Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
LA FI DE L’ANTIC RÈGIM I LES REVOLUCIONS LIBERALS - Coggle Diagram
LA FI DE L’ANTIC RÈGIM I LES REVOLUCIONS LIBERALS
LES REVOLUCIONS BURGESES O LIBERALS
EL NAIXEMENT DE L’ESTAT LIBERAL
Monarquia parlamentària: el cap de l’Estat és un rei, però sense poder absolut.
República parlamentària: el cap d’Estat és escollit per sufragi.
LA REVOLUCIÓ ANGLESA (segle XVII)
Diferents moviments revolucionaris per impedir-ho.
Aprovació de la «Declaració de Drets», que limitava els poders del rei i donava protagonisme al Parlament.
Les revolucions burgeses es donaren durant el s.XVIII i XIX per propagar el liberalisme. Amb suport d’altres grups socials: pagesos, artesans…
LA GUERRA D’INDEPENDÈNCIA AMERICANA
1776, redactaren la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica. Nou estat, amb el nom d’Estats Units d’Amèrica.
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
LA CONSTRUCCIÓ DE LA FRANÇA LIBERAL
L’objectiu de l’Assemblea Nacional va ser enderrocar l’Antic Règim i afavorir la burgesia més rica.
LA CAIGUDA DE LA MONARQUIA
Camperols insatisfets amb les reformes.
A les ciutats, problemes amb l’augment de preus i escassessa de matèries primeres.
En l’Assemblea Legislativa, es van formant afinitats ideològiques i polítiques: s’organitzaren mitjançant Clubs patriòtics.
L’agost de 1792 assaltaren el palau de les Tulleries i detingueren al monarca i a la família reial.
L’ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ.
La situació econòmica de la monarquia era desastrosa i Lluís XVI necessitava aprovar nous impostos. Lluís XVI va convocar el 1789 els Estats Generals .
LA REPÚBLICA (1792-1794)
Lluís XVI i Maria Antonieta varen ser guillotinats el 1793.
A Europa sorgeix una coalició europea antirevolucionària contra França.
S'impulsen reformes socials: redistribució de la terra, preu màxim per articles de primera necessitat , ensenyament obligatori i gratuït, assistència social.
LA REPÚBLICA BURGESA O DIRECTORI (1794-99)
Un cop d’estat va acabar amb el govern jacobí. Robespierre i els seus seguidors varen ser guillotinats.
Els girondins es feren amb el govern de la Convenció i iniciarien la persecució dels jacobins (“el terror blanc”).
Nova Constitució (1795): sufragi censatari (30.000 electors) i poder executiu en mans d’un Directori (govern de 5 membres).
Aquest poder es manté gràcies a l’exèrcit que lluita contra els absolutistes (a l’exterior) i acaba amb les revoltes radicals dels més pobres.
L’any 1799 el general Napoleó Bonaparte, amb ajuda de la burgesia, dona un cop d’estat i concentrà tot el poder en els seves mans.
CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
Triomfen les idees de sobirania nacional i sistema representatiu
Trenca amb la societat estamental i instaura una societat de classes.
RESTAURACIÓ I REVOLUCIONS LIBERALS
LES REVOLUCIONS DE 1820 I 1830
Entre 1820 i 1826 es produeixen una sèrie de revolucions liberals que triomfen en Amèrica Llatina (independències d’Espanya), però acabaran fracassant a Portugal, Nàpols o Espanya (la Santa Aliança acaba amb el Trienni Liberal en 1823).
Entre 1830 i 1836 es produeixen noves revolucions liberals amb suport popular que acaben amb l’absolutisme a França (monarquia constitucional de Lluís Felip d’Orleans) i Espanya, però fracassen a Polònia, Àustria i estats alemanys i italians
LES REVOLUCIONS DE 1848
Causes: el caràcter moderat de les revolucions liberals del 1830, les males condicions de vida de camperols i obrers, la repressió de les seves protestes i el nacionalisme.
A França, la revolució del 48 acaba amb la monarquia i proclama una Segona República democràtica amb sobirania popular, sufragi universal masculí i igualtat social → la burgesia i l’exèrcit la fan caure i imposen un Segon Imperi amb Lluís Napoleó Bonaparte (Napoleó III)
A l’Imperi austríac les revolucions són, alhora, liberals i nacionalistes (Hongria, Bohèmia, nord d’Itàlia,...) → seran reprimits els intents d’independència
L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ
En vèncer a Napoleó, les potències absolutistes es reuneixen al Congrés de Viena (1814) per restaurar l’absolutisme i l’Antic Règim anteriors a la revolució.
Les potències absolutistes creen la Santa Aliança: davant qualsevol intent de revolució liberal en un lloc, la resta de monarques havien d’ajudar al monarca amenaçat a acabar amb la revolució
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM Finals s.XVIII
POBLACIÓ ESTANCADA
Especialment alta mortalitat infantil. De tant en tant es produeixen «crisi de subsistències», amb «mortalitat catastròfica» que feia disminuir la població.
ECONOMIA SENYORIAL
Els «senyors» vivien dels impostos que pagaven els camperols, que també estaven obligats a pagar 1/10 part de la collita a l’església i a pagar impostos a l’Estat. Els «senyors» podien dictar normes, exercir justícia o crear nous impostos a les seves terres..
LA BURGESIA URBANA
Aparició de noves tècniques i cultius que augmentà la productivitat agrícola.
Augment del comerç que fomenta l’expansió de les ciutats
Auge del comerç colonial.
Burgesia emprenedora urbana: impulsar les manufactures i el comerç. Reclamen llibertat econòmica .
L’ABSOLUTISME
Sistema propi de l’Antic Règim: monarquia absoluta de dret diví. Òrgan de govern: Consell d’Estat que assessora al rei. Els estaments privilegiats, que tenien «jurisdicció» sobre els seus territoris, restaven poder al rei.
LA IL·LUSTRACIÓ
Alguna d’aquestes idees són la base dels sistemes polítics dels països democràtics actuals.
Idees fonamentals
Igualtat dels ciutadans davant la llei .
L’ÈPOCA DELS NACIONALISMES
UNIFICACIÓ ITALIANA
Itàlia estava dividida en diferents estats: Àustria dominava els estats del nord, el regne de les Dues Sicílies el sud i el Papa el centre.
La unificació s’inicia en 1856 en el Piemont de la mà del monarca liberal Víctor Manuel II, amb Cavour (nord) i Garibaldi (sud) com a líders.
En 1861 Víctor Manuel II es proclama rei d’Itàlia, en 1866 derroten a Àustria i, pel sud, Garibaldi pren Sicília i Nàpols i, en 1870, conquereix els Estats Pontificis i proclama Roma com a capital
LA UNIFICACIÓ ALEMANYA
Alemanya estava dividida en 36 estats, controlats per Prússia i Àustria.
A partir del 1861, el rei de Prússia Guillem I i el seu canceller Bismarck comencen una unificació per la força, derrotant en tres guerres a Dinamarca, Àustria i França i proclamant-se Guillem I emperador d’Alemanya (kàiser) en 1871
.ELS PRIMERS MOVIMENTS NACIONALISTES
Entre 1808 i 1826 els diferents països d’Amèrica Llatina s’independitzen d’Espanya, en 1829 Grècia de l’imperi turc i en 1830 Bélgica de França.
En 1848, Hongria, Bohèmia, Polònia, Croàcia i estats alemanys i italians protagonitzen revoltes nacionalistes que no triomfen (la “primavera dels pobles”)
EL CONCEPTE DE NACIÓ
Durant la Revolució, els polítics francesos es van referir constantment a la sobirania nacional, a l’Assemblea Nacional o a la nació francesa.
El concepte de nació i el concepte d’estat
El terme nació es refereix a un conjunt d’homes i dones units per una sèrie d’elements comuns com ara la història, la llengua, les tradicions, la religió, el dret, etc.