Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

LA REVOLUCIÓ FRANCESA - Coggle Diagram

- - - - Noblesa, clergat i rei
        
        La seva riquesa procedia de les seves terres i dels seus privilegis fiscals, judicials,econòmics i honorífics.
        La riquesa del clero procedia de les seves terres i patrimoni i el cobrament del delme (dividit entre el alt clero i el baix clero).
    - - Camperols, classes populars urbanes, burguesia i artesans en genral
        
        Treballaven i pagaven impostos, sense tenir cap dret. Aquests eren la majoria i es dedicaven a treballar la terra, tenien males condicions de vida.
        
        Tot i que els "no privilegiats" volien deixar de ser-ho no podien degut a la societat estamental
  - - - Crisi de subsistències
      - Revoltes del pa
  - - - augment de la productivitat agrícola
      - Reducció de la mortalitat i augment de la població,augment del comerç i auge del comerç colonial
        
        Burgesia emprenedora urbana
        
        (impulsar les manufactures i el comerç)
        
        Reclamen llibertat econòmica, tenen llibertat ecònomica però no son privilegiats.
  - - - Difusió de la il·lustració (ús de la raó i l’experimentació)
        
        Alguna d’aquestes idees són la base dels sistemes polítics actuals
        
        Idees fonamentals:
        
        Sobirania nacional.
        
        Separació de poders
        
        Igualtat dels ciutadans davant la llei
        
        Drets i llibertats individuals
        
        1 more item...
- - - - La unificació s’inicia en 1856 en el Piemont (amb l'ajuda del monarca Víctor Manuel II, amb Cavour (nord) i Garibaldi (sud) com a líders)
        
        En 1861 Víctor Manuel II es proclama rei d’Itàlia, en 1866 derroten a Àustria i, pel sud, Garibaldi pren Sicília i Nàpols
        
        Al 1870 conquereix els Estats Pontificis i proclama Roma com a capital
  - - - En 1834 ja s’havia fet una unió (duanera) i en 1848 s’intentà la unificació, però els monarques de Prússia i Àustria desconfiaven l’un de l’altre
        
        A partir del 1861, el rei de Prússia Guillem I i el seu canceller Bismarck comencen una unificació per la força
        
        I es proclama Guillem I emperador d’Alemanya (kàiser) en 1871
- - - - Canvi radical en la forma de govern d’un país, aconseguit de forma violenta
    - - El triomf de les idees liberals va suposar la fi de l’Antic Règim
  - - - Hi ha dos tipus d’estat liberal
        
        Monarquia parlamentària
        
        República parlamentària
      - Liberalisme no és sinònim de democràcia.
        
        Sufragi censatari
  - - - 1776
        
        Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica i Declaració de Drets
        
        1787
        
        Redacció de la primera Constitució
- - - - Davant qualsevol intent de revolució liberal en un lloc, els demés monarques havien d’ajudar al monarca amenaçat
    - - Les revolucions del 1820
        
        Entre 1820 i 1826 es produeixen una sèrie de revolucions liberals que triomfen en Amèrica Llatina
        
        Fracassen a Portugal, Nàpols o Espanya
        
        La Santa Aliança acaba amb el Trienni Liberal en 1823)
      - Les revolucions del 1830
        
        Entre 1830 i 1836 es produeixen noves revolucions liberals amb suport popular que acaben amb l’absolutisme a França i Espanya
        
        Fracassen a Polònia, Àustria i estats alemanys i italians
      - Les revolucions del 1848
        
        Causes: el caràcter moderat de les revolucions liberals del 1830, les males condicions de vida, la repressió de les seves protestes i el nacionalisme
        
        A França, la revolució del 1848 acaba amb la monarquia i proclama una Segona República democràtica, sufragi universal masculí i igualtat social
        
        La burgesia i l’exèrcit la fan caure i imposen un Segon Imperi (Lluís Napoleó Bonaparte)
        
        A l’Imperi austríac les revolucions són, alhora, liberals i nacionalistes
        
        Seran reprimits els intents d’independència
- - - - Esclat de la Revolució
        
        Situació econòmica de la monarquia en crisi, va sorgir la necessitat d'aprovarovar nlus impostos, aixi que Lluis XVI va haver de convocar als Estats Generals per aprovar-los
        
        El tercer estat demana el vot per persona, a lo que el rei s'hi va negar i els diputats d'aquests estats van formar L'Assamblea Nacional, promentent a França una Constitució que reconegues els drets i llibertats (Joc de la Pilota).
        
        L'Assamblea NAcional amb el suport de les classes populars van assaltar la Bastilla i el rei va intentar fugir (Fuga de Varennes) però el rei va ser obligat a acceptar la nova Constitució
  - - - 1789 es redacta la Declaració dels drets de l’home i del ciutadà
      - 1791 s'aprova la Constitució
  - - - Clubs Patriotics
    - - Es convocaren noves eleccions, ara amb sufragi universal masculí
        
        Nova Assemblea Constituent que aboleix la monarquia i proclama la república
  - - - Lluís XVI i Maria Antonieta varen ser guillotinats
      - A Europa sorgeix una coalició europea antirevolucionària contra França.
      - A París les classes populars continuaven reclamant reformes socials igualitàries.
      - A partir de 1793 els líders jacobins es fan amb el poder de la Convenció.
      - S’elabora una nova Constitució en 1793
      - LA REPÚBLICA BURGESA O DIRECTORI
        
        LA REPÚBLICA BURGESA O DIRECTORI
        
        Un cop d’estat va acabar amb el govern jacobí. Robespierre i els seus seguidors van ser guillotinats.
        
        Els girondins es feren amb el govern de la Convenció i inicien la persecució dels jacobins (“el terror blanc”).
        
        Nova Constitució al 1795: sufragi censatari i poder executiu en mans d’un Directori
        
        Aquest poder es manté gràcies a l’exèrcit que lluita contra els absolutistes i acaba amb les revoltes radicals
        
        L’any 1799 el general Napoleó Bonaparte, amb ajuda de la burgesia, dona un cop d’estat i concentrà tot el poder en els seves mans
        
        NAPOLEÓ BONAPARTE
        
        NAPOLEÓ BONAPARTE
        
        Estableix un Govern denominat Consulat.
        
        Una nova Constitució (1799) afirma el poder personal de Napoleó amb atribucions per fer lleis, dirigir la política exterior i designar jutges i alts càrrecs.
        
        L’any 1804 Napoleó aconsegueix ser nomenat emperador.
        
        Tot i que va treure algunes de les reformes no va significar el retorn a l’absolutisme
        
        Noves èlits socials
        
        1 more item...
        
        En la guerra contra la resta d’Europa, esten l’imperi i les idees liberals moderades (des de Espanya fins a Russia)
        
        l’exèrcit napoleònic serà vençut a Rússia i Espanya (batalla de Waterloo)
        
        1 more item...
        
        Napoleó va ser enviat a la illa de Santa Elena, fins a la seva mort