Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Les revolucions liberals. La conquesta dels drets individuals i…
Les revolucions liberals. La conquesta dels drets individuals i col·lectius
1. El desenvolupament de la Revolució Americana
La tensió entre les Tretze Colònies i la monarquia britànica
El Regne Unit posseïa a la costa oriental de l'Amèrica del Nord, les
Tretze Colònies
. Les colònies del nord van basar la seva economia en l'agricultura de subsistència i el comerç, mentre que a les del sud es van estendre les plantacions de tabac i sucre, treballades per esclaus i esclaves negres
Els britànics no desitjaven desenvolupar la indústria colonial, només volien disposar de matèries primeres i monopolitzar el comerç, així perjudicaven els intercanvis comercials entre les Tretze Colònies i altres zones d'Amèrica
Les colònies estaven sota l'autoritat de la monarquia anglesa, però tenien autonomia, ja que hi havia havia
assamblees
amb atribucions importants, com la recaptació d'una part dels impostos. Les colonies estaven obligades a pagar els impostos que s'aprovaven al Parlament britànic, però poques vegades ho feien ja que al·legaven que no tenien representació en aquesta institució
El rei Jordi III (entre 1764 i 1767) va intentar establir un seguit de lleis per regular els impostos colonials, però la resposta va ser un boicot als productes britànics.
La Declaració d'Independència dels Estats Units
El 1773, el Parlament britànic va establir les Tea Acts, que van donar el monopoli de la venda de te a les colònies a la Companyia Anglesa de les Índies Orientals. Però els colons americans van atacar els vaixells britànics carregats de Te al port per manifestar el seu rebuig (
Motí del Te a Boston
)
El 1774, excepte Geòrgia, les còlonies es van reunir per elaborar greuges en una llista i l'any següent van començar els enfrontaments armats.
Thomas Jefferson
va redactar
la Declaració dels Drets de Virgínia
al 12 de juny del 1776(s'anunciaven els principis de sobirania nacional, divisió de poders i sufragi) i el 4 de juliol del 1776 les Tretze Colònies van signar la
Declaració d'Independencia dels Estats Units
La guerra d'Independencia i la primera Constitució
La llarga guerra entre les colònies liderades per George Washington i amb el suport d'Espanya i França contra el Regne Unit va ser una clara derrota per al Regne Unit, després de les victòries colonials a les batalles de Saratoga i Yorkytown. La comtessa va finalitzar el 1783 amb la signatura de la
pau de Versalles
, en què els britànics van reconèixer la independència dels Estats Units
La primera
Constitució dels Estats Units
de la història moderna va ser
l'any 1787
. S'hi reconeixien la sobirania nacional i la separació de poders. El poder legislatiu residia en la Cambra de Representants i Senat (dues cambres), triades per sufragi universal masculí (reservat només als homes blancs); l'executiu, en un president, triat per votació indirecta, i el judicial, en jutges independents.
El 1789,
George Washington
es va convertir en el pimer president dels Estats Units
2. Inici de la Revolució Francesa
Les causes de la Revolució (S.XVIII)
Descontentament social (la burguesia volia accedir al poder i la pagesia no podia pagar els impostos)
Crisi econòmica (males collites i despeses elevades a Hisenda perquè els privilegiats no paguen)
Idees il·lustrades i pèrdua de suport cap a Lluís XVI
El 1787 el rei convoca una
assamblea de notables
. Els privilegiats es neguen a pagar impostos i
exigeixen la convocatòria dels Estats Generals
L'Assamblea Nacional (Versalles, 1789)
Cada estament deliberava per separat.
Privilegiats (noblesa i clergat)-> 2 vots
Tercer estat (la gran majoria de la població)-> 1 vot
El tercer estat demanava un vot comú però els privilegiats no van voler. De manera que el tercer estat es va autoproclamar Assamblea Nacional, en considerar-se els únics amb plena capacitat de decisió política
L'Assamblea Nacional va passar a anomenar-se
Assamblea Constituent a la sala del
Joc de Pilota
L'Assamblea Constituent (1789-1791)
El rei ''destitueix'' el ministre Necker, procovant que assaltin a la presó de la Bastilla el 14 de juliol del 1789. Revolta de la Gran Por a les zones rurals.
Abolició dels drets feudals i aprovació de la
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
(reconeixien i garantien les llibertats personals, la igualtat davant la llei i el dret a la propietat).
El 1791 va haver-hi la
primera Constitució de França i s'estableixen
:
La
sobirania nacional
i els
drets fonamentals
dels ciutadans.
La
monarquia parlamentària
La
divisió de poders
Executiu (rei)
Legislatiu (Assamblea)
Judicial (tribunals independents)
El sufragi censatari (només podien votar homes amb més de 25 anys i amb una renda concreta)
Assamblea Legislativa (1791-1792
)
Període turbulent
Emigració de nobles i clergues
Monarquies europees amenaçades (
guerra a Àustria
)
Grups revolucionaris:
jacobins
i
sans-culottes
L'Agost de 1792 va haver-hi l'assalt al palau de les Tulleries (destitució del monarca)
3. La radicalització de la Revolució Francesa
La convenció (1792-1794)
Nova assemblea creada per l'Assemblea Legislativa. Formada per dos grups:
Girondins
(republicans moderats)
Jacobins o montagnards
(més radicals)
Idees principals convencions:
Convenció Girondina (1792-1793)
Abolició monarquia i
proclamació de la república
Execució Lluís XVI
. Declaració de la guerra de les potències europees i formació de la
1º Coalició contra França
Aixecament realista i ultracatòlic
Conveció Jacobina (1793-1794)
Cop d'estat dels sans-culottes. Montagnards aconsegueixen el poder
Constitució democràtica.
Robespierre va implantar una dictadura
Amenaça militar i implantació del
Terror
(tothom podia morir)
Establiments de
preus màxims
pels productes de primera necessitat i limitació dels salaris
Nou calendari
El 1794 Robespierre va ser executat
El Directori i el final de la Revolució (1795-1799)
Instauració d'un govern moderat que aprova la
Constitució del 1795 o de l'any II
Sobiranía nacional
Sufragi censatari
Separació de poders
Època de diferents conspiracions
Conjura dels Iguals
Els
reialistes
provoquen una revolta que després va ser aturada per
Napoleó Bonaparte
. Les potències europees formen la
2º Coalició
. Al 1799 comença una nova guerra
Napoleó va fer un cop d'estat el 18 de brumari
(9 de novembre del 1799) i va establir el
Consolat
4. L'Europa napolèonica
Al 1799 Napoleó va ser nomenat primer cònsol i al 1802 es va proclamar
cònsol vitalici
Per modernizar el país va crear:
Un
codi civil
per simplificar les lleis
Va crear el
Banc de França
Signa un
concordat amb la Santa Seu
Imperi napoleònic
El Consolat nomena Napoleó emperador i una Constitució li va dona molts poders. Va desenvolupar una
política expansionista.
Va establir un bloqueig continental per evitar el comerç britànic amb la resta d'Europa. Napoleó va ocupar Espanya i va provocar
la guerra del Francès l'any 1808.
Napoleó va abdicar l'any 1814 i es va exiliar a l'Illa d'Elba.
5. La Restauració
Quan Napoleó va ser derrotat, a Europa es van restaurar les velles monarquies.
Es van abolir les constitucions
i les grans potències eren les que intervenien en altres països per evitar la guerra. Es van organitzar diferents congressos per resoldre problemes internacionals.
El Congrés de Viena (1814-1815) i les aliances internacionals:
Es va
remodelar el mapa polític d'Europa
(França va tornar les fronteres; es van crear estats coixí al voltant de França i Rússia, Prússia i Àustria es van repartir territoris.
Les potències europees van formar dues aliances:
La Santa Aliança:
antiliberal i reconeixia l'orígen diví del poder de la monarquia.
La Quàdruple Aliança
(Rússia, Regne Unit, Prússia i Àustria): De caràcter militar.
6. Noves onades revolucionàries (1820-1848)
Influïdes per dos factors: L'afirmació dels sentiments nacionals i la defensa del liberalisme (per recuperar els drets i les llibertats de la Revolució Francesa).
Hi ha tres revolucions principals:
Les revolucions de 1848:
Van afectar a un gran nombre de països. Les causes van ser els ideals liberals i nacionalistes però també les demandes socials de les classes populars. Aquesta revolució va començar a França (1848), es va enderrocar la monarquia existent i es va proclamar la Segona República. Es va redactar la Constitució del 1848. Napoleó Bonaparte va ser escollir president de la República. El seu govern cada cop es feia més autoritari i es va acabar proclamant el Segon Imperi l'any 1852.
Les revolucions del 1830:
L'any 1830 Carles X de França va ser derrocat, independència de Bèlgica l'any 1831, Polònia es va aixecar contra l'Imperi Rus i hi va haver revoltes en alguns estats italians.
Les revolucions del 1820:
A Espanya, el 1820 el tinent coronel Rafael del Riego es va pronunciar contra la monarquia absoluta de Ferran VII. El poble grec es va revoltar contra l'Imperi otomà i l'any 1829 va aconseguir la independència i els moviments revolucionaris es van estendre per alguns estats italians.
7. Els nacionalismes. La unificació italiana.
Durant el segle XIX es va estendre el terme
"nació"
. Es va començar a reivindicar que les fronteres dels estats coincidissin amb les fronteres ètniques, religioses, lingüístiques...
Hi va haver una exaltació de la pròpia identitat.
Hi va haver
diferents tipus de nacionalismes
: els
nacionalismes disgregadors
que reclamaven la independència de les nacions englobades en grans imperis (Bèlgica; Grècia, Sèrbia...) i els
nacionalismes unificadors
que aspiraven a unir en un únic estat diversos territoris que eren independents o estaven sota el domini d'un altre estat (Alemanya, Itàlia i Polònia)
La unificació italiana:
va ser liderada pel regne de Piemont-Sardenya, amb
Víctor Manuel II de Savoia i Giuseppe Garibaldi
com a artífexs. Aquesta va travessar
diferents fases:
1859 (Llombardia); 1860-1861 (Nàpols i Sicília); 1866 (Venècia) i 1870 (Roma).
8. La unificació alemanya
Alemanya abans de la unificació:
estava formada per 39 estats. El Congrés de Viena els va agrupar en l'anomenada
Confederació Germànica
. Prússia es va convertir en l'eix de la unificació i va organitzar una unió duanera o Zollverein, que era un espai de lliure comerç. A partir de 1862
Guillem I i Otto Von Bismarck
van accelerar la unificació d'Alemanya per la via militar i hi va haver tres guerres. Es va acabar proclamant el
Segon Reich.
El
procés de la unificació.
En aquest procés es poden distingir
tres fases:
1866-1869:
Prússia es va enfrontar a Àustria. La derrota austríaca va permetre la creació de la Confederació de l'Alemanya del Nord.
1870-1871:
Bismarck va signar una aliança militar amb els estats alemanys del sud. Això va provocar una guerra contra França, en la qual va ser derrotat Napoleó III. Els estats del sud es van unir, finalment, a la resta d'Alemanya. L'any 1871 es va proclamar el Segon Imperi Alemany i Guillem I va ser coronat emperador. Aquest nou estat va ser una de les principals potències europees fins a la Primera Guerra Mundial.
1864-1865:
Prússia va envair dos ducats sota l'autoritat de Dinamarca.