Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
SOFISTES, SÒCRATES Σωκράτης (470 aC - 399 aC) - Coggle Diagram
SOFISTES
ESCEPTICISME I RELATIVISME
Sensisme
Els sentits i l'experiència són la font vàlida de coneixement
Subjectivisme
L'ésser humà és l'únic criteri de veritat
Fenomenisme
Només l'aparença és l'única forma de ser real
RELATIVISME (MORAL)
Qüestionar l'existència de veritats fixes i absolutes (també en l'àmbit moral)
Res no existeix
Les coses subjectes al canvi constant, mai no són el que eren
Fa recordar a Heràclit
ESCEPTICISME (FILOSÒFIC)
Negar que hi hagi veritats universals
Tot pot ser vertader i fals
Res no existeix, que si alguna cosa existís no la podríem conèixer, i que si la poguéssim conèixer no la podríem comunicar.
ORIGEN
Segle V aC a Atenes
Nou sistema democràtic
Calia substituir el guerrer i l'heroi per
l'orador
Canvi de direcció a la filosofia
Es deixa de banda l'interès pel cosmos i la natura per centrar-se més en la ciutat i en l'ésser humà com a ésser social
Aparició dels sofistes
Mestres de retòrica que ajudaven a construir discursos rèpliques i arguments
Cobraven pel seu ensenyament
S'havia d'aprendre primer a
dominar l'art de la paraula
i havia de tenir coneixements indispensables per al bon govern de l'estat
Areté (virtut)
Desenvolupar la destresa en l'ús de la paraula, saber discutir, argumentar, rebatre als altres i imposar-s'hi
SÒCRATES Σωκράτης (470 aC - 399 aC)
BIOGRAFIA
Guerra del Peloponès
Lliga de Delos
Liderada per Atenes - Atenent a més de 400 ciutats
Era de Pèricles
Segona meitat del segle V aC.
Va donar forma a l'ideal democràtic
Esparta guanya per una epidèmia de pesta a Atènes
Esparta
Veia que Atenes es feia forta i li declarà la guerra
Hi ha molt poca cosa que en realitat sabem
Ho sabem gràcies a Plató
CONDEMNA DE SÒCRATES (399 aC.)
Sòcrates és culpable perquè corromp els joves, perquè no creu en els déus en què creu l'Estat i perquè, en lloc seu, posa divinitats noves sota el nom de dimonis
Acusat d'impietat (va desobeïr l'Estat)
Va voler morir obeïnt les normes
Plató: Els filòsofs de veritat s'exerciten per la mort
Sòcrates volia la mort perquè era l'única forma de tenir un coneixement complet
Havia
procedit filosòficament
Havia perseguit tot allò que és més just i millor
IDEES
Preocupació central: ésser humà
Contraposà el luxe i els vicis en una vida
austera
Tarannà diferent al dels sofistes
No cobrava pel seu ensenyament i no feia discursos, sinó que dialogava
Contraposició als primers filòsofs
Rebutja que el saber consisteix en un conjunt d'ensenyaments escrits, transmesos i venuts
Crític de la Sofística
Rebutja l'escepticisme i el relativisme
NOMÉS SÉ QUE NO SÉ RES
Oracle de Delfos manifestà que era l'home més savi del món
Sòcrates: El més savi entre tots els homes seria aquell que sabés que no sap
Interrogava als seus interlocutors per demostrar que no saben res d'allò que creuen que saben
La veritat s'engendra. Ve d'un mateix
El filòsof pot ajudar al deixeble a extreure-la
Fa que dubti, convencent-lo que no sap res
DIÀLEG COM A MÈTODE
El coneixement humà s'ha de trobar i conquerir-lo
El filòsof ensenya a:
Conèixer la veritat
Actuar adequadament
Ensenyar a pensar
Buscar dins l'ànima
S'ha de pensar, raonar, per conèixer veritablement
Tractar el saber com a una cosa que es transmet de forma universal
Innatisme
El coneixement es troba a l'ànima, els coneixements ja els tenim a dins
Idees universals i conceptes morals que tothom té
Universalitat i necessitat com a criteris de coneixement
Eines
Dialèctica: pensament
Diàleg: mètode
IRONIA I MAIÈUTICA
IRONIA
Posició negativa, serveix per criticar les opinions corrents
Provocava "dolors de part" al seu interlocutor per les contradiccions
Tu que has estat general dels exèrcits, em podries dir en què consisteix la valentia?
S'acabava contradient
MAIÈUTICA
Donar llum, fer néixer
Jo no sé, però tú sí que saps
Sòcrates no va mai descobrir les veritats de la seva ànima, però sí que va fer, com a bon filòsof, que els altres la poguessin extreure.
No aprenen mai res de mi, perquè són ells mateixos els qui descobreixen i engendren molts pensaments bonics
Descobriment de la veritat (aletheia)
INTEL·LECTUALISME MORAL
Intel·lectualisme moral
Saber si es fa allò que es considera just i bo
Relació amb la virtut i el coneixement
El bé és únic i absolut
No es posseeix plenament
S'ha de qüestionar constantment
El bon sabater és qui sap arreglar bé les sabates
A ètica i política
El bon discurs no garanteix el bé moral
Per això cal filosofar
Ningú no és dolent per voluntat pròpia
El mal prové de la
ignorància
El filòsof ha d'ajudar als altres a entendre la causa dels errors morals
S'oposa a l'escepticisme/relativisme
El bé és únic i absolut
Les diferents opinions sobre el bé o el mal són fruit de l'ignorància
Qui actua malament no és malvat, sinó un ignorant.