Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

CIVILITZACIÓ MINOICA I MIZÈNICA - Coggle Diagram

- - - - centre d'activitat artesanal
      - zona residencial i neuràlgic d'activitt política i religiosa
      - distribució i concentració de productes
    - - negre i vermell amb un gruix que augmenta des de la base
      - equivalent al futur àbac dòric
- - - - religiositat
    - - concepció d'art = recerca de bellessa
    - - mimesis:
        
        representació de la realitat i similitud amb la naturlessa
      - art greg:
        
        es basa en la realitat i la raó
    - - sofrosyne = harmonía
    - - figura humana motiu principal en l'escultura i la pintura
      - deus representats amb forma antropomórfica (forma humana)
    - - arte considerado "techne" = oficio artesanal
    - - forma d'organització:
        
        polis
      - creació d'àgores
    - - TECNÉ
        
        habilitat tècnica
      - TO KALLOS
        
        s'ajusta a unes normes o regles
- - - - estructura més comú
        
        planta rectangular que s'eleva sobre tres escalons
      - dividit en tres espais:
        
        Pronaos: una entrada que proporciona accés al lloc sagrat del temple.
        
        Naos o cela: l'espai sagrat a l'interior del qual es col·locava la imatge escultòrica de la divinitat.
        
        Opistodom: una cambra o nau posterior adossada a l' extrem oposat del naos, generalment incomunicada amb aquest, i on se solia guardar el tresor del temple.
    - - segons l'ordre: dòric, jònic o corinti
      - segons la distribució:
        
        In antis, quan les columnes estan ubicades entre la prolongació dels murs que acullen el pòrtic.
        
        Pròstil, quan només n’hi ha en un dels pòrtics.
        
        Amfipròstil, quan només té columnes a les dues façanes del temple.
        
        Perípter, columnata envolta els quatre costats de la naos creant un pòrtic quadrangular (peristil).
        
        Dípter, és semblant al perípter, però té una doble fila de columnes.
        
        Pseudoperípter, si les columnes estan adossades al mur.
        
        Tholos, temple de planta circular.
      - segons el nombre de columnes:
        
        Dístil, 2 columnes
        
        Tetràstil, 4 columnes.
        
        Hexàstils, 6 columnes.
        
        Octàstil, 8 columnes.
        
        Decàstil, 10 columnes.
    - - a partir del s.VIII a.C es comencen a construir de màrmol
      - dissenyades per albergar l'estatua d'una divinitat
  - - - altres llocs importants amb similitud arquitectònica
        
        estadis
      - grades semicirculars amb pendents
    - - polis dividits en dues parts:
        
        Acròpolis o ciutat alta: Era la part sagrada de la ciutat dedicada als déus, envoltada de muralles i albergant edificis sagrats i temples.
        
        Ciutat baixa: Era la ciutat dels mortals, que s'estructurava al voltant d'una plaça anomenada àgora. També incloïa els barris residencials, àrees de lleure i activitats culturals, generalment el port i la zona d' activitat econòmica.
      - urbanisme orgànic: resulta de la planificació de ciutats de nova creació i utilitza un pla ortogonal o hipodàmic
      - sistemàtic i racional
      - creixement orgànic: sorgeix de l' addició de diverses parts a causa del creixement demogràfic.
  - - - més esbeltes
      - El capitell jònic consta d' un equí puntiagut decorat amb òvuls. L'àbac del capitell és petit i té forma de coixinet reduït.
      - L' arquitrab jònic consta de tres franges superposades, essent la més petita la inferior, la intermèdia al mig i la major la franja lleugerament sortint.
      - El fris jònic mostra una decoració amb relleus continus.
      - La cornisa jònica és similar a la dòrica, però sovint té un segon cos decorat de forma més destacada.
    - - molt similar al jònic, amb la principal diferència del fust, molt més estilitzat, i el capitell, que presenta decoració vegetal amb fulles d'acant.
    - - El Partenon màxim exponent
      - columna sense base, fuste estret cap a dalt i es fa gran al centre, capitell dòric de moldura amb forma d'anells.
      - s.VII a.C
- - - - Primer classicisme (460 - 400 a.C)
        
        Policlet
        
        Fídies
        
        Miró
        
        capturar el moviment en un instant. Destacarem l'anatomia de la calma perfecta i la calma inexpressiva al rostre.
      - Segon classicisme (400 - 323a.C)
        
        Lisip
        
        creador d'un nou cànon el de vuit caps que estilitza més la figura i l'introductor del retrat.
        
        Escopes
        
        expressió d'angoixa
  - - - Afrodites o Venus
      - representació de l'amor
      - els sàtirs
      - temes humils de gènere
      - retrat
      - personatges femenins a la vida quotidiana
    - - naturalisme
      - moviment de manera intensa
      - reresentació de volum
      - expressivitat
      - importància al paissatge
      - sorgeixen escoles locals: Atenes, Pèrgam, Rodes, Alexandria
  - - - Kuros de Naxos (615 - 590a.C)
      - Kuros d'Anavisos (540 - 515a.C)
      - la Dama de Auxerre (630 - 600a.C)
      - Koré del Peplo (540 - 530a.C)
    - - Kuros: les seves característiques destaquen els ulls ametllats, el somriure arcaic, els cabells geomètrics, l'expressió facial hieràtica, cert intent de moviment (un peu més avançat que l'altre), la simetria i la llei de la frontalitat.
      - Korai: estàtues eren generalment força grans, assolien els 3 metres d'alçada i, sovint, tenien proporcions poc realistes, tot i que amb el temps van evolucionar fins a convertir-se en estàtues de mida humana.
  - - - figura humana
      - dues fases:
        
        ceràmiques de figures amb fons vermell (ceràmica àtica)
        
        ceràmiques de figures amb fons negre
    - - figures vermelles amb fons negre
      - representació més complexa
      - tècniques pictòriques
    - - decoració
      - ceràmica micenica