Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

INTERVENCIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT AFECTIU. - Coggle Diagram

- - - - Són estats d’agitació o excitació fisiològica que apareixen a cada persona com a resposta a un estímul
    - - Són les emocions pensades i sentides, que perduren malgrat l’absència de l’estímul que les ha generat.
    - - Es concreten en la manera com una persona projecta els seus sentiments i emocions cap a altres persones o cap a si mateixa.
    - - És la valoració que cada nena o nen fa sobre si mateix.
  - - - Són estats afectius que es desencadenen de manera natural davant determinats estímuls
        
        Alegria
        
        Ira
        
        Tristesa
        
        Por
        
        Aversió
        
        Sorpresa
    - - Impliquen la valoració d’un mateix i es relacionen amb la conducta moral
  - - - En el sentit que la reacció física que produeixen genera una tensió o estat d’alerta que crea les condicions necessàries per actuar davant una situació determinada
    - - Capacitat de regular la interacció amb altres persones, ja sigui mitjançant la pròpia contenció o mitjançant la comprensió emocional de les emocions d’altres persones
    - - Procés de contenir i ajustar les propies emocions i expressar-les de manera socialment adequada
        
        Resposta instintiva
        
        Per exemple, agafant el primer que es trobi i llançant-lo a terra amb ràbia, com faria un infant de 2 anys en plena rebequeria.
        
        Repressió de l’expressió
        
        Seguint el nostre exemple, si es repeteix de forma sistemàtica, pot tenir com a conseqüència un increment de la tensió i pot desembocar en alteracions de tipus psicològics, per la qual cosa tampoc no és resposta recomanable
        
        Regulació de l’expressió
        
        És la resposta més apropiada perquè suposa trobar una manera adequada d’expressar l’emoció. El llenguatge facilita aquesta expressió, ja que permet a l’infant explicar allò que sent; per això, cap als dos anys es produeix un salt qualitatiu en l’autoregulació emocional
- - - - John Bowlby (1907-1990) és un dels màxims exponents de l’etologisme (branca de la psicologia que estudia la conducta dels animals). Segons aquest corrent, molts dels comportaments humans han anat evolucionant al llarg dels anys perquè faciliten la supervivència de l’espècie.
      - L’aferrament és una d’aquestes conductes, ja que suposa la presència d’una persona a prop del nadó per cuidar-lo. A partir d’aquests plantejaments, Bowlby estableix un procés en quatre fases en la formació de l’aferrament.
- - - - En la programació. A l’hora de programar les activitats cal precisar quins són els objectius i components relacionats amb el desenvolupament afectiu sobre els quals es vol treballar.
      - En l’execució. Partint de la idea d’una relació afectiva de qualitat, aquesta relació ha d’orientar en tot moment l'execució de qualsevol activitat.
      - Es rutines o activitats de la vida diària. Totes les activitats destinades a la satisfacció de les necessitats bàsiques (com ara l’alimentació, la higiene, el son, etc.) i a l’adquisició d’hàbits d’autonomia personal han de portar implícit un component afectiu. No en va, la necessitat de relació afectiva constitueix també una de les necessitats bàsiques que cal satisfer.
      - Les activitats de jocs. A totes les activitats de joc infantil l’aspecte afectiu i emocional és fonamental. Ja en el joc sensoriomotriu el factor afectiu de la persona que té cura del nadó li donarà confiança i contribuirà al seu desenvolupament. També ho serà en la resta de modalitats de joc, especialment en el joc simbòlic, que constitueix un espai propici per a l’assaig d’emocions pròpies i alienes.
  - - - Les educadores i els educadors podran trobar suport en aquests recursos per desenvolupar activitats específiques d’educació emocional i afectiva, pe- rò també podran crear o dissenyar els seus propis recursos o estratègies.
      - Algunes d’aquestes activitats es poden planificar de manera prèvia i formar part de la programació de l’aula, però és habitual recórrer-hi en funció de les circumstàncies personals d’un nen o una nena (per exemple, que hagi viscut un esdeveniment familiar significatiu) o d’algun fet que afecti el conjunt de tota la classe (per exemple, la mort d’un company o una companya).
  - - - Són els comportaments, socialment reconeguts, que s’espera que els infants no superin.
  - - - Escoltar-los de manera activa i empàtica, interessant-se pel que diuen, pel que senten, pels seus dubtes, pels seus temors, etc.
        
        Confiar en les seves capacitats i oferir-vos la possibilitat d’ajudar-los si ho demanen.
        
        Animar-los a prendre decisions per si mateixos i a experimentar les conseqüències (positives i negatives) d’aquestes. Evitar la culpabilització en cas que no s’hagin complert les expectatives, ajudant-los a aprendre dels errors.
        
        Reforçar positivament els petits assoliments que vagin aconseguint, valorant la seva autonomia en aquest procés.
        
        Adequar l’exigència en funció de les
  - - - És el lapse que transcorre des que es produeix la incorporació de l’infant al centre fins que s’hi troba plenament integrat.
      - És molt important la intervenció en el període d’adaptació, ja que en la majoria dels casos la incorporació a l’escola bressol o a la llar d'infants té lloc en el període en què el vincle d’aferrament s’està definint (entre els 6 i els 18 mesos).
  - - - Incorporacions a mig curs. No podem oblidar que en educació infantil és freqüent que es produeixin noves incorporacions al llarg del curs escolar. Això es pot deure al fet que hagin quedat places disponibles perquè un nen o nena deixa l’escola, que una família acabi de mudar-se al barri o simplement a una incorporació tardana perquè així ho ha decidit la família.
        
        En aquests casos, les circumstàncies de l’infant que s’incorpora al centre poden ser molt diverses: que ja assistís a una altra escola, que mai no hi hagi assistit, que hagi estat adoptat recentment o que procedeixi de la immigració.
- - - - ´És una resposta emocional que sorgeix quan l’infant percep l’amenaça de la pèrdua de l’afectivitat i l’atenció rebudes fins aquell moment.
  - - - Dèficits en la comunicació i en la interacció en diversos contextos. Es categoritzen en tres àrees:
        
        Dèficits en la reciprocitat afectiva i emocional. No mostren cap interès a relacionar-se ni afectivament ni emocionalment, fins i tot presenten aversió davant les mostres d’afecte.
        
        Dèficits en els comportaments de comunicació no verbal utilitzats per a les interaccions socials. Presenten una comunicació poc integrada, manca d’intencionalitat en el contacte visual (mirada, expressió facial) i en el llenguatge corporal (gestos, postura, etc.), dificultat en la comprensió, etc.
- - - - L’avaluació del procés de desenvolupament dels infants.
      - La detecció de canvis o regressions en el comportament.
      - La detecció de senyals d’alarma, indicatius de possibles trastorns del desenvolupament.
  - - - L’estat afectivo-emocional de cada infant: seguretat emocional, expressió de les emocions, autoestima, etc.
      - La qualitat de les relacions afectives que estableix amb els companys i companyes.
      - El tracte amb les educadores i els educadors i el vincle que crea amb ells.
      - La progressió de cada infant segons els paràmetres considerats normals quant a l’estadi de desenvolupament en què es troba; per exemple, la formació del vincle d’aferrament, l’adquisició de la constància i la identitat de gènere, etc.
  - - - Els canvis s’expliquen pel mateix procés de desenvolupament del menut: li està sortint una dent, ha dormit malament, etc.
      - Els problemes són conseqüència d’algun canvi familiar més important que li hagi afectat d’una manera significativa, com ara el naixement d’un germanet, una separació o la mort d’una àvia.