Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

TEMA 2: GLÚCIDS - Coggle Diagram

- - - - Civada
  - - - Llet
  - - - Sucre
  - - - Procedeix de la hidròlisi de la cel·lulosa, molta dificultat
- - - - Sòlids cristalins
        Incolors o blancs
        Solubles en aigua
        Majoria gust dolç
        Isomeria espaial (la distribució de la molècula en l'espai canvia)
        
        ISOMERIA I ACTIVITAT ÒPTICA
        
        Isòmer: Molècules amb la mateixa formula empírica però diferents característiques
        
        ESTRUCTURALS
        
        Mateixos àtoms però diferents enllaços.
        
        ESPAIALS
        
        Mateixos components, diferent disposició
        
        Si el grup hidroxil (-OH) del carboni asimètric més allunyat del grup funcional es troba a l'esquerra L, a la dreta D
        
        4 more items...
    - - Poden formar enllaços amb altres monosacàrids
        Poder reductor (gràcies al g. carbonil)
        
        :red_flag:Glúcid reductor: Té la capacitat de perdre electrons o acceptar-los en processos d'oxidació
        
        El poder reductor d'un glúcid el dóna el carboni anomèric, és el que en la molècula Linial no té quatre radicals diferents i quan cicla pasa a ser asimètric, si els té.
  - - - Projecció lineal
    - - Projecció ciclada
        
        Anell de piranosa: forma hexagonal, aldehid
        
        No són plans
        
        Confirmacions: cadira i barca
        
        Anell de furanosa: forma pentagonal, cetoses
        
        CICLITZACIÓ
        
        Cetohexosa:L'oxigen del C2 (cetona) amb el hidròxil del C5
        
        Aldohexosa: S'uneix el C1 amb el hidròxil del C5 mitjançant un enllaç covalent
  - - - -D-gliceraldehid
        -Dihidroxicetona
    - - D-Ribosa (ARN)
        D-Desoxirribosa (ADN)
        D-Ribulosa (fixa el co2 en la fotosíntesi)
    - - D-Glucosa (principal mososacàrid d'energia)
        N-acetil-B-D-glucosamina (polisacàrid estructural exoesquelets)
        D-fructosa (en el nostre fetge es transforma en glucosa mateix valor enregètic)
        D-galactosa (orina dels animals i en la llet)
        Àcid ª-D-galactourònic (pectines parets vegetals, derivat galactosa)
- - - - Enllaç ª més débil funció reserva energètica
        Enllaç B més fort funció estructural
  - - - Macromolècules d'elevat pes molecular
        La majoria no tenen poder reductor
        A través d'uns enzims específic-Hidròlisi
    - - No cristal·litzen
        Són blancs
        Insolubles H2O
        No són dolços
  - - - Homopolisacàrid de reserva vegetal
        
        S'emmagatzema en forma de grànuls als amiloplasts
        
        Format per dos polímers:
        AMILOSA:Polímer no ramificat format per llargues cadenes lineals de centenars o milers de ª-D-glucoses enllaç ª(1-4), en cadenes helicoidals amb 6 molècules per volta
        AMILOPECTINA: Polímer ramificat cada 24-30 glucoses. En forma d'embolcall recobrint a l'amilosa
        
        Hidrolitza - enzims amilases Eª(1-4) / R- desramificador Eª (1-6) de ramificacions
    - - Homopolímer funció estructural animal
        
        exoesquelet artròpodes i paret cel·lular a les c. dels fongs
        
        Unió N-acetl glucosamina Enllaços B (1-4), 2 dos monosacàrids - unitat quitobiosa
    - - Homopolisacàrid de reserva animal
        
        ª-D-glucoses unildes per enllaços ª (1-4)
        Ramificacions (afavoreixen la hidròlisi) cada 6 o 10 glucoses, enllaços ª (1-6). Els seus extrems no poder reductor.
        
        Contracció muscular
        Glicogen emmagatzemat al múscul
        
        Tots els glúcids - glucosa i s'absorveixen a l'intestí. Passen al fetge on glucosa - s'emmagatzema en forma de glicogen. Quan es necessita glicogen - glucosa passa a la sang.
    - - Homopolisacàrid funció estructural vegetal
        
        Formada per B-D-glucoses enllaçoc B (1-4) Cada parella - cel·lobiosa
        Cada cadena 10.000-15.000 glucoses, les cadenes diposades paral·lelament unides per p.d'H.
        
        Insolubles en aigua
        Alguns poden hidrolitzar-la - cel·lulases
  - - - Secresions defensives de les plantes.
    - - Paret vegetal manté les cel·lules unides, poder gelificant.
    - - Derivats de la glucosa - Paret bacteriana
    - - Polímers lineals, repetició disacàrids NAG - àcid urònic.
        L'àcid hialurònic (matriu teixits conjuntiu, cartilaginós i ossi) i l'heparina (impideix la coagulació de la sang).
    - - Paret vegetal, recobreix la cel·lulosa
- - - - ENLLAÇ MONOCARBONÍLIC
        
        Unió de dos monosacàrids a través del grup hidroxil del carboni anomèric del 1r i d'un no anomèric del 2n. Queden enllaçats per un oxigen i s'allibera una molècula d'aigua
        
        El disacàrid conserva el poder reductor
        S'anomena amb la terminació -osil al 1r monosacàrid , s'indiquen els C que intervenen (1-4) i s'afegeix la terminació -osa al segon monosacàrid.
      - ENLLAÇ DICARBONÍLIC
        
        S'estableix entre els grups hidroxils dels 2 carbonis anomèrics.
        
        Perd el poder reductor. La terminació del segon monosacàrid canvia a -òsid
  - - - S'allibera una molècula d'aigua i es forma un aminosucre.
- - - - Presenten un grup carbonil (HC=O) al principi, formant aldoses
    - - Presenten un grup carbonil cetònic, que es troba en mig de la cadena (C=O), formant cetoses
    - - MONOSACÀRIDS O OSES
        
        Són els glúcids més senzills, no es poden descompondre per hidròlisi, una única molècula, glucosa
        
        Hidròlisi: Descomposició de substàncies orgàniques per l'aigua :red_flag:
      - ÓSIDS
        
        HOLÒSIDS
        
        Formats exclusivament per monosacàrids o derivats d'ells.
        
        OLIGOSACÀRIDS
        
        Entre 2-10 oses, ex. disacàrids (dos oses)
        
        POLISACÀRIDS
        
        Més de 10 oses
        
        HOMOPOLISACÀRIDS
        
        1 more item...
        
        HETEROSACÀRIDS
        
        1 more item...
        
        HETERÒSIDS
        
        Formats per monosacàrids i altres compostos no glucídics (lípids o proteïnes), són els glicolípids i glucoproteïnes