Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
INTERVENCIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT MOTRIU :baby::skin-tone-2: - Coggle…
INTERVENCIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT MOTRIU
:baby::skin-tone-2:
DESENVOLUPAMENT MOTRIU
ES DUU A TERME DE FORMA SEQÜENCIAL
ÉS CONTINU
, TÉ UNA EVOLUCIÓ ASCENDENT
ÉS PROGRESSIU
, PRIMER LES HABILITATS MÉS SENZILLES
SEGONS LA PRECISIÓ DELS MOVIMENT POT SER:
LA MOTRICITAT FINA
EL CONTROL EN AQUEST CAS S’EXERCEIX SOBRE ELS GRUPS DE MÚSCULS MÉS PETITS I PRECISOS DEL COS QUE ENS PERMETEN ACCIONS COM AGAFAR OBJECTES, LLANÇAR-LOS, DIBUIXAR, ETC.
LA MOTRICITAT GLOBAL
FA REFERÈNCIA AL CONTROL SOBRE LES ACCIONS MUSCULARS MÉS GLOBALS, QUE ESTAN RELACIONADES AMB LES POSICIONS ESTÀTIQUES I LA LOCOMOCIÓ, COM DONAR LA VOLTA, SEURE, POSAR-SE DRET, ETC.
EL SISTEMA NERVIÓS MOTOR
PARTS
.
SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
ENCÈFAL
EL CEREBEL
EFECTUA UNA IMPORTANT ACCIÓ REGULADORA DEL MOVIMENT I DE L’ACTIVITAT MUSCULAR.
RESPONSABLE DEL CONTROL POSTURAL I LA COORDINACIÓ MOTRIU EN ELS MOVIMENTS VOLUNTARIS I AUTOMÀTICS.
S’ENCARREGA DE COORDINAR ALGUNES ACTIVITATS MOTRIUS COMPLEXES, UN COP APRESES, COM MANTENIR L’EQUILIBRI ESTANT DRET O CAMINANT, ANAR AMB BICICLETA, ETC.
EL TRONC ENCEFÀLIC
EL MESENCÈFAL
LA PROTUBERÀNCIA
EL BULB
EL CERVELL
LES ESTRUCTURES SUBCORTICALS
GANGLIS BASALS
FUNCIÓ QUE DUEN A TERME ÉS FACILITAR EL CONTROL DE LA POSTURA I EL MOVIMENT.
EL TÀLEM
DES D’UN PUNT DE VISTA MOTOR, EXERCEIX LA FUNCIÓ DE FACILITAR I INHIBIR IMPULSOS MOTRIUS DEL CÒRTEX CEREBRAL
ESCORÇA CEREBRAL
EL CÒRTEX ÉS LA PART EXTERNA DEL CERVELL I ÉS LA QUE PERMET QUE LA PERSONA CONTROLI D’UNA MANERA VOLUNTÀRIA LES REACCIONS ENFRONT DELS ESTÍMULS SENSITIUS I SENSORIALS.
MEDUL·LA ESPINAL
CORDÓ NERVIÓS QUE NEIX AL BULB RAQUIDI, S’ESTÉN FINS A LA SEGONA VÈRTEBRA LUMBAR I ACABA EN UNA SECCIÓ AFILADA, ANOMENADA CON MEDUL·LAR, D’ON SURT UNA PROLONGACIÓ FIBROSA.
LA MEDUL·LA ESTÀ ALLOTJADA AL CONDUCTE RAQUIDI DE LA COLUMNA VERTEBRAL, QUE LI PROPORCIONA UNA PROTECCIÓ EXCEL·LENT.
SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
ACTUA COM A CENTRE NERVIÓS, O
N ES PRENEN LES DECISIONS
. ELS CENTRES NERVIOSOS ES TROBEN A L’ENCÈFAL I A LA MEDUL·LA ESPINAL
LES RESPOSTES DEL SISTEMA NERVIÓS PODEN SER:
CONSCIENTS
COM PARLAR, CAMINAR, SALTAR I TOTES LES FUNCIONS RELACIONADES AMB EL MOVIMENT CONSCIENT ES DUEN A TERME MITJANÇANT EL
SISTEMA NERVIÓS VOLUNTARI.
INVOLUNTÀRIES
NO REGIM CONSCIENTMENT (EL RITME CARDÍAC, ELS
MOVIMENTS RESPIRATORIS, LA SECRECIÓ D’HORMONES, ETC.), LES DUU A TERME EL SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM.
SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC
ACTUA COM A TRANSMISSOR D’ESTÍMULS DES DEL MEDI ALS CENTRES NERVIOSOS I, DES D’AQUESTS,
DONA ORDRES ALS ÒRGANS EFECTORS.
NERVIS RAQUIDIS
ENCARREGATS DE CONNECTAR ARTICULACIONS, PELL O MÚSCULS DE QUALSEVOL PART DEL COS
LES NEURONES
EL SOMA O COS
ÉS EL CENTRE D’INFORMACIÓ DE LA NEURONA I CONTÉ EL NUCLI CEL·LULAR.
LES DENDRITES
SÓN UNES RAMIFICACIONS CURTES PER LES QUALS CADA NEURONA REP LA INFORMACIÓ O IMPULS
NERVIÓS.
L'AXÓ
ÉS UNA PROLONGACIÓ LLARGA PER ON SURT L’IMPULS NERVIÓS. ESTÀ COBERT PER UN EMBOLCALL DE BEINES DE MIELINA, UNA SUBSTÀNCIA QUE AJUDA A ACCELERAR L’IMPULS NERVIÓS.
NERVIS CRANIALS
ULLS, MASTICACIÓ, EXPRESSIÓ FACIAL, LLENGUA, FARINGE, LARINGE I COLL.
EL SISTEMA NERVIÓS, A TRAVÉS D’UNA MULTITUD DE CÈL·LULES SENSITIVES DISTRIBUÏDES PER TOT EL COS, REP ESTÍMULS DEL MEDI EXTERIOR O DEL SEU PROPI ORGANISME.
AVALUA LA INFORMACIÓ REBUDA
I ELABORA UNES RESPOSTES, QUE PERMETRAN A L’ORGANISME SATISFER LES SEVES NECESSITATS
EXEMPLE:
SI EM CREMO, MOC EL BRAÇ SI VULL AGAFAR UNA POMA, MOC LA MA PER AGAFAR-LA.
EL SISTEMA MUSCULAR
ÉS L’ENCARREGAT DE TRANSFORMAR ELS IMPULSOS NERVIOSOS ORIGINATS ALS CENTRES NERVIOSOS EN MOVIMENTS. ELS MÚSCULS SÓN ELS ÒRGANS QUE TENEN LA FUNCIÓ D’EXECUTAR AQUESTA TASCA.
DESENVOLUPAMENT MOTOR EN LA INFÀNCIA
ES REFEREIX AL PROCÉS D'ADQUISICIÓ DE LES
HABILITATS MOTORES, ÉS A DIR, DE LA CAPACITAT D'EXECUTAR UNA ACCIÓ MOTORA
VOLUNTÀRIA.
DOS TIPUS DE MOTRICITAT, SEGONS LA PRECISIÓ DELS MOVIMENTS:
MOTRICITAT GRUIXUDA
MOTRICITAT FINA
EL DESENVOLUPAMENT MOTOR ESTÀ MOLT VINCULAT A LA MADURACIÓ NEUROLÒGICA I AL
CREIXEMENT FÍSIC
CARACTERÍSTIQUES INHERENTS AL DESENVOLUPAMENT MOTOR INFANTIL:
ES DUU A TERME DE FORMA SEQÜENCIAL.
ÉS CONTINU
ÉS PROGRESSIU
LLEIS DE MADURACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT MOTOR
LLEI CEFALOCAUDAL
DESENVOLUPAMENT DES DE LA PART
SUPERIOR DEL COS A LA INFERIOR.
LLEI PROXIMODISTAL
DESENVOLUPAMENT DES DE LA PART
MÉS PROPERA A LA MÉS ALLUNYADA.
LLEI DE FLEXORS I EXTENSORS
PRIMER DOMINI DELS MÚSCULS
FLEXORS I, DESPRÉS, DELS EXTENSORS.
LLEI DEL DOMINI DEL CONTROL MASSIU
SOBRE EL CONTROL ESPECÍFIC
PRIMER DOMINI DE LA MOTRICITAT
GLOBAL I, DESPRÉS, DE LA FINA.
MOVIMENTS REFLEXOS
MOVIMENTS REFLEXOS
ELS MOVIMENTS REFLEXOS SÓN RESPOSTES MOTORES ESPONTÀNIES I INVOLUNTÀRIES A UN ESTÍMUL EXTERN
MOVIMENTS REFLEXOS DEL BEBÈ QUE
DESAPAREIXERAN
LA DEGLUCIÓ
EL BADALL
L'ESTERNUT
EL SINGLOT
MOVIMENTS REFLEXOS DEL BEBÈ QUE
ES MANTINDRAN
REFELX RESPIRATORI
REFLEX DE SUCCIÓ
REFLEX DE REDREÇAMENT ESTÀTIC O ESGRIMADOR
REFLEX DE MARXA AUTOMÀTICA
REFLEX DELS PUNTS CARDINALS
REFLEX DE GRASPING O PRENSIÓ.
REFLEX DE BABINSKI
REFLEX DE MORO
MOVIMENTS VOLUNTARIS
ELS MOVIMENTS VOLUNTARIS SÓN AQUELLS QUE ES DUEN A TERME D'UNA FORMA INTENCIONAL
SÓN MOVIMENTS QUE REQUEREIXEN LA COORDINACIÓ DE DIVERSOS MÚSCULS PER A LA SEVA
REALITZACIÓ.
ES PODEN TRANSFORMAR EN MOVIMENTS AUTOMÀTICS.
ES CONTROLEN A NIVELL DEL CÒRTEX CEREBRAL I DEL SISTEMA PIRAMIDAL.
MOVIMENTS PRECISOS -> ASANAS DE YOGA, PÀDEL, TEIXIR, ARTS MARCIALS.
MOVIMENTS AUTOMÀTICS
ELS MOVIMENTS AUTOMÀTICS SÓN AQUELLS MOVIMENTS VOLUNTARIS QUE, PER REPETICIÓ, S'HAN TRANSFORMAT EN HÀBITS. COM CAMINAR, ANAR AMB BICI, CONDUIR UN COTXE…
SÓN INTENCIONALS PERÒ S'EXECUTEN
SENSE PENSAR-LOS
LA SEVA REALITZACIÓ REQUEREIX POC
ESFORÇ I ATENCIÓ
ES CONTROLEN A NIVEL DEL SISTEMA
EXTRAPIRAMIDAL.
EVOLUCIÓ MOTORA EN LA INFÀNCIA
EVOLUCIÓ DE LES POSICIONS ESTÀTIQUES
CAP
COS EN POSICIÓ VENTRAL
NOUNAT. EL CAP PENJA CAP ALS COSTATS.
DE 5 A 6 MESOS. POT AIXECAR EL CAP.
MOVIMENT D'ASSEURE L'INFANT
1 MES. PENDULACIÓ PRONUNCIADA DEL CAP CAP ENRERE.
3 MESOS.AGUANTA EL CAP
5 MESOS.ACTITUD ACTIVA PER EMPÈNYER EL CAP ENDAVANT
TRONC
COS EN POSICIÓ DORSAL
2 MESOS. POT PASSAR D'UNA POSICIÓ
LATERAL A UNA DE DORSAL I VICEVERSA
DE 5 A 6 MESOS. POT PASSAR,
GIRANT-SE, DE LA POSICIÓ VENTRAL A LA
POSICIÓ DORSAL I VICEVERSA
COS EN POSICIÓ SEDENT
NOUNAT. SE'L POT ASSEURE, PERÒ NO AGUANTA L'EQUILIBRI
DE 3 A 4 MESOS. ES POT ESTAR ASSEGUT SENSE SUPORT (MOLT POC TEMPS) O
RECOLZANT-SE EN LA REGIÓ LUMBAR
5 MESOS. POT MANTENIR-SE ASSEGUT POC TEMPS AMB LES MANS RECOLZADES A TERRA
6 MESOS. ES MANTÉ ASSEGUT, SENSE SUPORT
7 A 8 MESOS. S'ASSEU I S'ESTÀ ASSEGUT SENSE SUBJECCIÓ
12 MESOS. POT PASSAR DIRECTAMENT DE LA POSICIÓ DORSAL A LA SEDENT
18 MESOS. POT ASSEURE'S SOL, AMB ALGUNA DIFICULTAT, EN UNA CADIRA BAIXA
24 MESOS. PASSA DE LA POSICIÓ DORSAL A LA SEDENT COM UN ADULT
MEMBRES INFERIORS
COS EN POSICIÓ DORSAL
1 MES. REFLEX TONICOCERVICAL O POSTURA DE L'ESGRIMIDOR
4 MESOS. DESAPARICIÓ DEL REFLEX TONICOCERVICAL
6 A 7 MESOS. ES POT POSAR ELS DITS DELS PEUS A LA BOCA
COS EN POSICIÓ DRETA
NOUNAT. REFLEX DE REDREÇAMENT ESTÀTIC. ( ESTIRAR ELS DITS DELS PEUS)
2 MESOS. DESAPARICIÓ DEL REFLEX DE REDREÇAMENT ESTÀTIC
4 MESOS. SOSTINGUT DRET, FLEXIONA I ESTIRA LES CAMES
6 A 7 MESOS. SOSTÉ EL PES DEL COS AMB LES CAMES ESTIRADES
9 MESOS. POT MANTENIR-SE UNA ESTONA DRET AMB AJUDA O AMB SUPORT
10 MESOS. POT POSAR-SE DRET RECOLZAT EN ALGUN MOBLE O SUPORT
11 MESOS. POT AIXECAR UN PEU, AJUPIR-SE AGAFAT A UN SUPORT I POSAR-SE DE GENOLLS
14 MESOS. POT POSAR-SE DRET SENSE NECESSITAT D'AJUDA
18 MESOS. POT AJUPIR-SE I AGAFAR UN OBJECTE DE TERRA SENSE CAURE
22 A 24 MESOS. POT XUTAR UNA PILOTA I JUGAR A LA GATZONETA
30 A 36 MESOS. POT MANTENIR 'EQUILIBRI AMB ELS TALONS JUNTS I RECOLZAR-SE SOBRE
UN PEU SENSE AJUDA
60 MESOS (5 ANYS). POT SOSTENIR-SE INDEFINIDAMENT AMB UN SOL PEU, I DE PUNTETES,
UNS QUANTS SEGONS
EVOLUCIÓ DEL DESPLAÇAMEN
T
DESPLAÇAMENT HORITZONTAL
FINS ALS 3 MESOS. MOVIMENT DE REPTACIÓ REFLEX
4 A 6 MESOS. POT DESPLAÇAR-SE LATERALMENT
6 A 7 MESOS. ESTÀ EN CONDICIONS DE REPTAR
8 A 9 MESOS. POT GATEJAR
10 A 11 MESOS
EL GATEIG ÉS MÉS SINCRONITZAT
POT GATEJAR SOBRE LES MANS I LES PLANTES DELS PEUS
POT PRACTICAR ALTRES FORMES DE DESPLAÇAMENT
DESPLAÇAMENT VERTICAL
NOUNAT. REFLEX DE MARXA AUTOMÀTICA.
3 A 6 MESOS. FLEXIONA LES CAMES QUAN SE L'AGUANTA.
7 A 8 MESOS.AGUANTANT-LO DRET, SALTA, S'AJUP I FA UNES QUANTES PASSES
9 A 10 MESOS. POT CAMINAR AGAFAT PER LES DUES MANS.
11 MESOS. POT CAMINAR AMB SUPORT.
12-15 MESOS. CAMINA SENSE AJUDA I AMB SEGURETAT.
18 MESOS
POT CAMINAR DE COSTAT I CAP ENRERE.
POT ARROSSEGAR O EMPÈNYER UNA JOGUINA AMB RODES MENTRE CAMINA.
POT CÓRRER AMB CAIGUDES FREQÜENTS.
24 MESOS
POT CAMINAR MÉS DE PRESSA AMB EQUILIBRI.
POT SALTAR, BALLAR, GRIMPAR I XUTAR UNA PILOTA.
36 MESOS
POT CAMINAR DE PUNTETES I CÓRRER AMB MÉS FACILITAT I
POT PEDALAR UN TRICICLE
48 MESOS
DOMINA EL RITME DE LA CURSA, I CONTROLA L'ATURADA.
POT SALTAR SOBRE UN SOL PEU, BOTAR I SALTAR AMB ELS PEUS JUNTS
EVOLUCIÓ DEL DESPLAÇAMENT
CAPACITAT PER PUJAR I BAIXAR ESCALES
13 A 14 MESOS. POT PUJAR ESCALES GATEJANT.
18 MESOS. POT PUJAR ESCALES AMB AJUDA I BAIXAR-LES ASSEIENT-SE O GATEJANT CAP ENRERE
21 MESOS. POT BAIXAR LES ESCALES AMB AJUDA
24 MESOS. POT PUJAR ESCALES ALTERNANT ELS PEUS AMB AJUDA, I BAIXAR-LES COL·LOCANT ELS DOS PEUS A CADA ESGLAÓ
36 MESOS. POT PUJAR LES ESCALES ALTERNANT ELS PEUS, SENSE AJUDA
48 MESOS
Pot baixar-les, alternant els peus, sense ajuda
Pot grimpar sobre objectes escalonats.
EVOLUCIÓ DE LA PRENSIÓ
CAPACITAT D¡AGAFAR OBJECTES AMB LA MÀ
PRENSIÓ REFLEXA
DE 0-2 MESOS: REFLEX DE PRENSIÓ
DE 2-4 MESOS: PRENSIÓ PRE CONTACTE
PRENSIÓ VOLUNTÀRIA
AMPROXIMACIÓ AMB EL BRAÇ
PRENSIÓ AMB LA MÀ
PRENSIO VOLUNTARIA
PRENSIÓ AMB LA MÀ
5 A 6 MESOS: PRENSIÓ PALMAR.
7 A 8 MESOS: PRENSIÓ AMB PINÇA INFERIOR.
9 A 11 MESOS: PRENSIÓ AMB PINÇA FINA O SUPERIOR
15 MESOS: ES PERFECCIONA LA PRENSIÓ I L'OPERACIÓ DE DEIXAR ANAR.
ETAPES I EVOLUCIÓ DESENVOLUPAMENT DE LA MOTRICITAT GRÀFICA
ETAPES (V.LOWENFELD)
ETAPA DELS GARGOTS
Inici (18 mesos). Descobriment dels grafismes.
Gargots desordenats (2 anys).
SENSE CONTROL SOBRE ELS TRAÇOS
TRAÇOS DESORDENATS.
NO TENEN INTENCIÓ REPRESENTATIVA
Gargots ordenats (3 anys).
CONNEXIÓ ENTRE ELS TRAÇOS I ELS MOVIMENTS QUE FA
ELS TRAÇOS SÓN MÉS LLARGS, VARIATS I ACOSTUMA A OMPLIR TOT EL FULL DESPRÉS DE FER-LOS, ELS POT DONAR UN SIGNIFICAT O UN NOM
Gargots amb nom (3 anys i mig)
SÓN MÉS DIFERENCIATS.
POT ANOMENAR ELS GARGOTS ABANS DE FER-LOS O QUAN ELS EXECUTA.
QUAN PASSI AIXÒ, SERAN INTENCIONALS.
ETAPA PREESQUEMÀTICA
ABASTA DELS 4 ALS 7 ANYS.
ÉS CONSCIENT DEL QUE REPRESENTA (VIVÈNCIES PRÒPIES).
S'ACONSEGUEIX LA FIGURA HUMANA («CAPGROSSOS»)
VA MILLORANT LA DISTRIBUCIÓ DE L'ESPAI.
EVOLUCIÓ (G.CALMY)
PREDOMINI DEL FACTOR MOTOR
CONSISTEIX EN UNA PROGRAMACIÓ I APLICACIÓ SISTEMÀTICA D'UNA SÈRIE D'ACTIVITATS DESTINADES A POTENCIAR AL MÀXIM LES CAPACITATS I POSIBILITATS MOTORES DE NENS I NENES.
ESTIMULACIÓ MOTORA DE 0-6 MESOS
MATERIAL
1 more item...
EXERCICIS I ACTIVITATS DE MOTRICITAT GLOBAL
1 more item...
EXERCICIS I ACTIVITATS DE MOTRICITAT FINA
1 more item...
ESTIMULACIÓ MOTORA DE 6-12 MESOS
MATERIAL UTILITZAT PER A LA MOTRICITAT
1 more item...
EXERCICIS I ACTIVITATS DE MOTRICITAT GLOBAL
1 more item...
EXERCICIS I ACTIVITATS DE MOTRICITAT FINA
1 more item...
ESTIMULACIÓ DE 12-18 MESOS
MATERIAL UTILITZAT PER A LA MOTRICITAT
1 more item...
EXERCICIS I ACTIVITATS DE MOTRICITAT GLOBAL
1 more item...
EXERCICIS I ACTIVITATS DE MOTRICITAT FINA
1 more item...
ESTIMULACIÓ DE 18-24 MESOS
3 more items...
ACTIVITATS I EXERCICIS D' ESTIMULACIÓ
ESTAN ORIENTATS PER DUR-LOS A TERME DURANT ELS TRES PRIMERS ANYS.
ESTAN CLASSIFICATS EN RELACIÓ AMB EL DESENVOLUPAMENT DELS DOS
ASPECTES MOTORS:
MOTRICITAT GLOBAL
MOTRICITAT FINA
INTENTEN SEGUIR UN ORDRE DE COMPLEXITAT GRADUAL.
PRETENEN SER UNA GUIA INICIAL A PARTIR DE LA QUAL ES PUGUIN ADAPTAR ALTRES ACTIVITATS.
PREDOMINI DEL FACTOR PERCEPTIU
18 MESOS
POT UTILITZAR UN LLAPIS, SUBJECTA AMB TOTA LA MÀ
ORIGEN MOTOR: LA ROTACIÓ AL
VOLTANT DE L'ESPATLLA.
20-22 MESOS
FA UN GARGOT D'ESCOMBRAT.
FA UN GARGOT D'ESCOMBRAT. PRODUEIX TRAÇOS CURTS,DISCONTINUS I REPETITS EN FORMA D'ANELLS O LÍNIES
30 MESOS
POT AGUANTAR EL LLAPIS ENTRE EL
POLZE I L'ÍNDEX
PREDOMINI DEL FACTOR REPRESENTATIU
CONVERGEIXEN LA INTEGRACIÓ VISUAL I MOTORA
3 ANYS:
S'INICIA LA COORDINACIÓ ULLMÀ EN LA MOTRICITAT GRÀFICA.
DOMINA EL PUNT DE PARTIDA I EL PUNT D'ARRIBADA.
APAREIXEN ELS PRIMERS ESBOSSOS DE LA FIGURA HUMANA («CAPGROSSOS»)
OBSERVA EL QUE DIBUIXA I INTENTA DIRIGIR ELS MOVIMENTS DE LA MÀ.
PROCURA DIBUIXAR DINS DEL PAPER, SENSE PASSAR-NE EL LIMIT.
3 ANYS I MIG:
DONA SIGNIFICAT AL DIBUIX, I AMB AIXÒ ADQUIREIX UN VALOR SIMBÒLIC, TOT I QUE NO HI HA SEMBLANÇA ENTRE EL DIBUIX I EL NOM; PERÒ MÉS ENDAVANT APAREIX ALGUNA RELACIÓ ENTRE TOTS DOS.
OBSERVACIÓ I REGISTRE
SIGNES D'ALERTA
ENS ADVERTEIXEN DE LA POSSIBLE EXISTÈNCIA D'ALGUN RETARD O PROBLEMA EN EL DESENVOLUPAMENT.
NO PRESSUPOSA UN PROBLEMA, PERÒ CONVÉ QUE ES PROCEDEIXI A VALORAR-LO.
PODEN UTILITZAR-SE DIFERENTS SIGNES PER A CADA MOMENT.
TRASTORNS MOTORS
EIXOS SOBRE ELS QUALS VALORAR-LOS
NIVELL DE GRAVETAT
ZONA D'AFECTACÓ
L'ORIGEN I LA CAUSA
TIPUS DE TRASTORS
GENERALITZATS
PARÀLISI CEREBRAL INFANTIL:
PÈRDUA O ALTERACIÓ DEL CONTROL MOTOR.
SOLEN SUMAR-S'HI LIMITACIONS COGNITIVES O SENSITIVES.
SIMPTOMES VARIAS: RIGIDESA, EXCITABILITAT, TREMOLORS, HIPOTONIA, ETC.
ESPINA BÍFIDA
MALFORMACIÓ DE LA MEDUL LA ESPINAL.
PÈRDUA DE SENSIBILITAT O FEBLESA PER SOTA DE LA ZONA DE LA VÈRTEBRA AFECTADA
DISTRÒFIA MUSCULAR PROGRESSIVA
PÈRDUA PROGRESIVA DE FORÇA MUSCULAR A CAUSA DE LA DEGENERACIÓ DE LES FIBRES MUSCULARS
MOTORS LLEUS
PEUS VARS
SOL RESOLDRE'S PER SI SOL ABANS DE L'ANY
DEFECTE EN LA FORMACIÓ I CONFORMACIÓ DELS PEUS
APRÀXIES MOTORES
DIFICULTAT EN LA COORDINACIÓ DE MOVIMENTS
PRODUEIX MOVIMENTS LENTS I MALDESTRES
RÍTMIES MOTORES
SÓN MANIFESTACIONS MOTORES DE BALANCEIG DEL CAP
S'ATUREN, GENERALMENT, A PARTIR DELS DOS O TRES ANYS
TICS
SÓN MOVIMENTS INVOLUNTARIS, BRUSCOS I REPETITS, QUE SE SUCCEEIXEN EN INTERVALS IRREGULARS.
INESTABILITAT PSICOMOTRIU
LA INESTABILITAT PSICOMOTORA ÉS UN TRASTORN CARACTERITZAT PER LA HIPERACTIVITAT, AIXÍ COM PER LA DIFICULTAT DE CONTROLAR L'EMOTIVITAT, PRESTAR ATENCIÓ O RELAXAR-SE
ES MANIFESTA EN DOS ELEMENTS:
EN L'ASPECTE MOTOR: IMPULSIVITAT I HIPERACTIVITAT
EN LA CAPACITAT D'ATENCIÓ
A PARTIR DELS SIS O SET ANYS ES PODRÀ DIAGNOSTICAR L'EXISTÈNCIA DE DÈFICIT D'ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDAH)
SI EL TRASTORN COMPORTA DIFICULTATS MOTRIUS SIGNIFICATIVES, SUPOSA L'EXISTÈNCIA D'UNA DIVERSITAT FUNCIONAL MOTORA
NENS I NENES AMB DIVERSITAT FUNCIONAL MOTORA
L'ESCOLARITZACIÓ DE NENS I NENES AMB DISCAPACITAT MOTORA
PRESENTEN MANCANCES O LIMITACIONS EN LA PRODUCCIÓ, REGULACIÓ O EXECUCIÓ DE MOVIMENTS
○ PER RETARDS MOTORS
ADAPTACIONS CURRICULARS
ADAPTACIONS EL L'ACCÉS
ELIMINACIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES.
ADAPTACIÓ DE L'ESPAI.
ADAPTACIÓ DEL MOBILIARI.
ADAPTACIONS DEL MATERIAL DIDÀCTICS.
ADAPTACIÓ EN LA COMUNICACIÓ
ADAPTACIONS EN LA METODOLOGIA
ADAPTACIÓ EMOCIONAL
ACTIVITATS COL·LABORATIVES.
POSSIBILITAT D'OFERTA D'ACTIVITATS ALTERNATIVES
3 ASPECTES:
NIVELL DE GRAVETAT. HI HA TRASTORNS QUE AFECTEN LLEUMENT LA CAPACITAT DE MOVIMENT QUE ES PODEN SOLUCIONAR FUNCIONALMENT AMB PETITES ADAPTACIONS.
ZONA D’AFECTACIÓ. EL TRASTORN POT SER LOCAL POT AFECTAR UNA PART DEL COS O TOT L’ORGANISME
L’ORIGEN DEL TRASTORN POT SER CONGÈNIT O ADQUIRIT, I LA CAUSA DEPÈN BÀSICAMENT D'UNA MALALTIA O ACCIDENT
