Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
LA SOCIETAT FEUDAL. DRETS I DESIGUALTATS - Coggle Diagram
LA SOCIETAT FEUDAL. DRETS I DESIGUALTATS
NOVES ONADES D'INVASIONS
Pobles invasors
Magiars
Procedien d'Àsia
Establerts a l'Europa oriental van fundar el regne d'Hongria
Sarraïns
Musulmans procedents del nord d'Àfrica
Expedicions de rampinya pel sud d'Europa
Vikings
Procedien d'Escandinàvia
Expedicions de saqueig, van conquerir illes britàniques, el nord de França i el sud d'Itàlia
LA FEBLESA DE LES MONARQUIES
Un mosaic de regnes i estats
Religió cristiana
Era majoritària a tot Europa
Alguns regnes
Cristians ortodoxos
Cristians romans
El comerç
Assegurava
Comunicació
Entre regions
Intercanvis
Europa
Plana
Amb rius navegables
Va facilitar el comerç
Estructures socials
Senyors
Pagesia
El poder dels monarques
Poc poder
Decisions amb efectes limitats
Exèrcits reials reduïts
Havien de recórrer als exèrcits de la noblesa
Fronteres dels regnes inestables
Divisió del regne entre els descendents del monarca
No podien cobrar impostos
No podien obligar a ningú degut al seu petit exèrcit
Com es governava el regne?
Sense capital fixa
Els reis es desplaçaven pels seus castells per controlar tot el territori
Viatjaven acompanyats de la cort
Familiars
Guerrers
Consellers
Cúria
Tasques del govern
Formada per
Familiars
Persones properes al monarca
Juristes
Alts dignataris eclesiàstics
Oficials del palau
Guerrers
Persones destacades de la noblesa
LES BASES DE LA SOCIETAT FEUDAL
La creació d'una xarxa de llaços de fidelitat
La pagesia buscava protecció dels nobles a canvi de convertirse en serfs.
Pacte de vassallatge
Jurament de fidelitat d'un home lliure a un altre amb més poder a canvi de la seva protecció i d'un feu
Feu
Terreny que s'entregava a una persona que havia jurat fidelitat
L'estructura del feu o senyoria
Reserva senyorial
Part que el senyor es quedava per a explotar
Masos
Porcions de terra que el senyor concedia als camperols per mantenir-se a canvi d'unes rendes.
Rendes
Diners
Productes
Part de la collita
Animals
Teixits
Serveis personals
Treballar a la reserva un temps determinat de manera gratuïta
Drets de jurisdicció
Impartien justícia
Cobraven impostos
Pagesia
Ús del molí
Premsa
El forn
Comerciants
Creuar el seu feu
Peatge
Creuar els ponts
Pontatge
La societat estamental
Estaments
Privilegiats
Noblesa
Cavallers i membres de les seves famílies
Tenien poder militar
Havien de defensar a la resta de la població
Clergat
Pregaven per aconseguir la salvació de les ànimes
Monjos, monjes i sacerdots
No privilegiats
La resta de la població
Camperols, artesans i comerciants
Produïen i venien productes que la societat necessitava
LA PAGESIA
La condició de la pagesia
Serfs
Sotmesos a l'autoritat del senyor
Treballaven per a ell de manera gratuïta
Conreaven les terres de la reserva
Feien treballs domèstics
Condició hereditària
Pagesos lliures
Poder de decisió sobre els seus actes personals
Pagaven
Rendes
Al senyor
Delme
Desena part de la collita
Església
Les tasques agrícoles
Eines rudimentàries
Abans del S.XI
Dalla
Aixada
Arada romana
Falç
Després del S.XI
Arada normanda
Més profunditat al llaurar
Cultivar
Abans del S.XI
Rotació biennal
Dividien el terreny en dues parts
Conreu
Meitat que es conreava durant un any
Guaret
Meitat que descansava durant un any per a recuperar la fertilitat
Al cap d'un any es canviaven els rols
Després del S. XI
Rotació triennal
Dividien el terreny en tres parts
Guaret
Tercera part que descansava durant un any per a recuperar la fertilitat
Conreu
Dues terceres parts que es conreaven durant un any
Al cap d'un any giraven per intercanviar els rols
Conreus
Sobretot cereals
Ordi
Cervesa
Blat
Pa
Com eren els llogarets
A prop d'un castell o monestir
Envoltats de camps de conreu en forma d'anells concèntrics
Petits
Amb una sola habitació a on es menjava i es dormia
De fusta, tova i canyís
LA NOBLESA
Els cavallers i la preparació per a la guerra
Guerra
Activitat principal dels nobles que lluitaven a cavall
En cas de guerra, els monarques sol·licitaven ajuda militar als nobles
Les dames de la noblesa
Contreure matrimoni per la continuació del llinatge
L'ESGLÉSIA I EL CLERGAT
L'estructura del clergat
Clergat regular
Ordres religiosos
Cada un amb una ordre
Abat
Superior
Monjos i monjes
Administrava el monestir
Dirigia l'ordre
Vivien als camps
Clergat secular
Cardenals
Bisbes
Arquebisbes
Sacerdots
Molt poder
Vivien a la ciutat
La influència de l'església en la societat medieval
Gran poder polític i econòmic
Intervencions del papa
Assumptes d'estats cristians
Disputes entre monarques
Moltes terres en mans de monestirs i catedrals
Cobrava
Rendes
Als serfs
Delmes
A la pagesia lliure
Influència en la societat
Vida quotidiana marcada per la religió
Fixava
El temps de treball
Les campanes marcaven les tasques diàries
El temps de festa
El poder polític de l'església
Excomunicar
Càstig molt greu
L'excomunicació d'un rei alliberava a tots els seus súbdits del jurament de fidelitat
Que van ser les heretgies?
Corrents religiosos contraris als dogmes de l'església
L'EXPANSIÓ DE LA CRISTIANDAT
La cristianització d'Europa i les croades
Expanció per mitja de croades
Intervencions militars
Organitzades pel papa i els monarques
Per reconquerir terra santa a l'imperi islàmic
Les rutes de peregrinació
Ciutats que conservaven relíquies de sants i santes
Van atreure als viatgers
3 centres principals
Jerusalem
Escenari de la mort de jesús
Santiago de Compostel·la
Tomba de l'apòstol jaume
Roma
Sant pere
Van afavorir el desenvolupament comercial
L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA
El romànic, un art religiós i internacional
Es va aplicar als edificis de les rutes de peregrinació
Religió
Es representava amb pintures a les esglésies
Edificis
Esglésies
Catedrals
Monestirs
Una arquitectura d'apecte compacte
Es van recuperar tècniques per als grans sostres
Voltes de canó
Voltes d'aresta
Cúpules
L'arquitectura de les esglésies romàniques
Forma de creu llatina
Recordar la mort de jesus
Una o diverses naus
Separades per arcs de mig punt
LA FUNCIÓ DIDÀCTICA DE L'ESTRUCTURA I LA PINTURA ROMÀNIQUES
L'escultura
Funció religiosa
Adaptació a l'arquitectura
Les figures s'adaptaven segons l'espai
Estructures policromades amb colors intensos
Figures humanes esquemàtiques
Es feien d'un determinat tamany segons la importància que tinguessin
Característiques i tipologia de la pintura
Les més importants es situaven a l'interior de l'església per protegir-les del mal temps
S'adaptava a l'espai
Funció religiosa
Reis mags
Jesús
Mare de déu
Personatges més importants són els més grans
Dibuixos contornats amb una línia negra gruixida