Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
ELS SOFISTES - Coggle Diagram
ELS SOFISTES
-
7.PRINCIPALS SOFISTES
Protàgores d'Abdera
Aportació més important
"l'antrophon metron" (lhome mesura),
-
Qui és?
Nascut a l'extrem nord-est de Grècia, a Abdera. Era foraster a Atenes, però va ser un dels consellers més importants de Pèricles
Gòrgies de Leontini
Qui és?
Neix a Leontínoi cap a l'any 485 a.C. Era sicilià. Va donar cursos de retòrica a diverses ciutats greges, es clarament un educador. Va influir en Sòcrates i va ser el creador del discurs improvisat.
-
-
-
-
3. LA FILOSOFIA SOFISTA
Els sofistes es van centrar en l'home i la seva filosofia no va ser especulativa, sinó pràctica:
-
-
-
4. ARETÉ
L'evolució del concepte
Primer:
Significa l'habilitat que té un artesà, un professional o un animal per a realitzar una tasca determinada. Exemple: el fuster per a fer mobles
A partir dels sofistes:
La paraula s'entendrà com a habilitat o aptitud pràctica (tècnica) per assolir l'èxit en la vida pública i privada.
-
-
-
6.EL LLENGUATGE, LA RETÒRICA I LA VERITAT
Per als primers filòsofs
La "veritat" (aletheia) es trobava en les coses, en la Natura (Physis). El coneixement consistia en des-cobrir-la mitjançant l'observació i la reflexió.
En canvi, per als sofistes:
No hi havia veritat com a tal, no podia haver-hi més que "opinió" (doxa), i la força d'aquesta només podia dependre de l'argumentació amb què es defensés.
-
Les tècniques de la persuasió juguen aquí un paper decisiu. Per això, els sofistes es dedicaren fonamentalment a l'estudi del llenguatge i la retòrica.
En la democràcia, ja no triomfa el més fort, aquell qui té el poder repressiu, sinó aquell qui convenç amb els seus arguments.
Amb el sofistes, la veritat entra a formar part de les estructures mateixes del llenguatge.
Els sofistes posen al centre mateix del debat el problema del llenguatge. La paraula per ells és un instrument de poder. El llenguatge permet discutir el poder a la ciutat.
En una societat predemocràtica, la veritat estava unida al poder. Veritat era el mandat que emanava de l'autoritat, i l'autoritat era sempre el més fort.