Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

U3.Revolució Industrial i imperialisme. El repartiment del món. Part 1 -…

- - - - Inicia amb la Primera Revolució Industrial al 1760 a la Gran Bretanya, on es van concentrar nombroses fàbriques tèxtils i siderúrgiques (els canvis es van estendre a altres països)
      - La segona fase va ser la Segona Revolució Industrial va se al 1870
  - - - En la segona meitat del segle es va iniciar un creixement demogràfic important i sostingut. La mortalitat va descendir per:
        
        Va millorar l'alimentació
        
        Avenços en medicina (com el descobriment de la vacuna contra la verola al 1796 de Edward Jenner), creació de nous hospitals i millores en la higiene personal i pública
        
        Van remetre les èpidemies de pesta bubònica
        
        El creixement de la pobalció va povocar un augment en la demanda de productes agrícoles i industrials, i va permetre disposar de més mà d'obra per treballar a les noves fàbriques
  - - - Van millorar les tècniques agrícoles. Com el sistema Norfolk o rotació quadriennal de conreus. Al final del segles XVIII
      - Es van transformar les estructures agràries
      - Es van resformar la ramaderia. Una part destinada a farratge per alimentar el bestiar
      - La producció agrària va créixer en el segle XVIII. Els propietaris van obtenir + ingressos i van poder estalviar i alguns formar una capital.
  - - - Es disposava d'un mercat interior sòlid, amb bones comunicacions i sense duanes
      - Les mercaderies es venien a les colònies d'ultramar
      - Beneficis abundants invertits en la indústria
    - - Interessada en la inversió i cerca de beneficis, la burguesia britànica era capaç d'assumir riscos empresarials
      - El Parlament, dominat per les classes mitjanes, va legislar a favor dels negocis
    - - Moltes fàbriques concentrades a la costat de les mines
      - La Gran Bretanya disposava de jaciments miners que li van proporcionar sobretot carbó per posar en marxa les noves fàbriques
- - - - En la segona meitat del segle XVIII es van inventar màquines que ocupaven grans espais i inversions costoses a la Gran Bretanya. Així es van subsituir els tallers per fàbriques i els obrers i obreres treballaven amb màquines. Aquestes funcionavem primer amb energia hidràulica, però en 1796 James Watt va patentar una màquina de vapor apareixen el vapor com a altre energia
        
        La divisió de treball es va inplantar a les fàbriques, i va augmentar la productivitat ja que es podien produir més peces en un taller amb el mateix temps. Aquest consistia en especialitzar a cada persona en una sola tasca del procés productiu. Com a conseqüència els costos de fabricació es van abaratir i els preus dels productes van disminuir
        
        Les activitats industrials es van concentrar en uns llocs determinats. Les fàbriques se situaven a les ciutats, on podien vendre els productes i mà d'obra abundant de manera més fàcil
  - - - Quan el vapor es feia servir per moure les màguines, la producció tèxtil britànica es va multiplicar. Els teixits eren assequibles, de bona qualitat i van inundar els mercats internacionals. D'altra banda el sector tèctil va impulsar l'agricultura, que subministrava matèries primeres, i la siderúgia, que proporcionava el ferro per fabricar les màquines.
  - - - Al principi del segle XVIII, el carbó vegetal va començar a escassejar. En 1709, Abraham Darby va fer servir carbó de coc(carbó mineral) per fondre el mineral de ferro, el qual era abundant en Gran Bretanya. Però els costos eren elevats i el ferro resultant massa fràgil. Al final del segle, Henry Cort va patentar un nou procediment i es van construir uns alts forns moderns. La demanda i la producció de ferro es van multiplicar
- - - - En el segle XVIII, el transport era incònomic, lent insegur. Tot i que a partir del 1750 es van millorar moltes carreteres i s'en van fer de noves, el tranport fluvial era més barat i segur. Per això, entre el 1770 i el 1830 es van construir una xarxa de canals per unir, sobretot, els centres productors de materiès primeres amb les fàbriques.
        
        La màquina de vapor es va aplicar aviat en la navegació. El 1807, el nord-americà Robert Fyulton va posar en funcionament la primera línia comercial amb vaixells propulsats per vapor. Al principi, aquests vaixells només eren aptes per a la navegació fluvial, de manera que els clípers, que eren grans velers segurs i ràpids, van continuar dominant els mars.
  - - - El 1814, l'anglès George Stephenson va construir una locomotora de vapor per transportar càrregues entre les mines de carbó. Es va anar perfeccionant fins crear la primera línia de ferrocarril de càrrega a Anglaterra. El 1830, es va obrir la primera línia ferroviària per al transport de persones, que recorria el trajecte entre les ciutats de Liverpool i Manchester
        
        Els avenços tècnics van fer del ferrocarril un mitjà de transport cada vegada més ràpid, segur i barat, i aixó va potenciar la induastialització als llocs que travessava: va potenciar la mineria (+ demanda de consum de carbó), i la siderügia (per construir-lo calien quantitats enormes de ferro)
        
        Les viess fèrries es van multiplicar ràpidament per tot el món, i fins i tot es van projectar línies intercontinentals, com el transsiberià, que es va construir entre el 1891 i el 1905, i connectava les ciutats de Moscou i Vladivostok.
  - - - Van impulsar la mineria, la metal·lúrgia, la siderúrgia i van crear nous llocs de treball (maquinistes, fogoners...)
      - Van afavorir l'especialització de l'economia mundial
      - Van potenciar el desenvolupament del comerç i van afavorir els viatges
      - Van facilitar l'emigració, la distribució de les notícies a traves de la premsa, desplaçaments per fer activitats de lleure i transport d'aliments peribles millorant així la dieta
- - - - Noves fonts d'energia van ser la base en aquesta etapa:
        
        L'electricitat. Es va aplicar a la indústria per moure les màquines i possibilitar l'expansió de nous mitjans de tranport i de comunicació, així com noves formes de lleure
        
        El petroli. El 1859 es van perforar els primers pous d'extracció. Va adquirir gran importància amb la invenció del motor d'explosió, aplicat als automòbils. A més, va contribuir al desenvolupament de la indústria petroquímica al começar a utilitzar-se com a matèria primera
      - La indústria tèxtil va perdre el lideratge i altres van créixer , sobretot als Estats Units i Alemanya
        
        Indústria siderúrgica
        
        La invenció del convertidor Bessemer, capaç de produir grans quantitats d'acer de qualitat a baix preu va donar-li impuls.
        
        Indústria química
        
        L'ús de noves matèries primeres (petroli, cautxú, etc.) per fabricar nous productes, com ara articles farmacèutics, productes sintètics o dinamita.
        
        Indústria elèctrica
        
        La producció i la ditribució de l'electricitat va afavorir-ne el desenvolupament. La fabricació de material elèctrica va promoure la creació de grans empreses, com Siemens, AEG o Philips
    - - En la segona meitat del segle XIX i primeres dècades del XX va haver un progrés ecpectacular en els transports i les comunicacions. Aixó va facilitar la integració i l'especialització dels mercats, el creixement del comerç internacional i l'augment generalitzat de les migrcions.
        
        L'ús del ferrocarril es va estendre, per l'increment de la velocitat, la seguritat i les tarifes es van abaratir. Al final del segle XIX van sorgir tambñe els tamvies elèctrics i el metro
        
        Els vaixells de vapor van millorar i es van imposar als vaixells de vela. L'obertura dels canals de Suez (1869) i Panamà (1914) va escurçar les distàncies i va reduir els costos dels viatges per mar
        
        La invenció del motor d'explosió mopgut per gasolina i del pneumàtic va propiciar el naixament de l'automòbil, inventat en paral·lel per Carl Benz i Gottlieb Daimler el 1895.
        
        La invenció per part dels germans Wright va ser els primer passos en l'aviació i van fer el primer vol el 1903.
        
        En les comunicacións, la invenció del telèfon, la telegrafia sense fils i la ràdio va fer possible transmetre notícies cuasi instant
    - - Frederick W Taylor va crear el taylorisme en petites tasques, consistis en la divisió del procés de producció amb una durada cronometrada
        
        Henry Ford va fer el treballl en cadena a les seves fàbriques d'automòbil. Els productes passaven d'una operària a un altre a través d'una cadena de muntatge: aicí evitaven temps morts entre tasques i augmentava el nombre de productes que elaborava cada persona
        
        Es va aplicar la producció en sèrie: la fabricació d'un producte en gran quantitats a apartir de diverses peces iguals dissenyades de manera industrial
        
        Les neccesitats de fer grans inversions i de controlar el mercat va comportar fusions i acords entre empreses
        
        CÀRTEL
        
        Diverses empreses dedicades a la mateixa activitat industrial, arriben acords per controlar la producció i distribució, fixar els preus i compartir els beneficis
        
        TRUST
        
        Agrupació d'empreses amb la intenció de cobrir totes les fases de la producció d'un article, per tal de dominar el mercat en eliminar la competència
        
        HÒLDING
        
        La empresa propietària de la majoria de les accions controla un conjunt d'empreses, prenen les decisions empresarials
    - - Inicialment a la Revolució Industrial, la majoria de les empreses petites pertanyien a una persona o una família. Al veure per comprar noves màquines i contractar més personal es van crear societats anònimes, en què el capital de l'empresa es fraccionava en participacions o accions negociables a la borsa. L'adquiridora es convertia en sòcia accionista de l'empresa
        
        Els bancs prestaven diners a les empreses i van passar a ser intermediaris entre aquestes empreses i les mans privades. La clientela guardava els estalvis al banc, i el banc els inertia en la indústria i altres negocis. Naixent així el capitalisme financier
- - - - Belgica va ser el segon país que es va industrialitzar, amb els recusros natutrals, la tradició artesana, les inversions franceses en la mineria del carbó i el suport que la construcció ferroviària va rebre del govern
        
        A França, la industrialització va tenir lloc entre el 1830 i el 1850, No va aconseguir el nivell britànic a causa de la presència d'una pagesia propietària de petites finques agrícoles, del reduït creixement de la pobl<ació i de la importàmncia de l'artesanat
        
        Alemanya va tenir dificultats en la industrialització perquè no va ser un estat unificat fins el 187o0, i axiò entorpia el comerç. El 1834 es va crear el Zollverein, una unió duanera de diversos estats alemanys que va permetre crear un gran mercat interior.
        
        La industrializatzació alemanya es va caracteritzar per l'aliança entre la noblesa agrària i la burguesia industrial; l'interès de l'estat en el desenvolupament industrial; una gran concentració empresarial i financiera, i un sistema educatiu que afavoria els ensenyaments tècnics. Les indústries principals van ser la siderúrgica i la metal·lúrgia
        
        A la resta d'Euopa només van destacar Dinamarca, per l'especialització agrícola, i Suècia, per l'abundància de ferro de qualitat
  - - - El desenvolupament d'una agricultura molt productiva
      - L'abundància de recursos narurals i l'especialització productiva
      - La creació d'un gran mercat interior
      - La ràpida aplicació de les innocacions tècniques
  - - - Al final del segle XIX es va produir un forta concentració industrial amb la formació de grans corporacions empresarials, controlades per una família, que lideraven diversos sectors industrials i el ferrocarril.
        
        Les indústries japoneses principals van ser la tèxtil, la producció de la qual s'exportava, i la indústria pesant, que estava vinculada a la demanda relacionada amb l'expansió militar japonesa
- - - - Europa va viure una urbanització intensa, per la mecanització de les tasques agrícoles va empènyer familíes pageses, però sobretot les persones joves provinents del camp a traslladar-se a les ciutst europees no tenien capacitat per absorbir to l'e`xode rural, entre el 1800 i el 1924, uns 60 millons de persones europees van emigrar a altres continents
        
        Fins el 1870, l'emigració va ser, sobretot, britànica, especialment irlandesa, i escandinava
        
        Entre el 1870 i el 1914 va predominar l'emigració des d'Itàlia, Espanya, Grècia i l'Imperi turc
        
        La majoria d'emigrants van anar cap a Amèrica, especialment al Canadà, el Brasil, l'Argentina i, sobretot, els Estats Units, que van rebre gairavé el 60% de la població migrada. Austràlia i NovaZelanda també van ser focus de recepció de migrants
- - - - Era propietaria de petits negocis. Portava una vida comoda, però sense dispendis excesius. Dedicaven gaire tot el temps a treballar.
    - - El proletariat
        
        Estaba integrat per obrers i obreres. Feien tasques que requerien poca qualificació i cobraba salaris molt baixos. Solien fer una jornada de 12h
      - La pagesia
        
        Tenien situacións diferents segons les regions
        
        Pagesia propietaria
        
        Nord i oest d'Europa
        
        Jornalers i Jornaleres al sud del continent
        
        Servitud, al centre i l'est d'Europa
      - El servei doméstic
        
        Estaba format per els criats i les criades. Cobraven un salari molt baix. Vivien a les golfes dels habitatges i només tenien una tarda lliure
    - - L'Aristocràcia
        
        Va ocupar els llocs més prestigiosos a l'administració, la justícia, l'exercit i la dimplomàcia. Gaudia d'una vida ustentosa.
      - L'alta burguesia
        
        Es va convertir en la clase poderosa de la societat industrial. Englobaba grups diversos com metges, periodistas, advocats. Solien anar al teatre, a l'òpera i als balls
- - - - Primer socialisme
        
        Van denunciar les pesimes condicions de vida dels obrers i van proposar alternativa otòpiques
      - Cartisme
        
        Va ser el primer moviment organitzat amb finalitats laborals i polítiques. nEntre els 1838 i 1848, van presentar al Parlament la Carta del Poble, on reclamaven drets laborals i el sufragí universal
      - Sindicalisme
        
        Dret d'asociació que va sorti el 1824. Els primers sindicats volien millores salarials, reducció de la jornada laboral, supressió del treball infantil, etc. El seu instrument de pressió era la vaga
      - Ludisme
        
        Van tenir reaccions espontaneas, van destruir maquines perquè les culpaven de la seva situació. S'anomenava així perquè el proletariat actuava en nom d'un obrer anomenat Ned Lud
  - - - Va tenir com a ideòlegs que eren Mikhaïl Bakunin i Piotr Kropotkin. S'oposava a qualsevol forma d'estat i aspirava a substituïr-lo per associacions voluntàries.
    - - Van públicar el manifest comunista que va ser escrit per Karl Marx i Friedrich Angels. Afirmaven que existia una lluita de classes i proposava emprendre una revolució per destruir el capitalisme i donar el poder als treballadors