Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
ARQUITECTURA ROMÀNICA: ESCOLES EUROPEES, CATEDRAL DE SANTIAGO, L'…
-
CATEDRAL DE SANTIAGO
Trets:
-
-
Espais creats per a la circulació dels pelegrins i sembla haver-hi una mena de mòdul per regir la relació entre les naus centrals i laterals.
-
-
Des del darrer terç del segle XI fins a final del XII es produí un canvi que donà lloc al romànic ple.
La més important innovació la trobam en la introducció de l’escultura com a element ornamental: cornises, columnes i relleus modificaren la imatge arquitectònica, contribuint a una nova articulació de l’arquitectura.
Les formes purament constructives mantenen bàsicament el mateix esquema que al primer romànic, però ara intenten mostrar més efectes estètics. Els arcs suavitzen les arestes i els suports es fan menys massius amb l’aplicació de columnes.
Descobriment del sepulcre de l’Apòstol Santiago,la cristiandat es va sentir atreta cap al sepulcre, convertint-se en un dels tres llocs clàssics de la peregrinació medieval.
Fins a arribar a Santiago hi trobam tot un seguit de basíliques que configuren l’anomenat Camí de Santiago, el grup d’esglésies franceses anomenades de pelegrinació (Saint-Sernin de Toulouse) presenten una determinada forma tipològica en funció d’unes necessitats ocasionades per la seva utilització com a santuaris que acollien els pelegrins i també varen ser pelegrins els mestres d’obres que hi varen treballar.
Saint-Sernin de Toulouse.
La basílica de Santiago de Compostel·la representa el punt culminant del romànic peninsular i en molts aspectes fins i tot del continental.
Coincidint amb l’impuls donat per Alfons VI a la Reconquesta, el bisbe de Santiago, Diego Peláez, va pensar que es podien enderrocar algunes esglésies per construir un gran santuari que superés els francesos. Les obres començaren l’any 1075 i es van acabar trenta anys més tard. L’any 1105 es va consagrar la catedral.
-
La planta, segueix l’esquema de les anomenades esglésies de pelegrinatge.
És de creu llatina amb un cos longitudinal de tres naus, la central coberta per volta de canó amb arcs faixons que la divideixen en deu trams i les laterals amb volta d'aresta; el transsepte està totalment envoltat per naus col·laterals i ofereix l'aspecte d'una d'una autèntica basílica.
L'amplada de la nau central (8,10 m) és el doble que cadascuna de les laterals (4 m), idèntica proporció que tenen les naus del transsepte.
La capçalera s'organitza en un únic absis cobert per volta de quart d'esfera, amb deambulatori o girola i cinc capelles radials al seu voltant, la central de planta quadrada reprodueix l'estructura d'una petita església; als braços del transsepte trobem dues absidioles més a cada costat. Damunt del creuer s'alça un cimbori sobre trompes.
Es caracteritza per l'existència de triforis o galeries contínues damunt de les naus laterals, tant les del cos principal com les del transsepte.
Aquestes galeries il·luminen la nau central i permeten un equilibri tectònic perfecte de la volta de canó, a més d'articular de manera força elegant l'alçat interior amb la superposició de les arcades geminades del trifori sobre els arcs de separació de les naus.
La seva utilitat des del punt de vista litúrgic no és gaire clara, tot i que s'ha afirmat que en algunes celebracions la tribuna servia per situar-hi els pelegrins.
L'altura de les naus manté una relació 3:1 amb la seva amplada, la qual cosa confereix a la catedral compostel·lana una extraordinària esveltesa. L'absència d'interrupcions visuals proporciona al visitant que entra a la nau central des del vestíbul occidental la perspectiva completa dels 83 metres de l'eix major de l'edifici des del Pòrtic de la Glòria fins a l'absis.
El conjunt es completa amb un cos occidental a tall de nàrtex entre dues torres quadrades. L'aspecte exterior ha variat notablement.La façana occidental, en la qual hi ha el famós pòrtic de la Glòria.Només es conserva quasi intacta la façana meridional del transsepte, amb el pòrtic de Las Platerías.
Recull solucions preromàniques, andalusismes musulmans i també alguns elements antics d’Itàlia. Del preromànic va prendre l’aplicació de contraforts a l’exterior, típics de les construccions asturianes, del món musulmà l’ús de lòbuls decoratius a la capella major i al portal de Las Platerías i la tendència a la ferradura de molts arcs. Del romànic francès va prendre la girola, el trifori i la prolongació de les naus al creuer.
Les innovacions també són molt interessants. D’entrada, les dimensions i les proporcions. De l’alçada, també remarcable, l’important no són els metres, sinó la sensació que s’obté mitjançant el peraltament dels arcs. Les dimensions amples del trifori permeten aconseguir una il·luminació a la part superior de la nau central que contrasta amb la penombra del nivell inferior.
-
-
ARQUITECTURA ROMÀNICA
Característiques
Molts dels elements provenen dels estils romà, bizantí i bàrbar.
-
-
-
-
-
-
El Temple
Planta: utilitzen tant la basilical com la creu llatina amb una o amb més d'una naus longitudinals i una nau transveral anomenada transepte.
-
Temples amb més d'una nau, les naus laterals donen la volta per la darrera la capella major trobem la girola o deambulatori.
-
-
Elements de suport
Murs-són el principal element de suport i de tancament. Són gruixats, no molt alts i mab poques obertures perquè puguin resistir el gran pes de la volta de pedra. Les finestres són molt estretes i abotzinades.
-
Exterior de l'edifici els murs solen ser reforçats amb estreps o contraforts. Correspon amb els arcs faixons, trenquen la superficie llisa del mur i cree un efecte rítmic a l'exterior de l'edifici.
Pilars-substitueixen les columnes com element de suport, perquè són més robustos. A vegades uneixen la columna al pilar formant pilars compostos. S'utilitzen individualment o formant feixos. El fust és llis mentre els capitells es decoraven ambb temes vegetals, homes, animals i monstres.
-
-
-
-
-
El Monestir
-
-
Ordre amb major difusió és la fundada per St.Benet de Nursia i el monestir a partir dels s.X i XI és converteix en una autèntica unitat d'explotació agropecuària.
Situació
-
Nucli central- Claustre
Principals dependències i és un pati porticat, on els arcs de mig punt estan recolzats sobre columnes de fust curs i aparellades.
Estances més importants
La sala capitular, refectori, cuines, lavabo,etc(planta noble).
-
Hortes( fruites i verdures, plantes medicinals)
-
-
-
-
-