Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Era de les Revolucións - Coggle Diagram
Era de les Revolucións
Estats Units
LA GUERRA D’INDEPENDÈNCIA AMERICANA
1776 - Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica.
1776 - Declaració de Drets de Virgínia
Primera Constitució del món
Separació de poders
República presidencial i Parlament.
Estat federal, on els estats tenen àmplia capacitat d’autogovern
Per sobre dels estats, hi ha el Govern federal: assumptes exteriors, defensa, finances…
idees il·lustrades i liberals
Revolució Francesa (1789-1815)
LA CAIGUDA DE LA MONARQUIA
Camperols insatisfets amb les reformes.
A les ciutats, problemes amb l’augment de preus i escassessa de matèries primeres.
Sorgeix el moviment sans-culottes que defensen idees de sobirania popular, democràtiques i igualitàries.
En l’Assemblea Legislativa, es van formant afinitats ideològiques i polítiques: s’organitzaren mitjançant Clubs patriòtics.
Àustria ataca a França per intentar ajudar al rei i restaurar l’absolutisme.
Els sans-culottes protagonitzaren una insurrecció que acabaria amb la monarquia.
Nova Assemblea Constituent (Convenció Nacional) que aboleix la monarquia i proclama la república.
Liberalisme
l’Assemblea Nacional va enderrocar l’Antic Règim i afavorir la burgesia més rica.
Abolició del feudalisme.
Van redactar la Declaració dels drets de l’home i del ciutadà:
Llibertat
Sobirania nacional
Igualtat dels ciutadans davant la llei
Aprovació de la Constitució de 1791:
Monarquia constitucional
Separació de poders
Sufragi censatari
La fundacio de la REPÚBLICA (1792-1794)
líders jacobins
S'impulsen reformes socials: redistribució de la terra, preu màxim per articles de primera necessitat
Lleva en massa per lluitar contra la coalició europea i democratització de l’exèrcit
A Europa sorgeix una coalició europea antirevolucionària (Àustria, Prússia, Gran Bretanya, Espanya i Holanda) contra França.
LA REPÚBLICA BURGESA O DIRECTORI
(1794-99)
Un cop d’estat va acabar amb el govern jacobí. Robespierre i els seus seguidors varen ser guillotinats.
Els girondins es feren amb el govern de la Convenció i iniciarien la persecució dels jacobins (“el terror blanc”).
Nova Constitució (1795): sufragi censatari (30.000 electors) i poder executiu en mans d’un Directori (govern de 5 membres).
Aquest poder es manté gràcies a l’exèrcit que lluita contra els absolutistes (a l’exterior) i acaba amb les revoltes radicals dels més pobres.
L’any 1799 el general Napoleó Bonaparte, amb ajuda de la burgesia, dona un cop d’estat i concentrà tot el poder en els seves mans.
NAPOLEÓ BONAPARTE (1799-1814)
S’estableix un Govern denominat Consulat.
Una nova Constitució (1799) afirma el poder personal de Napoleó amb atribucions per fer lleis, dirigir la política exterior i designar jutges i alts càrrecs.
L’any 1804 Napoleó aconsegueix ser nomenat emperador.
Va eliminar la divisió de poder i la sobirania nacional.
Va restringir en gran mesura algunes llibertats.
No obstant, no va significar el retorn a l’absolutisme. Es mantingué l’abolició del feudalisme, la llibertat econòmica, la igualtat davant la llei, la supressió de privilegis…
Període d’estabilitat política i bonança econòmica.
Centralització de l’estat. Reforma de l’administració. Sistema educatiu nacional i igualitari.
Noves èlits socials en base a:
la riquesa, burgesia (industrials, banquers, grans propietaris agraris…)
els coneixements (homes de lleis, científics)
els serveis a l’Estat (oficials de l’exèrcit i alts funcionaris)
CONSEQÜÈNCIES
Acaba amb l’Antic Règim i instaura un règim liberal
Canvia la mentalitat i la forma d’actuar: reclamació popular de llibertat i igualtat legal.
Transforma els súbdits en ciutadans, amb els mateixos drets i deures (igualtat legal)
Triomfen les idees de sobirania nacional i sistema representatiu (sufragi)
Trenca amb la societat estamental i instaura una societat de classes.
És la fi de la monarquia absoluta i el laboratori dels règims polítics actuals: monarquia constitucional, república burgesa, república democràtica i social,...
És el germen de la ideologia contemporània: liberalisme, democràcia, republicanisme i socialisme.
És el model de revolució política per a totes les revolucions posteriors
Anglaterra
Revolució Anglesa del segle XVII
Cuases
Diferents moviments revolucionaris .
Aprovació de la “Declaració de Drets”, que limitava els poders del rei i donava protagonisme al Parlament.
Alguns monarques van voler governar de forma absolutista i el poble no volia
LES REVOLUCIONS DE 1820 I 1830
Entre 1820 i 1826 es produeixen una sèrie de revolucions liberals que triomfen en Amèrica Llatina
Entre 1830 i 1836 es produeixen noves revolucions liberals amb suport popular que acaben amb l’absolutisme a França