Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
TRANSFORMACIONS SOCIALS A ESPANYA AL FINAL DEL S.XIX - Coggle Diagram
TRANSFORMACIONS SOCIALS A ESPANYA AL FINAL DEL S.XIX
LA CONFIGURACIÓ DE LA SOCIETAT PER CLASSES
De súbdits a ciutadans
triomf de revolucions liberals
s'estableix
model socials
basat en principi jurídica de tots els ciutadans
fi a privilegis atorgats per
neixement
títols
pertinença al clergat
liberalisme cesatari
subordina
participació política
exercici del sufragi a la condició de propietari
La reordenació dels estaments privilegiats
Supressió de les lleis especials que beneficiaven la noblesa va comportar la pèrdua de gran part dels seus privilegis
Prohibició a extrure tributs de les seves terres
De totes maneres van mantenir el seu poder econòmic
Prohibició a exercir com a jutges als dominis de senyoriu
Abol·lició dret a no pagar impostos
La mitjana i petita noblesa
va patir un deteriorement econòmic i social degut a
pèrdua del privilegi de cobrar l’exacció d’impostos
terres proporcionaven rendes escasses
El clergat es va veure afectat per les desamortitzacions d’algunes de les seves terres
la seva relació amb la corona els va proporcionar una compensació pel pressupost públic
La societat de classes
2 grups socials
Classes dirigents
Antiga aristocràcia
Altes jerarquies del clergat
Exèrcit i administració
Alta burgesia
Classes populars
Obrers
Pagesos
Artesans
Servents
Una nova conflictivitat social
L'expansió del capitalisme va beneficiar als nous sectors dominants, però va generar grans desigualtats entre la població
Aquestes desigualtats van ser combatides pel moviment obrer, el qual reclamava millores en les condicions laborals
Inicialment, es van oposar a les màquines, ja que consideravent que els treien llocs de treball
Posteriorment, van reclamar millores en les condicions de treball imposades pels propietaris
Per fer-ho van utilitzar noves formes de protesta com són la vaga o l'associació sindical
També van sorgir noves ideologies que s'oposaven al liberalisme burgès
Democràcia
Socialisme
Anarquisme
ELS NOUS GRUPS DIRIGENTS
Pervivència i declivi de la noblesa
L'alta noblesa va perdre els privilegiats senyorials.
Va convertir els seus senyorius en propietat privada i es va mantenir la seva riquesa.
Les grans fortunes patrimonials continuaven en mans de l'alta noblesa
A mitjans del segle XIX
Entre els grans contribuents s'hi trobaven els grans tenidors de terres
Va conservar la influència en la cort i les camarilles, ja que va ocupar els escons del senat
L'afany de luxe i les enormes despeses de la major part de la noblesa
Van fer que s'endeutés i que consumís part de les seves propietats.
Els ràpids beneficis de la inversió en deute públic i ferrocarrils
Una part de la noblesa va acabar amb el prejudici nobiliari en els negocis
Va participar amb la burgesia financera en els principals consells d'administració de grnas empreses.
A Catalunya
La noblesa estava en declivi per la disminució de les seves rendes i l'alça de preus
No tenia un gran patrimoni territorial
Predominava la petita i mitjana noblesa rural
Descontenta amb la transformació liberal
Desbordada per una burgesia en ascens, opta pel carlisme
Van col·laboraren la fundacióde l'institut agrícola Català de Sant Isidre
Defensava els interessos dels propietaris agraris
L'alta burgesia
La revolució liberal va anar formant una burgesia estretament relacionada amb el comerç, els negocis colonials i les inversions.
La burgesia industrial a Espanya va ser escassa i tan sols va tindre importància a Catalunya i el País Basc
La majoria de l'alta burgesia vivia a Madrid tot hi ser d'altres ciutats, ja que era la capital
Elit econòmica i bloc de poder
La nova burgesia era composta per
Antiga aristocràcia (prestigi)
Alta burgesia enriquida pels negocis (diners)
La fusió d'aquestes dues classes va dona lloc a una nova oligarquia
Poder econòmic
Imposaven les formes socials i culturals
La burgesia industrial catalana
A Catalunya la burgesia va començar a aparèixer al segle XVIII amb les indianes i els negocis d'exportació
Tot i la Guerra del Francès i la pèrdua de colònies, al segle XIX ja eren un grup econòmicament poderòs i influent
Algunes de les famílies burgueses més importants van ser els Güell, els Bonaplata i els Girona, els quals dominaven la vida econòmica i social de Catalunya
s
ª
Aquests burguesos van assegurar-se que l'Estat fes polítiques proteccionistes per la seva indústria. Tanmateix, com eren pocs i el relatiu poder econòmic en comparació amb els terratinents va provocar que la burgesia no desenvolupés un model de societat industrial
No obstant, la quantitat de diners que cadascú tenia es va consolidar com a definidor de classe social i quan més luxos es tenia, major era el reconeixement social
Les classes mitjanes
poderosos
15%
polarització de la societat
feble
industrialització
urbanització
assalariats
podem distingir
mitjans de terres
comerciants urbans
petits fabricans
era important
sector dels professionals liberals
relacionat amb lleis
advocats
escrivans
noatris
registradors de la propietat
construcció i la propietat immobiliària
arquitectes
constructors
salut
metges
apotecaris
LES CLASSES POPULARS
La pagesia
No canvienl'estructura de la propietat de la terra ni la dissolució del règim senyorial ni les desmortitzacions
Reforma agrària liberal = la terra es torna a concentrar en poques mans
Jornaler
Prototip de treballador agrícola
Problema dels jornalers i la fam de terres = constant en la conflictivitat agrària
Sous escassos = dones i fills treballaven amb sous més baixos per completar ingressos
Molta fam i masses hores
Artesans i oficis urbans
El sector artesanal es manté amb força a gran part del país tot i la deaparició dels privilegis gremials
El cens del 1860
Agrupava prop de 666.000 de persones ocupades (fusters, ferrers, sabaters, entre d'altres)
556.000 d'ajudants o aprenents als tallers
A Catalunya
Els menestrals formaven una petita burgesia
Van adoptar posicions crítiques
Liberalisme moderat
Fromada per
Artesans
Comerciants propietaris dels seus negocis
Van basar la seva prosperitat en el treball i l'estalvi
Van nodrirles les bases del partit democrata i del republicanisme federal
El creixement urbà i la nova administració de l'Estat
Comporten concentracions a les ciutats de treballadors de serveis
Relacionats amb la infraestructura urbana (neteja, enllumentat...)
Aquests se situaven en el límit entre les classes mitjanes i les classes populars
Classes més humils predominen les dones ocupades en feines domèstiques
Major part de dones del servei provenien del camp
Desenvolupaven llargues jornades laborals i tenien salaris baixos
Altres dones treballaven de bugaderes, planxadores, costureres o dides
Més abaix hi havia les persones només podien fer treballs ocasionals
El proletariat industrial
mitjan segle XIX
proletariat industrial
molt reduit
major part treballaven en la indústria tèxtil catalana
obrers
augmenten a
asturies
país basc
amb el creixement
mineria
industria siderometal·lúrgica
zones on es desenvolupaven
activitats industrials
mineres
vinculades a la construcció
condicions laborals
depenien dels patrons
de 12-14h
6 dies a la setmana
establiments foscos, humits i mal ventilats
ritmes de treball desconeguts
moviment de la màquina marcava la cadència de treball
sous baixos
es cobrava per dia
cap protecció en cas de
atur
malaltia
accident
vellesa
per mantenir la familia treballaven
homes
dones
no cobren el mateix que els homes
nens
eres acomiadat si
protestaves
replicabes
contestaves
les malalties com
tuberculosis
còlera
es propagaben molt depressa
la mortalitat infantil era molt elevada
i mitjana de vida, molt baixa
Els grups marginats
En aquest col·lectiu es trobaven
Viudos
Malalts greus
Orfes
Ancians
El 1860 a Espanya hi havia 263.000 pobres de solemnitat
Això es la conseqüència de
Societat sense assistència social per part de l'Estat
Institucions benèfiques poc desenvolupades
ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER
Presa de consciència obrera
Treballadors agafant consciència de
Precària condició de vida
Classe social diferenciada
Calia millora de vida
Aixó provoca
Lluita per la igualtat econòmica
Legislació primitiva prohibia associacions obreres
Protestes de caràcter clandestí
Sorgiment primers sindicats i partits obrers
Vagues i manifestacions
La lluita contra la màquina (luddisme)
Dècada 1820
Sorgeix el luddisme
Rebel·lia obrera contra la introducció de noves màquines
Pèrdua de llocs de treball
Rebaixa salarial
Els treballadors van comprendre que les màquines no eren el prpblema
Sinó les condicions de treball
1834
Primera associació d'obrers
Protestes rehivindicar les seves condicions laborals
Les primeres societats obreres
L'associacionisme es desenvolupa en la dècada del 1840
Tot i l'oposició dels epresaris i de les autoritats governatives
Van prohibir les associacions obreres
Es van crear altres organitzacions similars (filadors, impressors, blanquejadors...)
Funcionaven com a Societats de Protecció Mútua
Els treballadors pagaven una quota per sotenir una caixa de resistència destinada a pagar el jornal en cas de
Malaltia
Acomiadament
Vaga
La pionera va ser l'Associació de Teixidors de Barcelona, lligada a la Societat de Protecció Mútua dels teixidors del cotó de Barcelona
La pionera feia reivindicacions laborals (pujada de salaris, condicions laborals, reduccióo de la jornada...)
La Societat de Protecció Mútua dels Teixidors de cotó a Barcelona tenia caràcter d'una societat mutualista (atur forçat, malaltia, invalidesa...)
Expansió de l'obrerisme
Reivindicaven
Augment sous
Disminució temps feina
Llibertat d'associació
1a vaga general
1855, Barcelona
Reacció a la introducció de noves maquines filadores
Estalvia mà d'obra
Molts obrers a l'atur
Assalten fabriques i destrueixen màquines
Es peremet l'execusió d'un lider obrer = Josep Barceló
Es forma comité d'obrers i s'aproba l'augment de sou
Les revoltes agràries
Dècada 1840
Manifestacions i ocupacions de terres va agitar el camp andalús
Cremes de collites i matances de bestiar
Objectiu: Millorar les condicions al camp
1855
Desamortització dels béns comunals dels municipis
Es van produïr revolucions pageses
Aragó
Castella
Andalusia
1856
Motins per la fam
Palència
Valladolid
1857
Revolta pagesa va sacsejar a Sevilla
1861
Aixecament a Granada
Posteriorment
Jaaén
Màlaga
1868 - 1873
Radicalització de les mobilitzacions pageses sota el lideratge republicà
LES PRIMERES IDEOLOGIES OBRERES I L'INTERNACIONALISME
Els precursors: republicarisme i utopisme
Les demandes dels treballadors van estar defensades amb el sufragi universal
Dret a l'associació
Mesures de reforma social
Revisió de la desmamortització en un sentit més redistributiu
L'any 1868 es concedeix el sufragi universal masculí
Els obrers voten sistemàticament pel republicanisme, ja que creien que era l'opció més favorable
La manca de suport i la no-satisfacció d'una bona part de les seves reivindicacions
Van conduir a importants sectors de l'obrerisme cap a les noves ideologies
A principis del segle XIX els socialistes utòpistes (Saint-Simon, Cabet i Fourier) van denunciar injustícies creades pel capitalisme industrial
Proposaven
Societats igualitàries amb propietat col·lectiva i repartiment equitatiu de la riquesa
A Catalunya l'utopisme començar a tenir veu durant la dècada del 1830
Es van publicar alguns articles l'any 1835
Francesc Pi i Margall va ser l'introductor a Espanya de les idees del socialista Francès Proudhon
Joaquín de Abreu va ser el socialista utopista espanyol més important
Va defensar la creació de falansteris (cooperatives de producció i consum productores de tot el necessari pels habitants)
Fernando Garrido i Sixto Cámara van ser difusors del socialisme oi el cooperativisme
Un nou sindicalisme: les Tres Classes de Vapor
1868
Obrers funden el Centre Federal de Societats obrers
Sindicat Tres Classes de Vapor
Filadors, teixidors i jornalers de Barcelona demanen augment de sou
Fabricants es neguen
Convoquen vaga
Sorgeix el sindicat: de caràcter moderat i centrat en reivindicacions laborals
L'expansió de la Federació Regional
Federació Regional Espanyola
Agrupació de sindicats d'oficis aprovada en el Congres obrer de Barcelona convocat per el Centre Federal de Societats obreres
1870
Es defineix la vaga com l'arma fonamental del prolateriat
L'arribada de la Internacional a Espanya
Associació Internacional de Treballadors (AIT) es va fundar a Londres el 1864
Va aconseguir l'emancipació del proletariat i va lluitar contra el capitalisme
Es van integrar Karl Marx (socialista) i els anarquistes com Mikhaïl Bakunin. Tot i tenir diferències notables entre ells.
Els marxistes defensaven que la classe obrera havia de conquerir el poder polític i econòmic i construir un nou Estat obrer mitjançant la revolució
Els anarquistes s'oposaven a l'acció política i a la formació de partits, defensaven l'abolició de l'Estat i es mostraven hostils a qualsevol mena d'autoritat
El triomf de la revolució de setembre del 1868
Permet que les idees socialistes i anaqruistes arribin a Espanya i que es formin els primers nuclis vinculat l'AIT
Giussepe Fanelli va crear els primers nuclis d'afiliats a l'organització
Anselmo Lorenzo i Rafael Farga Pellicer van ser alguns dels dirigents sindicals que van formar part
Fanelli, va ser membre de l'Aliança Internacional de la Democràcia Socialista, fundada per Bakunin
Va difondre els ideals anarquistes com si fossin de l'AIT
Els primers afiliats van pensar que el programa de l'Aliança (supressió de l'estat, col·lectivització, apoliticisme...) eren els principis generals de l'AIT
Va ajudar a l'expanció de les idees anarquistes entre el proletariat català i la pagesia andalusa
La crisi i la escissió a la FRE
declivi gradual de l'internacionalisme
primavera de 1871
Quan el FRE es preparava per al seu segon congrés
Insurrecció obrera de la comuna de París
molts governs europeus
responsabilitzan l'internacionalisme
prohibeixen
reunions
manifestacions
obreres
detenen líders obrers
Plantegen la legalització de l'organització internacionalista
tot aixo
Dissolvent el congrés del FRE a Saragossa l'abril del 1872
desembre de 1871
arriba a Madrid Pau Lafargue
Impulsa un nou grup d'internacionalistes favorables a les posicions marxistes
integrat per
Francisco Mora
José Mesa
Pablo Iglesias
Aquest grup va desenvolupar una àmplia campanya de la conquesta del grup polític per part de la classe obrera
per discrepancies el 1872 s'expulsa el grup madrileny de la FRE
I la fundació de la nova fundacio madrilenya, neixement marxista
durant l'aixecament cantonal del 1873
nuclis bakunistes van adoptar una posició insurreccional
com la vaga general d'Alcoi
participació utilitzada pels sectors conservadors
per exigir la il·legalització de l'organització
despres del fracàs dels aixecaments
FRE de l'AIT va perdre força
el govern del general Serrano
decreta el 1874 la dissolució de la internacional a Espanya
a partir d'aleshores, lse organitzacions
marxistes
anarquistes
van seguir camins diferents a Espanya