Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
U1.La crisi de l'Antic Règim. L'origen del món contemporani -…
U1.La crisi de l'Antic Règim. L'origen del món contemporani
Com eren la societat i l'economia en l'Antic Règim
Una societat estatamental
Al llarg del segle XVIII la població europea va creixer (+natalitat i -mortalitat)
La societat esta dividida en
estaments o estats
:
No privilegiats
(poble ras o plebeus)
Tercer estat
La pagesia o camperols (arrendataris, jornalers i serfs)
La burguesia (rendista de negocis, rural,...)
Classes populars urbanes (artesans, servents, obrers)
Privilegiats
(neixen en aquell lloc)
Noblesa
Alta
(adquereix els alts càrrecs de l'administració i l'exèrcit, tenia grans propietats i cobrava drets senyorials. Va créixer en el segle XVIII)
Baixa
(pitjor econòmicament i vol amparentar-se amb la burguesia adinerada)
Clergat
Baixa
(sacerdots, frares, monges, persones del poble o burguesos)
Alt
(bisbes, arquebisbes, cardenals, pocs no privilegiats arriban, fills petits de les familíes nobles,...)
Una economia fonamentalment agrària
L'agricultura
i la
ramaderia
són les activitats econòmiques primcipals
Les terres de
La noblesa
. No es podien dividir perquè corresponien al primogènit (a Catalunya l'hereu) i la llei obligaba a tranmetre tot el lot al fill gran
Del clergat
. Eren béns de mans mortes i no es podien vendre per prescripció legal.
D'explotació comunal
(boscos i pastures) de les quals es beneficiaven els habitants dels llogarets o les viles.
L'artesania i el comerç
Controlats per
els gremis
(dificulta les innovacions)
Els artesans treballen en petits tallers i feien totes les fases de la producció
Al marge es va desenvolupar el
treball a domicili
i el
putting out system
(l'empresari adquiria la matèria primera)
La monarquia va potenciar la creació de
manufactures reials o reials fàbriques
El comerç internacional va créixer gràcies als intercanvis amb Amèrica i l'Àsia. Les companyies privilegiades monopolitzaven les relacions comercials en algunes zones
Va funcionar el
comerç triangular
: els vaixells europeus intercanvien productes de poc valor per esclaves i esclaus a l'Àfrica, i els portaven a Amèrica per vendre'ls. Amb els beneficis compraven cotó, sucre... que revenien a Europa
Els diferents sistemes polítics
L
a monarquia absoluta
(XVIII)
El rei o la reina concentrava tots els poders de l'estat (executiu, judicial i legislatiu)
Els
monarques absoluts
consideraven que el poder de la monaquia era d'origen diví (no podia ser qüestonat) Ex.Caterina la Gran (d'europa, del segle XVIII)
La
monarquía absoluta
va aplicar polítiques econòmiques mercantilistes que basaven la riquesa en el comerç exterior i en la quantitat d'or i plata que posseïa un país
El parlamentarisme anglès
En la primera meitat del segle XVII, els monarques de la dinastia Estuard van tractar de governar els seus territoris de la Gran Bretanya i Irlanda, però la burguesia que dominava el Parlament es va oposar fermament
L'enfrontament va provocar les
revolucions del 1642 i el 1688
, que van acabar amb el triomf de la
monarquia parlamentària
i l
'expulsió de la dinastia Estuard
del tron
El monarca va signar una
Declaració de Drets
(garantia llibertat, drets i sense l'aprovació del Parlament no podia utilitzar tots els poders de l'estat creant la separació de poders) l'any 1689
El parlamentarisme en la república de les Províncies Unides
Quan les Províncies Unides es van independizar de la monarquia hispànica el 1648 i es van convertir en una
república
en què la burguesia exercia el poder polític
La república estaba formada per set províncies, cadascuna amb un Parlament propi. Els representats de les provínvcies es reunien en els
Estats Generals
per adoptar lleis comunes
La il·lustració, germen del pensament polític contemporani
La crítica a l'Antic Règim
En el segle XVIII sorgeix
la Il·lustració
(o l'època de les llums), un corrent de pensament que qüestionaba els principis de l'Antic Regim
Entre els seus postulats hi havia
El predomini de la raó
La tolerància
La defensa
d'uns
drets naturals
de les persones
L'educació i el coneixement
Les idees il·lustrades es van difondre per
Europa i Amèrica
mitjançant
els salons (puns on quedaben els aristocrates),
les acadèmies
,
la premsa
i a l'
Enciclopèdia
A l'
Enciclopèdia
es van esbossar les idees fonamentals de pensament polític contemporani per
Il·lustrats més significatius.
John Locke(1632-1704), autor de Carta sobre la tolerància
Voltaire (1694-1778), autor de Tractat sobre la tolerància
Montesquieu (1689-1755), autor de L'esperit de les lleis
Jean-Jacques Rousseau (1712-1778), autor d'El contracte social
El despotisme il·lustrat
Els monarques absoluts eren conscients dels problemes econòmics i socials dels seus territoris per això en el segle XVIII algúns d'aquest (p.19 noms monarques) van aplicar el
despotisme o absolutisme il·lustrat
(estendre l'educació, racionalitzar l'adiministració i potenciar el desenvolupament dels seus territoris, però sense pasar-se)
Van fundar acadèmies científiques
Van reforçar l'administració local
, modernitzar la burocràcia i que els estaments privilegiat paguesssin impostos
Avenços tecnològics en el camp de l'agricultura
No van alterar les bases de l'Antic Règim, ja que no van limitar el poders dels monarques i van xocar amb els privilegis estamentals
L'Enciclopèdia (o Diccionari raonat de les ciències, les arts i els oficis), la gran obra de la Il·lustració
Publicada
entre
el 1751 i el 1780
, obra d' uns filòsofs formats a França i
Jean le Rond D'Alembert (matemàtic) junt a Denis Diderot (filòsof) van ser-hi els directors
. Van participar-hi les figures més destacades de la il·lustració francesa
Sabers teòrics i molts coneixements pràctics que feien referència a aspectes vinculats al funcionament dels tallers. Va tenir un gran èxit dins i fora França tenint més de 25.000 subscriptors, es va traduir a diverses llengües i es va reimprimir diverses vegades
L'obra, en
17 volums de text
i
11 de làmines
, incloïa més de
2.000 il·lustracions
El paper de les dones en la Il·lustració
Els il·lustrat defensaven la igualtat dels éssers vius i rebutjaven l'esclavitud però una part no es van mostrar partidaris de la igualtat entre homes i dones.
Dones il·lustrades a Espanya
(Les idees es van difondre entre algunes dames de la noblesa espanyola)
La comtessa-duquessa de Benavente
va se una de les presidentes de la Junta de Dames. Va desenvolupava tasques amb dones preses i dels grups populars perquè aprenguessim un ofici.
La Junta de Dames també va pertanyer
Josefa Amar i Borbó,
defensora de la igualtat entre homes i dones (també en l'educació femenina)
Josefa de Jovellanos
va destacar per ser autora de poemes escrits en bable i patrocinadora d'una escola per a nenes
María Isidra de Guzmán
o "la doctora d'Alcalá" va ser la primera dona que va obtenir un títol d'aquesta universitat
L'absolutisme borbònic a Espanya
La guerra de Successió espanyola
EL 1700,
Carles II
(últim rei dels Àustria hispànics) va morir sense descendencia, i va provocar un problema polític. En el seu testament anomenava com a successor
Felip d'Anjou
(net) abans que a l'altre pretendent, l'
arxiduc Carles
L'accés d'un Borbó al tron espanyol reforçaria l'hegemonia francesa a Europa. Per això es va formar una
gran aliança
en contra del candidat francès (integrada per Àustria. el Regne Unit, Prússia,...) i va començar la
guerra de Sucessió
(1701). El 1711 Carles va ser anomenat emperador del Sacre Imperi i Felip va renunciar als drets per poder heretar el tron francès
El
tractat d'Utrecht
(1713) va reconèixer Felip V com a rei d'Espanya. A canvi ,Espanya va lliurar a Àustria les seves possessions a Itàlia i Flandes, va cedir Gibraltar i Menorca al Regne Unit, i va concedir avantatges a aquest últim estat en el comerç amb Amèrica. A Espanya, el conflicte successori es va convertir en una
guerra civil
Una nova configuració política d'Espanya
La nova dinastia va establir una forma de govern que es basava en
l'absolutisme, la centralització i la uniformitat administrativa del pais
(va fer-la semblant a al sistema francès)
Aprofitant que la corona d'Aragó s'havia oposat en la guerra a
Felip V
(1700-1746), entre el 1707 i el 1716 es van promulgar els
Decrets de Nova Planta
Es van substituir els antics consells per
secretaries de despatx
Es van reformar l'exèrcit i l'armada
La política exterior dels Borbó
Felip V
va formar una aliança amb França (
mitjançant pactes de família
) per recuperar algúns dels territoris Italians perduts en
el tractat
.
El seu succesor
Ferran VI (1746-1758)
va mantenir una
política de neutralitat
Carles III (1759-1788) va fer front s l'expansionisme britànic a Amèrica
La pràctica del despotisme il·lustrat a Espanya
La pollítica reformista de Carles III
A Espanya Carles III (1759-1788) va ser un aplicant del
despotisme il·lustrat
(va millorar l'economia del país, el benestar dels seus subdits...)
Al principi l'ajudaven els ministres Italians (Squillace o Grimaldi) que van promoure reformes en contra dels interessos dels grups privilegiats. I els privilegiats van possiblement van promoure el 1766 el
motí de Squillace
(aixecament contra el ministre)
Després de que Squillace va ser destituït, el rey es va envoltar de ministres espanyols (comtes d'Arago, Campones, Floridablanca, Jovellanos,...) els quals van aplicar diverses
mesures per modernizar el país.
Es van emprendre reformes econòmiques
Va disminuir el poder de l'Església, l'imitar l'actuació de la Inquisició i
es va expulsar l'ordre dels jesuïtes d'eEspanya
Fomentar l'educació i crear societats econòmiqques d'amics del país
Va tenir efectes limitats ja que en el momen en que va afectar a les estructures de l'Antic Règim, els privilegiats es van oposar
En política exterior, Espanya
va recuperar Menorca
i va donar suport a les colònies americanes contra el Regne Unit
La paralització de les reformes amb Carles IV
Carles IV va accedir al tron el 1788. Al 1789 comença la Revolució Francesa, a Espanya es van frenar les reformes i censurar les idees revolucionàries de la Il·lustració perquè no penetressin al país i acabessin igual
En política exterior, Espanya i altres països participen en
la lluita contra la França revolucionària
. Va conduir a la signatura de la pau de Basilea el 1895
El 1796 es va reprendre l'aliança hispanofrancesa amb la signatura del tractat de San Ildefonso, i va portar a un enfrontament naval contra el Regne Unit. L'armada espanyola va ser destruïda a la
batalla de Trafalgar (1805)
La desfeta va provocar l'oposició a Carles IV i el favorit reial Manuel Godoy. A conseqüència del
motí d'Aranjuez
en 1808, el monarca va abdicar en favor del seu fill, Ferran VII
Floridablanca, Aranda i Godoy, els ministres de Carles IV fan front a la greu crisi de
la Hisenda Reial
(problema amb els ingressos)
La Catalunya del segle XVIII
La guerra de Succesió
Catalunya va singar amb Anglaterra el
pacte de Gènova (1705)
en el qual a canvi de estar a favor de l'arxiduc Carles aquests rebian
ajut militar i garanties de les lleis i les institucions del Principa
t
En el
tractat d'Utrecht (1713)
els aliats abandonen el territori i no van aconseguir rei Felip V respectes les constitucions catalanes així les autoritats del Principat van continuar la lluita, acabant amb una Catalunya derrotada
l'11 de septembre de 1714
La Nova Planta
La derrota dels austriacistes catalans comportà la
pèrdua de les lleis i de les institucions d'autogovern
(no els drets civil, penal i processal). El rei va ordenar implantar la
Nova Planta
(estructura política i administrativa)
El
capità general
es va converti en la màxima autoritat política i militar del Principat, ja que representava al rei i presidia la
Reial Audiència
La tranformació socioeconòmica
El creixementel de la població entre el 1717 i el 1787 va passar de 700.000 a 1.100.000 habitants, però la societat va continuar sent agrària i estatamental. Hi va haver un gran dinamisme ecnòmic que va afavorir l'ascens social d'alguns pagesos i menestrals, i que va permetre l'
ennobliment
dels comerciants rics
La burguesia comercial va impulsar la creació d'institucions mercantils, com la
Reial Companyia de Barcelona(1756)
o la
Reial Junta Particular de Comerç (1758)
, que van potenciar la reactivació econòmica i van permetre l'enrequiment d'aquesta
La divisió tradicional del treball artesà va modificar-se amb la reconversió d'alguns
mestres
en
empresaris
que controlaven la feina d'altres mestres i amb la transformació d'alguns
mestres
en
assalariats
de les fàbriques de teixits esstampats de cotó, les indianes
Al camp es van accentuar les diferències entre els
pagesos rics
i els
pagesos pobres
. El clergat
va mantenir el poder social i econòmic i la influència política
tradicionals