Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

TEMA 1 - Coggle Diagram

- - - - Miren el passat, és a dir, el fet antijurídic ja comès i no busquen una finalitat més enllà.
      - La pena té una funció en si mateixa, de realització de justícia
    - - No podem superar aquest límit de la culpabilitat, encara que el delinqüent sigui molt perillós.
      - Estableixen un barem per a la pena: el límit de la culpabilitat. No es pot castigar a cap persona per sobre de la gravetat del seu fet i del límit de la seva culpabilitat.
    - - Encara que es retribueixi al delinqüent per aquesta conducta antijurídica, és una finalitat mediata, la finalitat última sempre és prevenir futurs delictes.
      - Es considera que en un estat social, democràtic i de dret, la finalitat de la pena no pot ser la realització de la justícia només, sinó també prevenció de conductes delictives. Això només en un Estat religiós.
  - - - Positiva:
        el dret és un conjunt de normes i veuen el dret penal com un mitjà de control social que busca reaccionar contra les conductes que infringeixen aquest OJ. La pena és un mitjà per reforçar la confiança en l’OJ, és a dir, quan es comet un acte antijurídic la col·lectivitat poden veure conductes d’imitació d’aquestes conductes antijurídiques. Per tant, si no hi ha cap reacció per l’Estat, l’OJ queda vulnerat i la seva confiança cau. Així, la funció de la pena és reforçar la vigència de la norma i la confiança dels ciutadans de que l’OJ és vàlid i es compleix. Per això també es diu estabilitzadora i té un efecte pacificador. Es reforça la confiança de la vigència de l’OJ.
      - Negativa:
        parteix de la intimidació (a la col·lectivitat) i de la teoria de la coacció psicològica. Això vol dir que en el moment en què el CP hi ha una determinada pena, es produeix una intimidació a la col·lectivitat i una coacció psicològica. Aquesta teoria entén que els ciutadans no delinqueixen per la possibilitat de la imposició de penes (no actuen sota amenaça i la por). Entenen que en el cap d’un ciutadà hi ha alguns elements que són propicis per a la realització de la conducta i altres són dissuasoris. És necessari que estigui escrit i l’execució de la pena, és a dir, la culminació de l’amenaça penal. Sinó la norma no té cap efectivitat.
        
        Crítiques:
        
        1) Que puguin ser penes molt excessives i desproporcionades. Pot portar al terror penal. A més, es podria donar menys pes a aquelles que mereixen més --> s’equipara la gravetat de conductes que són relativament diferents i pot comportar que les persones es decantin a portar a terme els delictes més greus perquè tenen una pena molt semblant als menys greus.
        
        2) Poc fonament empíric. Element essencial de la dissuasió de les penes abans de realitzar l’acte a part de la gravetat de la pena: la certesa en la persecució. Si hi ha una certesa absoluta que hi ha una persecució penal, serveix més com a element dissuasori.
        
        3) Analitza l’ésser humà com un ésser egoista que només és motivat per l’acció penal i que simplement no pot ser motivat per la norma.
      - Aspectes comuns teoria general positiva i negativa
        
        Davant de la prevenció especial, fins i tot en casos que no hi hagi perill de repetició del fet, caldrà imposar una pena. Perquè creuen que hi haurà imitacions per part de la resta de ciutadans: efecte de confiança en el dret o coacció psicològica.
        
        Davant la prevenció especial, no és suficient en fer formulacions vagues, sinó que la conducta prohibida ha d’estar molt determinada i delimitada per la seguretat jurídica.
        
        Són més adequades a la funció del dret penal, dels béns jurídics. No és tan important centrar-nos en el fet, sinó prevenir futurs delictes.
      - Aspectes negatius
        
        Atempten contra la dignitat humana perquè es veu a l’ésser humà com un mitjà, no com un fi en si mateix. És a dir, la imposició de la pena s’utilitza per intimidar a la col·lectivitat o per control social.
        
        No posen un barem o limitació a la pena. Pot portar, per exemple, a un terror penal (en el cas de la negativa).
    - - Positiva (resocialització):
        és la correcció dels delinqüents habituals però corregibles. Ara les penes van dirigides cap a la resocialització dels delinqüents.
        La idea de la resocialització té un avantatge molt importat i és que respecta la dignitat de la mateixa, es veu com se l’ajuda amb diferents formulacions (p.e. la possibilitat d’estudiar graus universitaris a la presó). Per tant, s’ha de donar recursos al delinqüent perquè són els que els ha faltat i li han portat a delinquir.
        
        Tres problemes:
        a) En alguns tipus de delictes, la resocialització no és possible o alta ment dificultosa.
        b) En un estat democràtic de dret, no es pot obligar a ningú a resocialitzar-se.
        c) Hi ha alguns casos en els quals encara que sigui possible, no és necessària. Hi ha una sèrie de delictes que responen a unes característiques especifiques, com ara els delictes passionals (que sorgeixen per un atac d’ira, per exemple).
      - Negativa (innoqüització):
        es basen en la incapacitació de la persona que ha delinquit. Es considera a l’individu com un ésser perillós i l’hem d’apartar de la societat.
        Problemes: visió de l’individu com un ésser perillós que s’ha de controlar i la societat s’ha de defensar davant d’aquest.
      - Hi ha tres tipus de delinqüents i, per tant, hi ha tres maneres per veure com actua la pena:
        a) delinqüents habituals però corregibles (persones que han reincidit; la funció de la pena és la correcció, la pena busca corregir-lo per evitar que en el futur cometin altres delictes).
        b) delinqüents ocasionals, aquells que han realitzat un fet antijuridic i que en principi no han reincidit (la finalitat és la intimidació, és a dir, intimidem al delinqüent per a que no reincideixi).
        c) delinqüents habituals i incorregibles, la finalitat és l’expulsió de la societat.
      - Aspectes negatius:
        Pot comportar penes indeterminades, és a dir, aquesta persona estarà tancada fins que es resocialitzi (no saps quan) i quan desaparegui la perillositat (no saps quan). Per tant, falta una certesa.