Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Transformnacions a final del segle XIX - Coggle Diagram
Transformnacions a final del segle XIX
Demografia
El creixement demogràfic a Catalunya
Va ser superior a la mitjana espanyola
Va passar de 0,9 milions el 1970 a 1,9, el 1900
Natalitat elevada
El creixement més elevat va ser del 8,8% es reduiran al 5% i es va assolir la taxa més baixa, 3% entre els anys 1860 i 1877.
Exode rural i creixement urbà
L'abolició del règim senyorial, l'impacte de la reforma agrària i les expectatives de millora social a les ciutats van incrementar els moviments del camp a la ciutat, de l'interior cap als nuclis industrials.
Catalunya i Pais Basc es van convertir en demandants de treballadors industrials.
Programar l'ampliaciño de les ciutats amb plans de reforma urbana
L'obertura d'avingudes
Construcció d'estacions de ferrocarril
Clavegueram
Enllumenat públic de gas
Malgrat la creixent urbanització la població espanyola continuava sent rural.
Lenta transició demogràfica
Població espanyola va passar de 10,5 m el 1970 a 15,6 el 1860 i a 16,6 el 1900
El factor decisiu va ser el descens lent de la mortalitat
L'esperança de vida l'any 1900 era de només 34,8 anys
L'elevada natalitat va ser el resultat del paper dels fills com a força de treball
Fer les Amèriques
L'emigració cap Amèrica
Principlas destins
Argentina
Mèxic
Brasil
Cuba
Reforma fiscal i endeutament de l'estat
El govern liberal moderat impulsa l'any 1845 la reforma fiscal coneguda com la Reforma Mon-Santillán
Uniformalitzar l'estructura impositiva al conjunt del territori espanyol
Augmentar la recaptació sobre la base de la igualtat
Eliminar les exempcions fiscals dels privilegiats
La llei va simplificar el nombre d'impostos i concreta les bases impolsables
En un sistema mixt
Predomini d'impostos indirectes
Creació d'impostos nous
Contribució industrial
Contribució territorial per immobles
La reforma va ser incapaç de generar ingressos imprecindibles per finançar les despeses en creixement
Tenia una escassa capacitat per augmentar la recaptació mentre creixi la riquesa i la manca de capacitat tècnica de l'administració
El frau fiscal va ser un fet habitual que va fer socialment injusta la reforma fiscal
Va orientar les necessitats de la hisenda cap a impostos indirectes com els consums
Va impadir polìtiques de despesa pública en benefici de les classes populars
Modernització del sistema monetari i bancari
1856 Promulgació Llei de bancs i societats de credit
1848 Llei de reforma monètaria adopta ral com a unitat monetària bàsica
1854-1864 Aparició nombroses societats de crèdit i el Banc Monetari
1868 Es crea la peseta
1r terç x. XIX coexistien diversos sistemes monetaris
Persistència de l'endeutament
La incapacitat per recaptar impostos va obligar durant tot el segle XIX a realitzar diversos procediments que van generar un cercleviciós que es retroalimentava
Entre el 1850-1890 el 27% de les despesses de l'Estat van estar dedicades a pagar els interessos dels deutes que provocava el cercle viciós
Ferrocarril, mineria i mercat
Construcció de xarxes ferroviària
El primer traçat ferroviari a la Península va ser l'any 1848 que va unir Barcelona i Mataró
1851 es va inaugurar a la línia que comunicava Madrid amb Aranjuez
La construcció d'una xarxa àmplia es va iniciar l'any 1855 i va estar dividida en 3 fases
La primera gran expensió del traçat va comportar la mobilització de capitals més gran del segle XIX, En total es van estendre 5108 km de via i es van dur a terme altres líneas
la crisi finencera del 1868 va provocar la paralització de la construcció, ja que aquesta comportava una baixa rendabilitat i el valor de les accions va caure
Una nova etapa constructiva es va iniciar l'any 1873 en la qual es va finalitzar la construcció de la xarxa
La construcció tan ràpida va serpossible gràcies a les subvencions dels governs a les empreses les quals produien beneficis mìnims
Es va autoritzar a les companyies que importessin lliures d'aranzels els materials necessaris per la construcció, la qualcosa va permetre rebaixar els costos de les constructores
Hi va haver inversors d'altres paisos que van aportar capital, especialment els francesos
Catalunya va aportar una gran qwuantitat d'inversors
L'explotació dels jaciments miners
Mineries espanyoles es desenvolupen poc a poc per l'absència de demanda
Liberització permet un augment de producció
Explotació massiva dels jaciments miners que comptava amb grans reserves
Llei de mines 1868
Comerç exterior i els aranzels
Debat econòmic
Proteccionistes
Lliurecanvistes
Importacions
Exportacions importants
Vi
Oli
Energia de vapor
Increment del comerç
El carbó i el ferro, motors de la industrialització
Demanda augmenta
Maquina de vapor
Desenvolupament de la siderúrgica
L'aranzel lliurecanvista de 1869 va permetre l'arribada del carbó gal.lés
Major poder calorífic
Preu més reduit
Desenvolupament de la mineria biscaina del ferro va agafar un gran impuls
A causa de les mines de fòstor que abaratien el cost del transport
A partir de 1871 es van fundar numbroses societats mineres
Capital francés
Capital belga
Capital britànic
L'escassa vertebració del mercat interior
Havien diferents obstacles que impedien la llibertat de comerç però poc a poc van ser eliminats
La implantació del sistema mètric decimal
L'establiment de la peseta (1868)
Aprovació del primer codi de comerç i l'abolició dels drets de pas
Els inicis de la industrialització a Catalunya
Origens i expansió de la indústria cotonera
Al 1870 es començen a introduir noves màquines de filar
El 1802 es produeix l'entrada de cotò filat i augmenta la fabricació textil
El 1833 s'instal.la la primera màquina de vapor a la fàbrica Bonaplata, Barcelona
Límits de la indústria tèxtil
Escassetat de carbo de la mineria catalana
Va estimular la profeliració de les colònies industrials
Demanda feble
Altres sectors industrials
El predomini de la indústria cotonera no impedia el desenvolupament d'altres sectors
Metal.lúrgica
Química
De llana
Dues pioneres
Electricitat
Telefonia
El creixement de la siderurgía i l'ampliació de la base industrial
Altres iniciatives industrials
Destaca expansió del sector químic
Diverses societats inudstrials conformen el teixit industrial basc
Industries estrengeres subministraven maquinaria
Necessitat de maquinària agrícola i teixit
Les primeres indùstries siderúrgiques
Gran demanda de ferro i desnvolupament de la mineria
Andalusia
Al 1862 Andalusia va ser la regió pionera gràcies als jaciments de ferro i durant 30 anys va ser hemogònica a la península
L'hegemonia acaba per l'elevat cost del carbó
Astúries
entre 184 i 1879, Astúries va ser el centre siderúrgic d'Espanya gràcies als seus jaciments d'hulla
L'hegemonia acaba amb l'arribada del carbó gal.lès al Pais Basc
L'hegemonia de Biscaia
Tradició de ferreries
Arribada del carbó de Gales
Extenses mines de ferro al territori
Insuficent transformació de l'agricultura
Els efectes de la desamortització a Catalunya
Augmenten els preus de venda i més gent vol adquirir propietats
Com hi havia poques propietats de l'esglesia i dels municipis a Catalunya no hi va haver grans consequencies
Augment de la producció i baixa productivitat
Augment de les terres incultes
Una gran producció de cereals va permetre prescindir de les importacions
Creixement de la població
La superfície augmenta 6 milions d'hectàrees
Les tècniques de correu eren més endarrerides que le dels paisos d'europa
No van haver millores tecnològiques
Poc sòl conreable i poques zones amb pluja
L'expansió agricola catalana
Reformes agràries liberals van fomentar l'expansió agrària
Edat d'or de la viticultura
Expansió de la vinya
Producció de vi i aiguardent per a l'exportació
Poc augment del conreu
Llegums
cereals
Importància considerable
Oliveres
Arbres fruiters
La diferent estructura de la propietat a Catalunya
Estructura de propietat agraria diversificada amb una presència significativa de petits propietaris
Producciño especielitzada i dirigida al mercat i cap a un ús intesiu del sòl
Va complir la desmorització els seus objectius?
Les mesures van transformar la terra en una mercaderia de compra i venta
Alliberar-se de normes de Antic Règim
Reforma agrària liberal
Abolició de les senyories, desvinculació i desmortitzacioó de la propietat feudal i desmortització de les terres de l'Esglesia i dels ajuntaments
1a meitat segle XIX