Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Europa després de l'imperi Romà., A, : - Coggle Diagram
Europa després de l'imperi Romà.
Fi de l'imperi Romà: 476 D.C. Desapareix l'imperi Romà d'occident per invasió dels pobles germànics (clans, seminòmades, ramaderia i agricultura primitives, analfabets, bona metal·lúrgia i no construïen ciutats)
Visigots
Ostrogots
Francs
Angles i Saxons
Burgúndia
Vandals
Sueus
Alans
El regne visigot de Toledo:
A principis del segle V, la Hispania romana és envaïda per sueus, vàndals i alans.
Expulsó de sueus, vàndals i alans pels Visigots
Aliats amb Romà
Lleis úniques per tots els territoris.
Unificació Política i religiosa
Sistema de govern, Monarquia (rei)
Assemblea homes lliures (llei)
Aula règia (nobles i bisbes)
Ducs i comptes (administració territoral)
Imperi Bizantí. Capital, Bizanci ( anteriorment imperi Romà d'orient). Va durar fins la invasió turca) l'any 1453
Màxim esplendor, Justinià I el gran (527-565)
Mort de Justinià I (565 D.C.):
-Crisi de dos segles de duració.
-Perduda de territoris per la expansió musulmana i per la pressió dels pobles eslaus i búlgars.
-En el segle XI, va perdre territori a causa dels turcs otomans.
La capital Bizanci, es va dir després Constantinoble, va ser envaït per els Turcs Otomans, que va ser la causa del fi de l'imperi Bizantí. (1453 D.C.)
Organització Política. (Heretades de l'imperi Romà). Per les tasques de govern, es recolzava en una administració molt organitzada i en
una legislació basada en el dret romà.
Emperador: també anomenat basileus, Era el que tenia tot el poder.
L'economia. Es basava en la agricultura i la ramaderia, en part, també es basava en la activitat artesanal. La seva capital va afavorir el comerç, Constantinoble es va convertir en un important intermediari per el comerç.
Societat. Es divideix en tres parts...
Noblesa: posseïen la terra i
explotaven els camperols en el
seu benefici.
Funcionaris i comerciants: lliures en un nivell mitjà.
Serfs i esclaus: que treballaven per
als rics eren la classe explotada.
Altes aspectes de l'imperi bizantí.
Arquitectura: Les principals característiques d’aquest estil es poden apreciar en la seva construcció més important: l’església de Santa Sofia, situada a Constantinoble.
Mosaics Bizantins: Les parets i els sostres es decoraven amb mosaics que es construïen amb petites pedres, anomenades tessel·les.
L'imperi Carolingi (800-843)
Els francs, després de travessar el Rin, es van instal·lar l` any 481 al nord de la província romana de la Gàl·lia.
Els francs, poble germànic, van vèncer els visigots i van fundar el regne més poderós d`Europa a la França actual.
Que va passar després de la mort de Carlemany?
A la mort de Carlemany va heretar l'imperi el seu fill Lluís el pietós, qui, a la seva mort, el va dividir entre els seus tres fills (tractat de Verdun, 843), acabant amb l'intent de Carlemany de refer l'imperi Romà d'Occident.
Tractat de Verdun:
Carles el Calb: Rei dels Francs
Lotari: Rei d’Itàlia i
Emperador d’Occident.
Lluís el Germànic: Rei dels
germànics.
Administració politica.
Van establir la capital a Aquisgrà, on Carlemany va construir un gran palau.
Des d
allà els funcionaris dirigien l
administració de tot l`imperi.
Es van nomenar missi dominici (enviats del senyor), que eren uns agents que fiscalitzaven la tasca dels comtes i marquesos perquè complissin les capitulars i no governessin de forma independent.
Economia i societat: (L’economia es ruralitza, amb poca importància de les ciutats, de manera que l’agricultura és l’activitat principal i l’artesania el comerç tenen poca importància.)
Societat. Es divideix en tres grups
Els nobles i els alts càrrecs
eclesiàstics. (Eren els que tenien més poder)
Persones lliures. (camperols, artesans i comerciants).
Serfs. Que eren descendents dels esclaus i estaven subjectes a la terra i no la podien
abandonar sense permís.
L'art: A l’època de Carlemany, al voltant del palau d’Aquisgrà es produeix un renaixement
cultural, fundant-se escoles, ensenyant-se el llatí i copiant-se els textos clàssics.
A
: