria d'igualtat de gènere
En el marc de l'Organització de les Nacions Unides
En l'àmbit de la Unió Europea
A nivell estatal
En l'àmbit autonòmic
2. Teories explicatives
2.1 Les teories psicoanlítiques
Incideixen en els mechanisms d'obtenció / satisfacció de player durant tota la infància i la supreació de conflictes d'origen sexual.
Estadis del desenvolupament psicosexual
Fase oral
(del naixement fins a l'any aprox.)
Sentit de plaer es localitza en la boca i als llavis
Fase anal
(entre l'any i els 3 anys)
La defecació i el valor simbólico dels excrements com a regal. (control dels esfínters i autonomia)
Fase fàl·lica
(entre els 3 I els 6 anys)
Explorar i descobrir els seus òrgans genitals com a font de plaer.
Fase de latència
(entre els 6 i la pubertat)
L'interès sexual disminueix.
Fase genital
(a partir de la pubertat)
Hi ha canvis hormonals que marquen el final del desenvolupament sexual.
La compleixitat de l'etapa fàl·lica
El
complex d'Èdip
Defensa que els nens senten un desig eròtic cap a la mare.
El
complex d'Electra
Les nenes senten desig cap al pare, i perceben a la mare com a rival.
El
complex de castració
Per als infants es difícil comprendre les diferències entre els seus organs genitals.
2.2 Les teorías de l'aprenentatge social
Els infants aprenen les conductes, imitant el comportament d'altres, especialment les que són més significatives.
2.3 L'adquisició de la constància de gènere
Referència a la comprensión, per part dels infants, que el sec sexe és permanente i no es modifica per les conduces o per l'aspecto extern.
1.
Etiquetatge de gènere
(inici de preescolar cap als 3 anys)
Són capaços d'etiquetar el seu sexe i el dels altres correctament.
Establiment de gènere
(cap als 5 anys)
Són capaços de saber que un en es converitrà en home i una nena en dona.
Constància de gènere
(final de preescolar)
Adquireixen seguretat que el seu sexe no canviarà.
2.4 La teoria de l'esquema de gènere
És una representació mental que l'infant elabora a partir de les característiques i els comportements que associa al fet de ser home o dona.
Esquema de funcionament de la teoria de l'esquema de gènere.
IDENTITAT DE GÈNERE:
SOC NEN
ESQUEMA DE GÈNERE
Cuina
(de nena)
El cotxe és per a mi
La cuineta no és per a mi
Cotxe
(de nen)
3. Intervención en el desenvolupament sexual
3.1 Manifestacions sexuals a la infància
El desenvolupament sexual ha estas un tema tabú, encara aviu hi ha algunas idees que segueixen:
La negación de l'existencia d'una sexualitat infantil.
La idea de la sexualitat com a una cosa bruta, perversa i moralment reprovable, especialment en les nenes.
3.2 El descobriment del plaer
Els infants només mostren interès i curiositat per totes les parts del seu cos, descobrint les sensaciones plaents que obteven amb la seva exploració.
Félix López (catedrátic de psicologia de la sexualitat), explica que el plaer sexual infantil existeix, des d'abans del primer any (hora del bany)
Els infants no tenen molts de canvis físics en la seva autonomia sexual; però aquests descobreixen el plaer i aprenen a autoexitar-se des de molt petits.
Cal entendre que l'exitació sexual i la masturbació són conductas naturales, no s'ha de mostrar incomodidad ni alarmisme.
Cal deixar que la sexualitat de l'infant fluexi de manera natural.
Als 3 anys, se'ls ha d'explicar que s'ha de fer en privat, de manera higiénica sense fer-se mal; i sobretot apprendre a controlar aquest desig.
3.3 El joc en el desenvolupament sexual
Són comportaments de jocs que formen part del procés de desenvolupament dels infants:
L'exploració del propi cos.
Comportaments que es donen de manera ocasional.
Comportaments que sorgeixen amb el joc.
El joc ha de ser volunatri i consentit per els diferents infants.
Hi ha determinants comportaments sexuals en els infants en què cal intervenir o alertar-se:
Realització de jocs amb un contingut sexista o agressiu (violació).
Pràctica de jocs que puguin imitar conductas sexuals adultez (sexe oral)
Ús del llenguatge o coneixements relacionats amb l'àmbit sexual.
Interès per infants més petits en l'àmbit sexual.
Realització de jocs que puguin fer mal (introductif d'objectes a la vagina)
Obsesión per jocs de contingut sexual o excesiva repetición de conductas de masturbació.
3.4 Afrontar les conductes i preguntes de contingut sexual
L'objectiu és donar una image positiva i natural de tot all relate a a sexualitat
Anar amb compte amb les reaccions
Un crit davant apuesta conducta genera una reposta de prohibición que por causar a l'infant un sentimiento de repressió.
Donar-li la importància de qualsevol altra pregunta, ni més ni menys
Posar nom a les coses
La incorporación de les páranles corresponents, han de ser adequades a l'edat.
Preguntar qué en saben
Cal saber quina informació tenen sobre el tema, no generar-los més confusió de la que ja puguin tenir.
Establir límits
Important remarcar els conceptes d'intimitat i consentiment; tractor el tema de la sexualitat amb normalitat.
3.5 La intervenció amb famílies
La intervención amb famílies des de l'escola ha d'estar encaminada a:
Fomentar una actitud positiva cap a la sexualitat infantil.
Anudar-les a responder a la curiosidad sexual dels infants, a partir de les diferencies anatòmiques entre ambós sexes i de les reaccions planets que experimenten.
Proporcionar a les familias pautes d'educació sexual.
3.6 Prevenció de l'abús sexual
L'
abús sexual
és un maltractament constituïda per actituds, comportements i interaccions de una persona adulta amb un infant, per tal de satisfer el desig sexual de la persona adulta.
Què s'entén per abús sexual?
Hi ha terminologies especifiques per a diferents tipos de maltractaments sexual:
Agressió sexual
Exhibicionisme
Prostitució o pornografia infantil
Com prevenir l'abús sexual infantil: l'educació sexual
Educar des de la llibertat
Conèixer, valorar, acceptar i cuidar el propi cos.
Comportar-se amb naturalitat davant els temes sexuals.
Aplicar normes bàsiques de cura personal en relación amb les practiques sexuals.
Discriminar les conduites sexuels inadéquates i apprendre a denunciar-les.
Desterrar la reproducció i imitació de conductas sexuals violentes.
Educar en la prevenció de l'abús
Ensenyar-li a identificar les situacions d'abús i rebujar-les.
Ajudar-los a explicar-ho a persones adultes de referència.
Actitud davant la comunicació de situacions d'abús
No disgustar-se.
Tranquil·litzar-lo.
Transmetre-li amb l'actitud i les páranles que no és culpable de res.
Procurar que se senti orgullos per haver-ho explicat i agrair-li la confianza-
Reticències davant la intervenció
4. Educació en la diversidad sexual i en la igualita de gènere
4.1 La diversidad sexual a les families
Educació en la diversidad sexual l'aula
Explicar contes els protagonistes dels quals tinguin models familiars diversos.
Curós amb el llenguatge inclusiu.
Convidar famílies amb model familiars diversos a fer activitats amb els infants a l'aula.
Dramatitzacions o jocs de rols en què s'inclogui la diversiteit familiar.
Educació en la diversidad sexual a les famílies
Les famílies homoparentals segueixen patint discriminació d'altres famílies.
Si es produeix algún tipos de conflictes, és important treballar aquestes qüestions des del diàleg i respecte que mereixen els altres.
Educació en la diversidad sexual en educadores i edcuadors
Per aconseguir una aula inclusiva (temes sexuals), és imprenscidible un treball i relfexió previs de les educadores i educadors.
4.2 Coeducació i educació no sexista
Els curriculums escolars són igualitaris?
A
l'LOMLOE
, remarquen que:
L'educació ha de garantir sempre la igualtat d'oportunitats entre home i dona.
La realitat es que, des de la seva elaboración els currículums disten molt de ser igualitaria des de la perspectiva de gènere.
La
coeducació
és l'educació que es dona, de manera igualitària, sense discriminació per raí de sexe.
La intervenció a l'aula és igualitària?
L'aplicació dels currículums a l'aula reforça una atenciosa no igualitària segons es tracti de nenes o nens.
Es dedica més atenció al comportament dels nens, també sels renya més.
Si una nena mostra comportaments agressius, es censura més que a un nen.
Com apropar-nos a una autèntica coeducació?
A nivell general s'hauria de treballar en:
Revisió dels currículums.
Reconsideració de l'orientació acadèmica i professional.
Potenció dels materials escolars escolars no sexistes.
Algunas estratègies per afavorir aqueas coeducació i educación en igualtat són:
Incorporación en la programació de continguts i activitats dedícate a tasca domèstica, que están associats a rols femenins.
La intervención en l'activitat lúdica, tant lliure com dirigida, per:
Estimular els infants perquè participin i comparteixin jocs i joguines diferents de les associates en principi al seu sexe.
Adoptin en els seus docs rols diferente dels esperats per raó dels seu sexe.
La utilització a l'aula i en el tracte amb els infants de:
Llenguatge que no doni priorità a les actuacions masculines o estereotipades.
Materials didàctics que no incideixin en apuesta perpetuación d'estereotips i rols.
La visibilització de referents tant femenins com masculins que reflecteixin una realitat no estereotipada ni masclista (normalitat no sexista)
Nom:
Karen Miras Montoya
Tasca:
Esquema NF2
Mòdul:
Desenvolupament Socioafectiu
Cicle
: 2TEI