Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
INTERVENCIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT SEXUAL - Coggle Diagram
INTERVENCIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT SEXUAL
El desenvolupament sexual
Sexe i gènere
Assignació de sexe i intersexualitat
Sexe
: etiqueta segons la condició biologica i genètica dels organs sexuals, cromosomes i hormones.
Intersexualitat
: Defineix les persones que neixen amb una autonomia sexual que no es pot ajustar amb claretat.
Intersexualitat 46, XX o intersexualitat 46, XY
Intresexualitat gonadal veritable
Intersexualitat complexa o indeterminada
Gènere i identitat de gènere
Gènere
: constituit per unes idees, valors, creences, comportaments i atribucions, de caràcter social, atribuits a un sexe concret.
Identitat de gènere
: Identificació o sentiment de pertinenca de manera personal cap a un genere o un altre.
Cisgènere
Persones que s'idedntifiquen i creixen conformes amb les seves condicions sexuals i de gènere assignades.
Transgènere
la identitat de qènere no s'ajusta a l'associada al sexe que s'els va assignar en néixer.
Intergènere o trans no binari
Persones que no s'identifiquen amb un génere binari masculí/femení.
Més anllà de les sigles
La paraula
queer
defineix una identitat de gènere i sexual diferent de l'heterosexualitat i cisgènere.
Desenvolupament sexual i identitat de gènere a la infància.
Als 2 anys: Reconèixer i prendre conciència de les diferències fisiques sexuals
Entre 2-3 anys: primers reconeixaments relatius de la propia identitat de gènere.
Als 4 anys: Adquireixen un sentit estable de la própia identitat.
Estereotips i rols
Estereotips de gènere
:
Creença, opinió o perjudici generalitzat , amb unes caracteristiques i comportaments apropiats per homes i altres per dones.
Rols de gènere
:
Manifestacions dels diversos dels diversos estereotips de gènere en la vida quotidiana.
Generació i reproducció d'estereotips i rols de gènere.
Un infant anirà interioritzant el seu rol depenent de:
El comportament de la família a casa.
L'actitud i els missatges que percep a l'escola per part dels educador/es, cuiners/es, etc.
Els valors, rols, protagonismes i temes tractats als diferents canals de comunicació.
Socialització i estereotipació
Paper desiciu en la creació d'estereotips i rols de gènere en la societat.
Primeras anys de vida, els infants fan les mateixes coses fins als 6 anys.
En el punt de vista cultural, els infants es veuen influits per difernts rols i esterotips de gènere que van intereoritzant.
Normativa en materia d'igualtat de gènere
Àmbit de la Unió Europea
Principi d'igualtat entre homes i dones forma part del cos del tractat constituit de la CE amb doble objectiu.
Anivell estatal
llei que Incorpora el principi d'igualtat en diversos àmbits (social,cultural i artistic) en que pugui gnerar o perturbar la desigualtat
Marc d'Organització de les Nacions Unides
L'instrument més important: Concvecció sobre l'alimentació de totes les formes de discriminació contra la dona.
Àmbit econòmic
Per garantir els drets de la comunitat LGBTI i eradicar l'homofóbia, la bifóbia i la trasfòbia.
Teories explicatives
Teories psicoanalítiques
Insideixen en el mecanisme de satisfació de plaer durant tota la infància i la superació de conflictes d'origen sexual.
Estadis del desenvolupament psicosexual
Fase oral
(Des del neixament fins a l'any).
Sentit del plaer es localitza a la boca i llavis.
Fase anal
(entre l'any i els 3 anys).
La libido s'organitza a la zona arógena anal, la defecació i el valor simbólic dels excrements.
Fase fàl·lica
(entre els 3 i 6 anys).
sexualitat o libido es situa al penis o fal·lus.
Fase de larència
(entre els 6 i la pubertat).
L'interès sexual disminueix.
Fase genital
(a partir de la pubertat).
Comencen a produir-se canvis hormonals que marquen el final del desenvolupament sexual de l'infant.
Complexitat de l'etapa fàl·lica
Complex
d'Èdip
:
els nens senten un desig erótic ca a la mare i veuen el pare com un rival.
Complex
d'Electra
:
les nenen senten desig cap al pare i perceb la mare com a rival, i s'identifiquen amb ella per aconseguir l'amor del pare.
Complex de
castració
: parteix tan dels nens com de les nenes, de maneres diferent:
El nen pensa que la nena també tenia penis, pero l'ha tallat.
La nena sen inferioritat de condicions i intenta apropar-se al pare.
Teories de l'aprenentatge social
Els infans aprenen la majoria de conductes imitant el comportament d'altres persones, especialment les es més significatives per a ells.
Els rols no son innats, sonó que s'aprenen i no estan determinats.
No neguen que els homes i les dones presenten diferències biològiques.
Consideren que moltes de les diferències sexuals no son conseqÜència inevitable de la doració genètica.
L'adquisició de la constància de gènere
Constància de gènere: comprenció, per part dels infants, que el seu sexe és permanent i no es modifica per conductes o aspecte extern.
Etapes prèvies abans de la constància de gènere:
Etiquetatge de gènere
: Cap als 3 anys els infants son capaços d'etiquetar el seu sexe i el del altres de manera correcta.
Estabilitat de gènere
: Cap als 5 anys la comprensió de permanència del sexe augmenta i pensen que un canvi de vestit o pentinat pot ocasionar un canvi de sexe.
Constància de gènere
: entre els 6 i 7 anys, adquireixen la seguretat de que el seu sexe no canviarà.
La teoria de l'esquema de gènere
Esquema de gènere
: Representació mental que l'infant elebora de les caracteristiques i comportaments que acciona el fet de ser home o dona
Exemple:
IDENTITAT DE GÈNERE:
Soc nen
ESQUEMA DE GÈNERE
Cuina (
de nena
)
Cotxe (
de nen
)
La cuineta no es per a mi
El cotxe es per a mi
Intervenció en el desenvolupament sexual
Manifestacions sexuals a la infància
Part de les relacions socials, comunicatives i afectives
Disposem d'un cos i una ment que necessiten contacte amb altres persones, caricies, abaçades...
Els adults hem d'ajudar als infants a créixer i entendre aques peocés.
Desenvolupament sexual tema tabú que s'havia d'ocultar als infants. Avui dia encara hi ha ideas arrelades:
La sexualitar com una cosa bruta perversa i reprovable, (nenes).
Negació d'una sexualitat infantil.
El descobriment del plaer
interés per totes les parts del seu cos,(genitals), descobrint sensacions plaents onbtengudes amb l'exploració.
No hi ha canvis físics fins a la pubertat. Si tenen sensibilitat sexual en els genitals.
L'exitació sexual i mesturbació són conductes naturals, davant les quals no s'ha de mostrar incomodida ni alarmisme.
Cal deixar que la sexualitat de l'infant flueixi de manera natural.
Apartir dels 3 anys, s'els ensenyi que aquestes conductes s'han de fer en privat, de manera higiènica.
El joc en el desenvolupament sexual
No donar importancia a aquests comportaments, si saber identificar comportaments sexuals apropiats a l'edat i compertament alarmant.
Comportaments que formen part del procés
Comportaments de manera ocacional
Comportaments en el joc, sense ser predeterminats.
Exploració del cos entre iguals
El ja ha de ser voluntari i consentit per els diferents infants
Comportaments que ens han d'alertar
Joc amb contingut sexista o agressiu
Práctiques de joc que imitin conductes sexuals adultes
Llenguatge o coneixament sexual d'adults
Interès per infants més petits en l'àmbit sexual
Jocs que puguin fer mal (objectes dins la vagina)
Obsessió per jocs sexuals o excessives conductes de masturbació
Afrontar els conductes i preguntes de contingut sexual
orientacions per afrontar ptrguntes i conductes:
Anar amb compte amb les relacions
Donar-li importància de qualsevol altra pregunta, ni més ni menys
Posar nom a les coses
Establir límits
Intervenció amb famílies
Des de l'escola ha d'estar encaminada a:
Fomentar actitud positiva cap a la sexualitat infantil a les families
Ajudar-les a respondre a la curiositat sexuals dels seus infants.
Donar pautes d'educació sexual als pares, per a que puguin parlar amb els seus infants
Prevenció de l'abús sexual
Abús sexul infantil:
Maltractament sexual que te una persona adulta cap a un infant, per setisfer les seves necessitats sexuals.
Tipus de maltractament
Exhibicionisme
La victima mostra els seus genitals i cos a l'agrassor o viseversa, sense contacte físic.
Prostitució o pornografia infantil
L'agressor busca compensació econòmica mitjançant l'abú sexual infantil.
Agresor sexual
L'agrassor/a utilitza la violéncia o intimidació per fer el contacte.
Com prevenir-ho
Educar des de la llibertat
Conèixer, valorar, acceptar i cuidar el propi cos
Comportar-se amb naturalitat davant temes sexuals
Aplicar normes bàsiques de cura personal
Discriminar conductes inadequades o no desitjades
Desterrar l'imitació de conductes sexuals violentes
Educar en la prevenció de l'abús
Ensenyar-li a identificar les situacions d'abús i a rebutgar-les.
Ajudar-los a explicar-ho a persones adultes de referència
Actitud davant la comunicació de situacions d'abús
No disgustar-se
Tranquilitzar-lo
Trensmater-li que no es culpable
Fer-lo sentir ogullos per haver-ho contat
Normalitzar la vida de la víctima
Reticències davant la intervenció
En las relacions diàries, es necessari el contacte físic
Manifestacions necessàries per a descobrir el plaer del contacte físic
Afavoreix el desenvolupament de la sesualitat
Educació en la diversitat sexual i igualtat de gènere
Coeducació i educació no sexista
Coeducació
Educació que es dona, de manera igualitaria, sense disciminació per raó de sexe
Els curriculums escolars són igualitaris?
Exposen que l'educació ha de garantir la igualtat d'oportunitats
Cuinar, anar de compres, rentar la roba, etc. Son continguts que s'han deixat de banda a l'hora de la elaboració del curriculum.
La elaboració a l'aula es igualitària?
El tracte entre nens i nenes s'ha comprovat que es diferen
Als nens s'els dedica mes atenció al seu comportament.
si les nenes tene algun comportament agressiu se les censura mes que ha un nen.
Com apropar-nos a una autèntica coeducaciò?
Revisió dels curriculums
Reconsideració de l'orientació acadèmica i professional.
Potenciació de materials escolars no existents
Estratègies per afavorir la coeducació:
Incorporació d'activitats domèstiques.
Estimular als infants per a que compertesquin les joguines i participin.
Que adoptin rols diferents per raó de sexe als seus jocs.
Utilització a l'aula i tracte:
Llenguatge sense prioritat de sexe
Materials didactics sense estereotips
Visibilització de referents d'ambs sexes
La diversitat sexual a les famílies
Educació en la diversitat sexual a l'aula
Explicar contes que tenguin diversos models de famílies
Utilitzar llenguatge inclusiu
Convidar a diferents models de famílies
Fer jocs de rols incloent diferents famílies
Educació en la diversitat sexual a les famílies
Les famílies homoparentals encare pateixen de discriminació, per part de parelles heterosexuals
Important posar èmfasis a la diversitat de famílies i sexual
Educaciò en la diversitat sexual en educadors/es
Per tenir una aula inclusiva cal treballar i reflexionar amb els propis perjidicis i estereotips.
Núria Ferragut Dalmau
Esquema unitat 2
Desenvolupament socioafectiu
2n Educació Ifantil