Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
L'ARQUITECTURA I L'URBANISME - Coggle Diagram
L'ARQUITECTURA I L'URBANISME
Diferències entre l'arquitectura Grega i la Romana:
L'arquitectura rpmana empra una tècnica més dinàmica amb elements ja coneguts
A Roma els materials eren més pobres
L'ús de l'opues latericium i caementicium va permetre la construcció de voltes
L'home Romà concep l'espai com una cosa interna i la seva arquitectura es civil i militar
El fonament es troba en l' adequació de l'edifici a les seves funcions
Els ordres clàssics s’enriqueixen i es revisa el concepte classicista de l’arquitectura
LA CIUTAT:
La plaça grega és el punt de partida i el gran desembolupament del Fòrum
Dos tipus de ciutat:
Municipis construïts sobre un nucli ja existent
El seu model és la ciutat hel·lenística alexandrina:
Coloniae de nova planta
El seu model és la ciutat hel·lenística alexandrina:
El seu origen es troba als campaments militars que amb el temps es convertiren en ciutats
L'ARQUITECTURA RELIGIOSA
El denominador comú és la presència del ciutadà a l’interior del temple.
Els temples de derivació grega mantenen la següent estructura:
planta rectangular i perímetre columnat.
se situa sobre un pòdium amb escalinata frontal
poden ser pròstils o perípters, encara que trobam molts falsos perípters
Solen tenir pronaos i cel·la però no opistòdoms.
També existeixen temples de planta circular d'origen etrusc
coberts amb falses cúpules
El més conegut és Panteó d’Agripa de l'arquitecte Apolodor de Damasc
Està fet de marbre
La seva cúpula presenta una forma muĺtiple
Les columnes tenen la base de gran alçada
Del resultat s'obtenen dos moviments contradictoris:
Ondulat
Geomètric
Els mauloseus eren tombes de proporcions monumentals
A la cultura romana estaven formats per un altar de grans proporcions
Més tard van esdevenir edificis de planta circular amb una cripta funerària.
Variaven molt per a la inhumació de les construccions
L'ARQUITECTURA CIVIL:
Cobreix les necessitats de la seva societat
La Basílica:
edifici amb doble funció de caràcter civil que té el seu origen a l'stoa grega
La funció religiosa de lloc de reunió dels fidels serà una aportació del cristianisme
Es una capsa de murs on domina el massís i que presenta una coberta arquitravada amb el sostre pla amb tirants
La basílica Porcia (184aC), de Magenci i Constantí (306-‐312) o Ulpia en són un bon exponent.
El teatre:
No aprofiten el pendent dels turons sinó que el fan exempt
Les galeries van amb voltes creant així una volta anul·lar sense precedents
Es redueix l'orquestra, per la menor importància del paper del cor, i esdevé semicircular.
Teatre Marcel, Roma (23-‐11 a .C.). Teatre de Mérida (18-‐8 a. C.). Teatre de Sagunt (segle I d. C.).
L'Amfiteatre
:
Té planta el·líptica de la unió de dos teatres per la part de l’escena. Consta de dues parts:
1.L’arena central on tenia lloc l’espectacle
2.Grades o càvea per als espectadors: envoltaven l’arena i se separaven d’ella pel pulpitum
Sota l'arena es troba el fossat
De vegades tenien canalit.zacions anomenades naumàtiques
Nimes (27ac), el Colosseu de Roma (72-‐80) o de Mèrida (8ac).
El circ:
És l'adaptació de l'estadi grec per a curses i exercicis atlètics
Té una planta rectangular estreta i allargada en forma de U amb dos costats llargs i dos curts i corbats.
Els dos laterals més llargs acollien les grades dels espectadors (càvea)
Al centre hi ha l'espina al voltant de la qual es desenvolupa la pista.
Circ Màxim (s. I aC). Roma i el Circ de Mèrida (s I).
Les termes:
Les termes són un conjunt d’edificacions destinades a l'oci
Es podien donar horaris i estances per sexes, encara que es solien banyar junts
Els espais interiors eren:
Apoditherium o vestuari.
Caldarium o sala de bany calent, amb planta rectangular o circular.
Tepidarium o habitació temperada.
Sudatorium o sala de vapor (sauna) amb massatges.
Frigidarium o sala de bany fred.
L'arc de triomf:
reflecteix el sentit de la utilització de l'arquitectura com a testimoni de la grandesa.
Es disposaven a les vies d'accés a les ciutats i als fòrums.