Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
EL RESSORGIMENT DE LES CIUTATS EUROPEES - Coggle Diagram
EL RESSORGIMENT DE LES CIUTATS EUROPEES
L'EXPANSIÓ AGRICOLA I COMERCIAL
El desenvolupament agricola
Augment de la productivitat agricola
Augment de la superfície
Talar boscos
Dessecar zones pantanoses
Noves eines
Arada normanda
Llaurava amb més profunditat
Nous conreus de regadiu
Menys males collites en temps de sequera
Rotació triennal de conreus
Més terreny cultivat
Molins d'aigua i de vent
Feien la feina de moltes persones
Més aliments
Reduir episodis de fam
Millorar la salut de les persones
Disminuir mortalitat
Augmentar natalitat
El creixement del comerç
+persones = + comerç
Augment de de l'artesania
Augment dels intercanvis entre ciutats i regions
Noves rutes comercials
Mediterrani
Atlàntic i Bàltic
Reunions periòdiques
Mercats
Fires
Naixement de la banca
Creixement del comerç
Noves tècniques comercials i financieres
Operacions de crèdit
Es prestaven diners a canvi d'interessos
Canvista
Canviava monedes per altres d'un tipus diferent
Lletres de canvi
Contractes escrits per transportar diners
EL DESENVOLUPAMENT DE L'ARTESANIA
L'aparició dels gremis
Augmenta la demanda de productes artesanals
En petits tallers
Formaven part de l'habitatge
A mà amb poques eines
Mateix ofici
En gremis
Exemples
Fusters
Picapedrers
Teixidors
Evitar competència
Regles
Preu establit
Control de nombre de treballadors
Distribució de matèries primeres
Control de qualitat del producte
En un mateix carrer
Carrer dels fusters
Els oficis artesans
Carrera professional
Oficial
Treballador expert
Rebia un salari a canvi de la feina que feia
Aprenent
Persona jove que volia aprendre l'ofici
Treballava durant diversos anys al taller sense salari
Cada taller nomès tenía un aprenent que vivia a casa del mestre
Mestre
Amo del taller, les eines i les matèries primeres
Obtenia els beneficis i les pèrdues
Accés al mestratge
Al principi
Si l'aspirant demostrava les seves aptituds en un examen
Al S XIII
S'havia de fer una obra mestra
Al final
Es van crear dinasties i el taller passava de pares a fills
LA VIDA URBANA A L'EDAT MITJANA
Perquè van créixer les ciutats?
Noves tècniques agrícoles
Menys mà d'obra al camp
Emigració a les ciutats
Fugir de la servitud feudal
Havien de viure un any a la ciutat
Mercaders
Es van instal·lar als mercats
Com es governaven les ciutats?
Fur
Normes pròpies d'una ciutat
Document que recollia els drets i privilegis d'una ciutat
L'entregava el monarca quan una ciutat aconseguia alliberar-se de la senyoria feudal
Ajuntament o Consell
Govern propi d'una ciutat
Famílies més prestigioses
La societat urbana
Habitant de les ciutats medievals
Burgès
Barri dels comerciants
Burg
Població
Majoria de la població
Eren
Comerciants
Artesans
Servidors domèstics
Frares i sacerdots
Estudiants
Escrivans
...
Pobres i marginats
Sense feina
Mendicaven o delinquien
Èlit
Formada per
Principals famílies
Mercaders
Artesans
Alt clergat urbà
Eren
Persones molt riques
Amb gran arrelament
Controlaven el govern de la ciutat
La importància de la religió en l'organització de les ciutats
Convents
Monestirs dins la ciutat
Ordres mendicants
vivien de les ajudes que rebien
Franciscà
Dominic
Ciutats multiculturals
Sense igualtat
Barris separats
Jueus
Jueries
Musulmans
Moreira
Normes diferents
Jueus
Govern i serveis propis
Impost especial
Matrimonis Jueus-Cristians
Estaven prohibits
Feina
No podien entrar als gremis
Treballaven en medicina
LA TRANSFORMACIÓ CULTURAL A LES CIUTATS
El naixement de les universitats
Escoles urbanes
No admetien dones
Tipus
Capitulars
Depenien del bisbat
S'impartien estudis religiosos
Municipals
Depenien dels ajuntaments
Estudis
religiosos
Lectura
Comptabilitat
...
Mestre professional
Es desplaçava d'una ciutat a l'altra
Van crear gremis de mestres
Universitats
Com funcionaven les universitats medievals
Dirigida pel RECTOR
Organitzades
4 Facultats
Arts liberals
Medicina
Dret
Teologia
Al capdavant de cada facultat
Degà
Mestres
Pertanyien a un dels ordres mendicants
Col·legis universitaris
Per a la gent sense recursos
Els canvis en la cultura medieval
Desenvolupament arquitectònic
Nous generes literaris
En llengües romàniques que van substituir al llatí
L'ENFORTIMENT DEL PODER REIAL
Augment de poder dels monarques
Influència de la burgesia
Furs a canvi de suport
Exèrcits propis
Van imposar obediència a la noblesa
Restauració del dret romà
El monarca tenia més poder que ningú
Van establir aliances matrimonials
Com es governava el regne
Van convocar
Corts o parlaments
Buscar suport de les ciutats
Establir nous impostos
Aprovar despeses extraordinàries per sufragar guerres
Característiques
Representació
Noblesa
Clergat
Rei i reina
Govern
Reuinions
Quan el monarca ho proposava
Els conflictes entre regnes
Tipus
Disputes succesòries
Guerra dels 100 anys
Joana d'Arc
Imposar fronteres
Monarques contra els nobles
Lluites religioses
Cisma d'occident
Tres papes alhora
LA CRISI DEL SEGLE XIV
La crisi de l'agricultura
Estancació de la producció agricola
Terres esgotades
Van canviar els conreus d'alimentació per conreus tèxtils
Frenació de la rompuda de nous sols
Fam i desnutrició
Inundacions
Falta d'innovacions tècniques
L'esclat de guerres i revoltes populars
La pagesia va anar a lluitar
Les terres es van quedar per conrear
Elevació d'impostos
Violentes revoltes de camperols
La terrible pandèmia de la pesta negra
1347-1352
20-25 milions de morts
Persecucions contra els jueus