Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

TEMA 1. LÍMITS AL IUS PUNIENDI - Coggle Diagram

- - - - 2) Garantia penal (art. 2 CP) = nulla poena: consisteix en que cap dels delictes podrà ser castigada per una pena si no està prevista en el CP en el moment de dur a terme la conducta. No només cobreix les penes, sinó també les mesures de seguretat
      - 3) Garantia jurisdiccional (art. 3.1 CP): només es podrà imposar una pena si l’imposa el jutge predeterminat per la llei (art. 24.2 CE). No poden haver tribunals ad hoc.
      - 1) Garantia criminal (art. 1 CP) = nullum crimen: no poden ser castigat cap acció o omissió que no sigui delicte en el moment de dur a terme aquest delicte.
      - 4) Garantia d’execució (art. 3.2 CP): l’execució de la pena o la mesura de seguretat haurà de seguir la legislació vigent d’aquell moment (en el moment de cometre la comissió del delicte).
    - - 1) Lex prèvia:, la llei que tipifica un determinat delicte o imposa una determinada pena, ha de ser anterior a la comissió d’aquell fet antijurídic. Això vol dir que no es pot aplicar retroactivament que creii nous delictes o agreugin els delictes. (prohibició retroactivitat; arts. 9.3 i 25.1 CE – 1 i 2 CP). Irretroactivitat de les lleis penals desfavorables. La retroactivitat de la llei penal més favorable no té un reconeixement constitucional, encara que l’art. 9.3 CE parla de la irretroactivitat de les desfavorables. El CP preveu la retroactivitat. Aleshores, per veure si una llei penal posterior és favorable o desfavorable, s’han d’analitzar les dues lleis en conjunt, no només uns articles i s’aplica aquella que sigui més favorable. Quan s’analitzi aquella conducta es veurà quina és més favorable.
        Casos:
        a) Es pot aplicar la llei intermèdia favorable perquè crea una perspectiva de tenir un millor tracte punitiu i, encara que en el moment del judici s’agreugi la pena, s’aplica la llei intermèdia, sino estarem davant d’un tracte diferent i es vulnera el principi d’igualtat.
        b) Les lleis temporals es creen amb una vigència determinada, es fan amb una previsió de caducitat. Es fa en moments de catàstrofes, sequera i guerres. Hi ha un canvi de circumstàncies fàctiques i, com són temporals, s’han de seguir aplicant encara que es derogui, perquè sinó la llei temporal no tindria cap efecte preventiu
        c) Lleis processals: S'apliquen en tot cas les normes vigents en el moment del judici. En el cas de presó provisional s’apliquen els terminis i requisits del moment dels fets i no del judici.
      - 2) Lex scripta: reserva de llei (art. 81 CE): la llei o la norma que preveu delicte i penes ha de ser una norma amb rang legal. De fet, aquesta llei ha de ser orgànica en la majoria de casos perquè ho imposa l’art. 81 CE, el qual estableix que en cas de normes que desenvolupin DDFF hi ha una reserva de LO. Les normes penals afecten al DDFF de llibertat. Per tant, totes les normes penals que estableixen pena de presó sempre LO.
        Amb la pena de multa necessitem reserva de LO? No, perquè afecta al patrimoni de la persona. Però si no es satisfà, hi ha responsabilitat personal subsidiària i afectaria al dret de llibertat i ha d’estar cobert per LO.
        Mai es poden dictar lleis penals per un decret-llei. Les CCAA tampoc poden dictar normes penals, és competència exclusiva de l’Estat espanyol.
      - 3) Lex stricta
        
        Mandat de determinació
        
        Mandat al legislador; aquest significa que les lleis penals han de ser precises, han de delimitar la conducta com la pena associada.
        
        Per tant, una norma penal seria inconstitucional si tingués un contingut indeterminat. Ara bé, les lleis o normes penals en blanc afecten al principi de determinació, ja que són els supòsits on la llei no determina exhaustivament el supòsit de fet, per la qual cosa deriven una part a una norma de rang inferior. La conducta típica no està precisada pel tipus penal i això no infringeix el mandat i és constitucional.
        
        Casos on no són inconstitucionals
        
        Ha d’estar justificat per raó de la naturalesa del delicte, és a dir, hi ha delictes on la qüestió és tan tècnica, que si es regulés de forma exhaustiva, hauríem de reformar el CP sovint. Per tant, hi ha sectors on es permet que el CP reguli de forma genèrica la conducta i que es complementi amb normes tècniques
        
        La norma penal ha de contenir el nucli de la prohibició i la norma de rang inferior ha de ser un complement.
        
        Hi ha d’haver una remissió expressa a aquestes normes de rang inferior,
        
        Gràcies a aquest complement, ha de quedar determinada la conducta antijurídica i la conseqüència jurídica. En aquests casos, les normes de complement també tenen prohibició de retroactivitat si és desfavorable.
        
        Prohibició analogia (art. 4.1 CP)
        
        Va dirigida a l’intèrpret del dret, és a dir, jutges i tribunals.
        Està permesa la interpretació de la llei penal, però no està permesa l’analogia en contra del reu, l’analogia in malam partem (l’analogia in bonam partem està permesa). El límit serà el tenor literal de l’article i en aquests casos estaríem fent una analogia i va en contra del principi de legalitat.
        L’analogia consisteix en aplicar la norma penal en supòsits en què no queden coberts per la norma, és a dir, va més enllà de la interpretació gramatical. Una altra cosa és la interpretació extensiva, és a dir, la interpretació respectant el tenor de les paraules; aquesta no és prohibida segons el principi de legalitat.
- - - - Substantiu: la garantia de que una persona no pot ser castigada dues vegades pel mateix fet
        Processal: un cop hi ha una sentencia ferma penal, aquella persona no pot tornar a ser processada, és a dir, que no hi hagi un nou procediment penal pels mateixos fets.