Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
CIVILITZACIÓ MINOICA I MIZÈNICA - Coggle Diagram
CIVILITZACIÓ MINOICA I MIZÈNICA
2600a.C - 1400a.C
Pintura
figures perfilades amb una línia negre degut a l'influència egípcia
destaquen:
frescs dels dofins de Palau de Cnossos
fresc de la Parisina datada del 1500a.C
Ceramica
motius:
animals marins i figures geomètriques
Escultura
destaquen les figres de dones amb faldilles acampanades
per exemple: la deessa de les serps
Etapes
Etapa postpalacial
Etapa dels segons palaus
Etapa dels primers palaus
Etapa prepalacial
2750 - 2200a.C
Arquitectrua
destaquen els palaus
funció:
centre d'activitat artesanal
zona residencial i neuràlgic d'activitt política i religiosa
distribució i concentració de productes
sistema constructiu:
negre i vermell amb un gruix que augmenta des de la base
equivalent al futur àbac dòric
Edat de bronce: entre 1600 - 1100a.C
Vivendes amb grans habitacions
Tholos:
tombes circulars ordenades per els prínceps
inspiració per als gregs per construir santuaris
tresors: la màscara d'or (es pensava que pertanyia a Agamenon)
Ceràmica
simple
Característiques generals
trets fonamentals que influeixen a l'art
4.
religiositat
5.
concepció d'art = recerca de bellessa
3.
mimesis:
representació de la realitat i similitud amb la naturlessa
art greg:
es basa en la realitat i la raó
6.
sofrosyne = harmonía
2.
figura humana motiu principal en l'escultura i la pintura
deus representats amb forma antropomórfica (forma humana)
7.
arte considerado "techne" = oficio artesanal
1.
forma d'organització:
polis
creació d'àgores
8.
TECNÉ
habilitat tècnica
TO KALLOS
s'ajusta a unes normes o regles
Arquitectura
religiosa
característiques generals
estructura més comú
planta rectangular que s'eleva sobre tres escalons
dividit en tres espais:
Pronaos: una entrada que proporciona accés al lloc sagrat del temple.
Naos o cela: l'espai sagrat a l'interior del qual es col·locava la imatge escultòrica de la divinitat.
Opistodom: una cambra o nau posterior adossada a l' extrem oposat del naos, generalment incomunicada amb aquest, i on se solia guardar el tresor del temple.
temples grecs
segons l'ordre: dòric, jònic o corinti
segons la distribució:
In antis, quan les columnes estan ubicades entre la prolongació dels murs que acullen el pòrtic.
Pròstil, quan només n’hi ha en un dels pòrtics.
Amfipròstil, quan només té columnes a les dues façanes del temple.
Perípter, columnata envolta els quatre costats de la naos creant un pòrtic quadrangular (peristil).
Dípter, és semblant al perípter, però té una doble fila de columnes.
Pseudoperípter, si les columnes estan adossades al mur.
Tholos, temple de planta circular.
segons el nombre de columnes:
Dístil, 2 columnes
Tetràstil, 4 columnes.
Hexàstils, 6 columnes.
Octàstil, 8 columnes.
Decàstil, 10 columnes.
temple
a partir del s.VIII a.C es comencen a construir de màrmol
dissenyades per albergar l'estatua d'una divinitat
civil
teatre
altres llocs importants amb similitud arquitectònica
estadis
grades semicirculars amb pendents
urbanisme
polis dividits en dues parts:
Acròpolis o ciutat alta: Era la part sagrada de la ciutat dedicada als déus, envoltada de muralles i albergant edificis sagrats i temples.
Ciutat baixa: Era la ciutat dels mortals, que s'estructurava al voltant d'una plaça anomenada àgora. També incloïa els barris residencials, àrees de lleure i activitats culturals, generalment el port i la zona d' activitat econòmica.
urbanisme orgànic: resulta de la planificació de ciutats de nova creació i utilitza un pla ortogonal o hipodàmic
sistemàtic i racional
creixement orgànic: sorgeix de l' addició de diverses parts a causa del creixement demogràfic.
Ordres arquitectònics
jònic
més esbeltes
El capitell jònic consta d' un equí puntiagut decorat amb òvuls. L'àbac del capitell és petit i té forma de coixinet reduït.
L' arquitrab jònic consta de tres franges superposades, essent la més petita la inferior, la intermèdia al mig i la major la franja lleugerament sortint.
El fris jònic mostra una decoració amb relleus continus.
La cornisa jònica és similar a la dòrica, però sovint té un segon cos decorat de forma més destacada.
corinti
molt similar al jònic, amb la principal diferència del fust, molt més estilitzat, i el capitell, que presenta decoració vegetal amb fulles d'acant.
dòric
El Partenon màxim exponent
columna sense base, fuste estret cap a dalt i es fa gran al centre, capitell dòric de moldura amb forma d'anells.
s.VII a.C
Escultura
Estil sever (480 - 460a.C)
primera meitat del s.V a.C
transició al clasicisme
Classicisme
perfecció tècnica, bellessa a través de l'armonia, proporció i moviment; i expresivitat dels personatges
dos períodes:
Primer classicisme (460 - 400 a.C)
Policlet
Fídies
Miró
capturar el moviment en un instant. Destacarem l'anatomia de la calma perfecta i la calma inexpressiva al rostre.
Segon classicisme (400 - 323a.C)
Lisip
creador d'un nou cànon el de vuit caps que estilitza més la figura i l'introductor del retrat.
Escopes
expressió d'angoixa
Helenisme
temàtica
Afrodites o Venus
representació de l'amor
els sàtirs
temes humils de gènere
retrat
personatges femenins a la vida quotidiana
característiques:
naturalisme
moviment de manera intensa
reresentació de volum
expressivitat
importància al paissatge
sorgeixen escoles locals: Atenes, Pèrgam, Rodes, Alexandria
Periode arcaic (s.VII - Va.C)
donar moviment a les figures
temes principals com
Kuros de Naxos (615 - 590a.C)
Kuros d'Anavisos (540 - 515a.C)
la Dama de Auxerre (630 - 600a.C)
Koré del Peplo (540 - 530a.C)
dos models principals
Kuros: les seves característiques destaquen els ulls ametllats, el somriure arcaic, els cabells geomètrics, l'expressió facial hieràtica, cert intent de moviment (un peu més avançat que l'altre), la simetria i la llei de la frontalitat.
Korai: estàtues eren generalment força grans, assolien els 3 metres d'alçada i, sovint, tenien proporcions poc realistes, tot i que amb el temps van evolucionar fins a convertir-se en estàtues de mida humana.
influències d'Egipte
Ceràmica
arcaica s.VII - Va.C
figura humana
dues fases:
ceràmiques de figures amb fons vermell (ceràmica àtica)
ceràmiques de figures amb fons negre
clàssica s.V a.C
figures vermelles amb fons negre
representació més complexa
tècniques pictòriques
geomètrica s.X - VIIIa.C
decoració
ceràmica micenica