Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
LA FI DE L’ANTIC RÈGIM I LES REVOLUCIONS LIBERALS, Abril Balague…
LA FI DE L’ANTIC RÈGIM I LES REVOLUCIONS LIBERALS
1.LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Finals s.XVIII: canvis econòmics, socials, polítics i de mentalitat que acabaren amb l’Antic Règim.
1.1.SOCIETAT ESTAMENTAL
No privilegiats
Eren més d'un 90% de la població i eren grups de persones molt diferent,camperols, classes populars urbanes,burgesia.
Treballaven i pagabem impostos,no tenien cap privilegi
Privilegiats
No arribaben al 5% de la població, eren la noblesa i el clergat.
Tenien drets i privilegis, no havian de pagar impostos ,lleis pròpies...
1.2.ECONOMIA SENYORIAL
Gran part de la terra era propietat de la noblesa, del clergat o del rei
Els "senyor" vivien dels impostos que pagaven els camperols
Agricultura poc productiva
Els “senyors” podien dictar normes, exercir justícia o crear nous impostos a les seves terres.
Les famílies camperoles tenien pocs excedents
Era “agricultura de subsistència”
1.3.POBLACIÓ ESTANCADA
Mortalitat alta
Mortalitat infantil elevada
Baixa esperança de vida.
Natalitat alta.
Creixement demogràfic escàs.
“crisi de subsistències”, amb “mortalitat catastròfica” que feia disminuir la població.
“revoltes del pa”.
1.4.LA BURGESIA URBANA
Noves tècniques i cultius
augmentà la productivitat agrícola.
Reducció de la mortalitat i augment de la població.
Comerç que fomenta l’expansió de les ciutats
Comerç colonial.
Burgesia emprenedora urbana
Llibertat econòmica
1.6.LA IL·LUSTRACIÓ
1.5.L’ABSOLUTISME
2.LES REVOLUCIONS BURGESES O LIBERALS
Anglaterra i Estats Units
2.1.QUÈ SÓN LES REVOLUCIONS BURGESES O LIBERALS?
Una revolució és un canvi radical en la forma de govern d’un país, realitzat de forma violenta.
s.XVIII i XIX per propagar el liberalisme.
El triomf de les idees liberals va suposar la fi de l’Antic Règim
2.2.EL NAIXEMENT DE L’ESTAT LIBERAL
Trets principals: sobirania nacional, igualtat de tots els ciutadans davant la llei, separació de poders, existència de drets i llibertats individuals…
Dos tipus d’estat liberal:
República parlamentària: el cap d’Estat és escollit per sufragi.
Monarquia parlamentària: el cap de l’Estat és un rei, però sense poder absolut.
Liberalisme no és sinònim de democràcia.
2.3.LA REVOLUCIÓ ANGLESA (segle XVII
13 colònies angleses d’Amèrica del Nord es van aixecar contra la metròpolis (Anglaterra).
Idees il·lustrades i liberals.
Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica.
Declaració de Drets.
George Washington es nomenat el seu primer president.
primera Constitució
Separació de poders
República presidencial i Parlament.
Estat federal, on els estats tenen àmplia capacitat d’autogovern
Per sobre dels estats, hi ha el Govern federal: assumptes exteriors, defensa, finances…
2.3.LA GUERRA D’INDEPENDÈNCIA AMERICANA
Monarques van voler governar de forma absolutista.
Diferents moviments revolucionaris per impedir-ho.
Aprovació de la “Declaració de Drets”
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
(1789-1815)
3.1.LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ
Descontentament de gra part de la població
Difusió d'idees liberals
Crisis de la hisenda reial
Revolucó Americana
3.2.L’ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ.
situació econòmica de la monarquia era desastrosa
Només el tercer estat porida aprovar nous impostos
Lluís XVI va convocar el 1789 els Estats Generals
diputats del tercer estat es constituiren en Assemblea Nacional.
14 de juliol de 1789 assaltaren la fortalesa de la Bastilla.
3.3.LA CONSTRUCCIÓ DE LA FRANÇA LIBERAL
Assemblea Nacional va ser enderrocar l’Antic Règim i afavorir la burgesia més rica.
drets de l’home i del ciutadà
Sobirania nacional
Igualtat dels ciutadans davant la llei
Llibertat
Constitució de 1791
Separació de poders
Sufragi censatar
Monarquia constitucional
3.4.LA CAIGUDA DE LA MONARQUIA
Camperols insatisfets
moviment sans-culottes que defensen idees de sobirania popular, democràtiques i igualitàries.
Clubs patriòtics
Àustria ataca a França per intentar ajudar al rei i restaurar l’absolutisme.
Els sans-culottes protagonitzaren una insurrecció que acabaria amb la monarquia.
assaltaren el palau de les Tulleries i detingueren al monarca i a la família reial. Es convocaren noves eleccions, ara amb sufragi universal masculí.
Nova Assemblea Constituent (Convenció Nacional) que aboleix la monarquia i proclama la república.
3.5.LA REPÚBLICA (1792-1794)
Lluís XVI i Maria Antonieta varen ser guillotinats el 1793.
Coalició europea antirevolucionària
Gran Bretanya
Espanya
Prússia
Holanda
Àustria
VS França
Classes populars continuaven reclamant reformes socials igualitàries.
Líders jacobins (Danton, Marat, Robespierre) es fan amb el poder de la Convenció
Nova Constitució en 1793
Sufragi universal masculí directe
Eliminació de tots els drets feudals sense haver de pagar cap rescat per les terres
Sobirania popular
Reformes socials
redistribució de la terra
preu màxim per articles de primera necessitat
Llei de Màximum
ensenyament obligatori i gratuït
assistència social
Nou calendari revolucionari
nou govern va suspendre les garanties constitucionals i va iniciar una política coneguda com El Terror mitjançant un govern que va actuar de forma dictatorial: el Comité de Salvació Pública
3.6.LA REPÚBLICA BURGESA O DIRECTORI (1794-99)
Cop d’estat va acabar amb el govern jacobí.
Els girondins es feren amb el govern de la Convenció i iniciarien la persecució dels jacobins (“el terror blanc”).
Nova Constitució (1795)
sufragi censatari (30.000 electors)
Poder executiu en mans d’un Directori (govern de 5 membres).
L’any 1799 el general Napoleó Bonaparte, amb ajuda de la burgesia, dona un cop d’estat i concentrà tot el poder en els seves mans.
3.7.NAPOLEÓ BONAPARTE (1799-1814)
Consulat.
nova Constitució (1799) afirma el poder personal de Napoleó
1804 Napoleó aconsegueix ser nomenat emperador
Va eliminar la divisió de poder i la sobirania nacional.
Va restringir en gran mesura algunes llibertats.
Es mantingué l’abolició del feudalisme, la llibertat econòmica, la igualtat davant la llei, la supressió de privilegis…
Període d’estabilitat política i bonança econòmica.
Reforma de l’administració.
Sistema educatiu nacional i igualitari.
Noves èlits socials en base
els serveis a l’Estat
oficials de l’exèrcit i alts funcionaris
els coneixements
homes de lleis, científics
la riquesa, burgesia
industrials, banquers, grans propietaris agraris…
guerra contra la resta d’Europa
estenent l’imperi i les idees liberals moderades des d’Espanya fins a Rússia.
Volia crear un imperi amb centre a França e implantar les institucions franceses en els territoris ocupats, posant fi a les monarquies absolutes.
26 anys després, la Revolució és derrotada i torna l’absolutisme a França
Napoleó va ser enviat a la illa de Santa Elena, fins a la seva mort.
3.8. CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
Acaba amb l’Antic Règim i instaura un règim liberal
Canvia la mentalitat
llibertat i igualtat legal.
ciutadans, amb els mateixos drets i deures (igualtat legal)
sobirania nacional i sistema representatiu (sufragi)
societat de classes.
laboratori dels règims polítics actuals
monarquia constitucional
república burgesa
república democràtica i social
ideologia contemporània
Liberalisme
democràcia
republicanisme
socialisme
model de revolució política
4.RESTAURACIÓ I REVOLUCIONS LIBERALS
4.1.L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ
Potències absolutistes es reuneixen al Congrés de Viena (1814) per restaurar l’absolutisme i l’Antic Règim anteriors a la revolució.
Santa Aliança
davant qualsevol intent de revolució liberal en un lloc, la resta de monarques havien d’ajudar al monarca amenaçat a acabar amb la revolució
4.2.LES REVOLUCIONS DE 1820 I 1830
Entre 1820 i 1826 es produeixen una sèrie de revolucions liberals que triomfen en Amèrica Llatina,Portugal, Nàpols o Espanya
noves revolucions liberals amb suport popular que acaben amb l’absolutisme a França ii Espanya, però fracassen a Polònia, Àustria i estats alemanys i italians
4.3.LES REVOLUCIONS DE 1848
Causes
el caràcter moderat de les revolucions liberals del 1830
les males condicions de vida de camperols i obrers,
la repressió de les seves protestes i el nacionalisme
A França, la revolució del 48 acaba amb la monarquia i proclama una Segona República democràtica amb sobirania popular, sufragi universal masculí i igualtat social
la burgesia i l’exèrcit la fan caure i imposen un Segon Imperi amb Lluís Napoleó Bonaparte (Napoleó III)
A l’Imperi austríac les revolucions són, alhora, liberals i nacionalistes (Hongria, Bohèmia, nord d’Itàlia,...)
seran reprimits els intents d’independència
Abril Balague Parcerisas
