Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Les grafies p/b t/d c/g - Coggle Diagram
Les grafies p/b t/d c/g
Les grafies p/b al final de mot o de síl·laba
Al final de mot
Darrere la vocal tònica s'escriu P: Llop, Cap
Excepcions: Adob, Baobab, Club, Tub, Cub
Darrere la vocal àtona o consonant s'escriu P o B segons la lletra que porten altres mots de la mateixa família: Esquerp (Esquerpa), Àrab (Arabesc).
Al final de síl·laba
S'escriu amb P la síl·laba inicial cap
Exemples: capçada, capgròs.
Excepcions: cabdal, cabdell, cabdill, i els seus derivats.
S'escriuen B les síl·labes inicials ab, ob, sub
Exemples: abdomen, obtús, submarí
Excepcions: apte, opció, optar, òptic, òptim, optimista.
S'escriu generalment P davant T C S N : Baptisme Eclipsi.
Excepcions: Dissabte, Sobte, Dubte
Les grafies t/d al final de mot o de síl·laba
S’escriu amb de la consonant final de la síl·laba ad- seguida de consonants en posició inicial de mot:
Addició, adjudicar, admissió, advers.
Atlant, atlàntic, atles, atleta i atmosfera.
En mots aguts en què el fonema /t/ està precedit de vocal, s’escriu generalment t:
Exemples: blat, llet, humit, bruixot, pelut.
Excepcions: Els mots femenins formats amb les terminacions cultes -etud i -itud: gratitud, magnitud, mansuetud, quietud, sol·licitud. Atenció, però, a la paraula virtut, que no forma part d’aquest grup.
S’escriuen amb d:
Alguns mots cultes com ara àcid, alcaid, aldehid, almud, anhídrid, centígrad, fluid, fred, retrògrad, sud.
Exemples: blat, llet, humit, bruixot, pelut.
Excepcions:
asfalt < asfaltar
fort < fortor
crèdit < creditor
congènit < congènita
En paraules agudes en què el fonema /t/ està precedit d’una altra consonant o en les planes quan va precedit de vocal, s’escriu d o t segons la grafia que presenten els derivats:
Exemples:
rotund < rotunditat
verd < verdós
àlgid < algidesa
estúpid < estupidesa
Les grafies c/g al final de mot o de síl·laba
Al final de mot
Darrere d’una vocal tònica, s’escriuen les oclusives sordes c: amic.
Excepcions:
– adob, club, cub, tub, fluid, fred, sud, mag, demagog, pedagog…
– Femenins acabats en
–itud (solitud, plenitud) i –etud (quietud, inquietud).
Darrere d’una vocal àtona, s’escriu la mateixa lletra que aparegui en el femení o en una paraula derivada: càsting, músic.
Excepcions: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, mànec, préssec, rònec…
Darrere d’una consonant s’escriu la mateixa lletra que aparegui en el femení o en una paraula derivada: alberg llarg remolc.
Excepcions: La primera persona d’alguns verbs: vinc, aprenc, comprenc, encenc, entenc, pretenc, tinc.
Al final de síl·laba
S'escriu c davant c, t, s, z: accent, objecte.
S'escriu g després: m, n, d, g: margada, fragment
Excepcions: acne, aràcnid anècdota.