Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
LA FI DE L’ANTIC RÈGIM I LES REVOLUCIONS LIBERALS - Coggle Diagram
LA FI DE L’ANTIC RÈGIM I LES REVOLUCIONS LIBERALS
1.LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Finals s.XVIII: canvis econòmics, socials, polítics i de mentalitat que acabaren amb l’Antic Règim.
ECONOMIA SENYORIAL
La major part de la terra eren “senyorius”, és a dir propietat de la noblesa, del clergat o del rei.
Els “senyors” vivien dels impostos que pagaven els camperols, que també estaven obligats a pagar 1/10 part de la collita a l’església (“delme”) i a pagar impostos a l’Estat.
Els “senyors” podien dictar normes, exercir justícia o crear nous impostos a les seves terres.
POBLACIÓ ESTANCADA
Baixa esperança de vida.
Natalitat alta.
Creixement demogràfic escàs.
LA BURGESIA URBANA
Aparició de noves tècniques i cultius que augmentà la productivitat agrícola. Propietaris agraris que busquen el benefici (“especialització”).
Reducció de la mortalitat i augment de la població.
L’ABSOLUTISME
Sistema propi de l’Antic Règim: monarquia absoluta de dret diví. El rei concentra tot el poder, d’origen diví, i no està sotmès a cap control.
LA IL·LUSTRACIÓ
Segle XVIII, apareixen a Europa noves idees polítiques: liberalisme. Ideologia que critica l’absolutisme i serà una bona alternativa per la burgesia.
2.LES REVOLUCIONS BURGESES O LIBERALS
Anglaterra i Estats Units
QUÈ SÓN LES REVOLUCIONS BURGESES O LIBERALS Una revolució és un canvi radical en la forma de govern d’un país, realitzat de forma violenta.
LA GUERRA D’INDEPENDÈNCIA AMERICANA Les 13 colònies angleses d’Amèrica del Nord es van aixecar contra la metròpolis (Anglaterra).
EL NAIXEMENT DE L’ESTAT LIBERAL
Trets principals: sobirania nacional, igualtat de tots els ciutadans davant la llei, separació de poders, existència de drets i llibertats individuals…
En relació al poder executiu, hi ha dos tipus d’estat liberal:
Monarquia parlamentària: el cap de l’Estat és un rei, però sense poder absolut.
República parlamentària: el cap d’Estat és escollit per sufragi.
LA REVOLUCIÓ ANGLESA (segle XVII)
Alguns monarques van voler governar de forma absolutista.
Diferents moviments revolucionaris per impedir-ho.
Aprovació de la “Declaració de Drets”, que limitava els poders del rei i donava protagonisme al Parlament.
3.LA REVOLUCIÓ FRANCESA
(1789-1815)
L’ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ.
La situació econòmica de la monarquia era desastrosa i Lluís XVI necessitava aprovar nous impostos Davant la negativa del rei i dels privilegiats, els diputats del tercer estat es constituiren en Assemblea Nacional. Juraren que donarien a França una Constitució que reconegués els seus drets i llibertats (“Jurament del Jeu de Paume”).
LA CONSTRUCCIÓ DE LA FRANÇA LIBERAL L’objectiu de l’Assemblea Nacional va ser enderrocar l’Antic Règim i afavorir la burgesia més rica.
LA CAIGUDA DE LA MONARQUIA
Camperols insatisfets amb les reformes.
A les ciutats, problemes amb l’augment de preus i escassessa de matèries primeres.
Sorgeix el moviment sans-culottes que defensen idees de sobirania popular, democràtiques i igualitàries.
LA REPÚBLICA (1792-1794)
Lluís XVI i Maria Antonieta varen ser guillotinats el 1793.
A Europa sorgeix una coalició europea antirevolucionària (Àustria, Prússia, Gran Bretanya, Espanya i Holanda) contra França.
A París les classes populars continuaven reclamant reformes socials igualitàries.
LA REPÚBLICA BURGESA O DIRECTORI (1794-99) Un cop d’estat va acabar amb el govern jacobí. Robespierre i els seus seguidors varen ser guillotinats.
Els girondins es feren amb el govern de la Convenció i iniciarien la persecució dels jacobins (“el terror blanc”).
NAPOLEÓ BONAPARTE (1799-1814)
S’estableix un Govern denominat Consulat.
Una nova Constitució (1799) afirma el poder personal de Napoleó amb atribucions per fer lleis, dirigir la política exterior i designar jutges i alts càrrecs.
L’any 1804 Napoleó aconsegueix ser nomenat emperador.
CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
Acaba amb l’Antic Règim i instaura un règim liberal
Canvia la mentalitat i la forma d’actuar: reclamació popular de llibertat i igualtat legal.
Transforma els súbdits en ciutadans, amb els mateixos drets i deures (igualtat legal)
Triomfen les idees de sobirania nacional i sistema representatiu (sufragi)
Trenca amb la societat estamental i instaura una societat de classes.
4.RESTAURACIÓ I REVOLUCIONS LIBERALS
L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ En vèncer a Napoleó, les potències absolutistes es reuneixen al Congrés de Viena (1814) per restaurar l’absolutisme i l’Antic Règim anteriors a la revolució.
LES REVOLUCIONS DE 1820 I 1830
Entre 1820 i 1826 es produeixen una sèrie de revolucions liberals que triomfen en Amèrica Llatina (independències d’Espanya), però acabaran fracassant a Portugal, Nàpols o Espanya (la Santa Aliança acaba amb el Trienni Liberal en 1823).
LES REVOLUCIONS DE 1848
Causes: el caràcter moderat de les revolucions liberals del 1830, les males condicions de vida de camperols i obrers, la repressió de les seves protestes i el nacionalisme.
A França, la revolució del 48 acaba amb la monarquia i proclama una Segona República democràtica amb sobirania popular, sufragi universal masculí i igualtat social → la burgesia i l’exèrcit la fan caure i imposen un Segon Imperi amb Lluís Napoleó Bonaparte (Napoleó III)
A l’Imperi austríac les revolucions són, alhora, liberals i nacionalistes (Hongria, Bohèmia, nord d’Itàlia,...) → seran reprimits els intents d’independència
