Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
T2. ESTRATÈGIES PER REDUIR LA DEMANDA ENERGÈTICA A L'HIVERN - Coggle…
T2. ESTRATÈGIES PER REDUIR LA DEMANDA ENERGÈTICA A L'HIVERN
FORMA I
EMPLAÇAMENT
ORIENTACIÓ: L'orientació sud, la + favorable per superf vidriades i la nord la + desfavor
VENTS: Proteg edif dels vents freds i evitar exposar a obertures
COMPACITAT: Si l'edifici és compacte, superf que l'envolta + petita, - pèrdues d'energia
AÏLLAMENT
TÈRMIC
Hi ha mat que condu + el calor i altres que s'hi resisteixen.
Anomenem aïll els materials amb baixa conduc tèrm (suro, poliestiré expandit..), aquests aconseg immobilitzar aire en les petites cel·les o porus.
En climes freds + aïll al nord, coberta i
superf en contacte amb el terreny
Les finest sempre són punts febles resp
a l'aïll. És imp que:
Ofereixin una estanq a l'aire relativ alta
(garantitzant la renov d'aire per temes higiè
i evitar una humit int alta)
Dispos de vidres x2 i cambra d'aire int
(prop + aïll i eviten conden)
Que tinguin elem mòb aïll (porticons, cortines..)
La conductivitat tèrmica (λ, lambda) indica la quant
de calor que travessa en unitat de temps, la unitat
d'àrea i la unitat de gruix quan hi ha una diferència
de temp d'1ºC. Es mesura en W/mºC (també W/mK)
que equival a 0,866Kcal/hmºC.
Per quant l'aïll d'un elem d'un gruix det s'util la
transmitància (U) que es mesura en W/m2ºC i la seva resistència tèrmica (R o RT) que es mesura en m2ºC/W
INÈRCIA
La inèr d'un edif depèn de la capac tèrm d'un mater
per emmag calor. Aquesta caract depèn de la massa i la calor espec de cada mat, habitualment és oposada a l'aïll.
P.e.: la pedra té gran capac tèrm però és poc aïll.
La inèr esmorteix en el temps els canv de temp. La oscil
de temp a la cara int del mur amb inèr és molt inf que a la cara ext
La inèr pot tenir un efecte + en la renov de l'aire int de l'edif.
Si fem una obertura de finest per ventil i l'int de l'edif té inèrc per renov l'aire sense prod una baix imp de temp pq la massa constr int continua rad calor
La temp int de les masies sempre es la = si tenim en comp que els gruix de les parets són molt grans i mant el calor
APROFITAMENT DE
L'ENERGIA SOLAR
La rad solar pot penet en un amb direct
per les obert o indir a trav dels tanc opacs.
Les estrat de capt solar pass són aquelles
que util elem de l'env aprof l'efect hivernacle
sense mitjans mecànics. Tenen per obj captar
calor i proc conserv dins l'edif
Els vidres perm que la ona curta solar penetri
gairebé totalment a l'int. La rad escalfa els
materials sobre els que incideix i aquests, per
l'augm de temp, emeten rad però amb una ona
més llarga que no pot travessar el vidre
Si volem conserv el calor dins d'una hab, una
vegada ha incidit la rad solar hem de baix pers,
tancar porticons, fer-la el més hermètica possible.
Encara que sigui l'hivern, s'han de ventil les hab
per evitar les poss humit
Si volem reforç la capt d'energ dels param opacs,
els podem pint de negre (absorb la màx radiació) i
revestint-los amb elem transp (produint efecte hivern.)
Si l'efecte hivernacle no està ben fet, es prod hum i els
vidres comencen a gotej i caure sobre el guix
INÈRCIA I AÏLLAMENT
A L'ESTIU
En constr amb murs pesats i de molt gruix (molta
inèrcia) tenim un imp esmorteïment de els oscil
tèrm entre int i ext (efecte cova o catedral)
L'aïll tèrm a l'estiu s'util per evitar una aport no
dessitjada d'ener de l'exter (+ eficaç a faç sud, oest
i coberta)
No sempre l'acció conj d'inèrc i aïll resul benef
(un espai int que ha anat acum calor durant un dia
d'estiu pot result dif de refrig a la nit si té l'env d'alta
capac tèrm aïllada tèrm per la seva cara ext)