Biomolecules

Glucids

Fets de C,H,O

Monosacàrids (1 cadena)

Òsids (+1 cadena)

Aldehid (-CHO en C1)

Cetona (-CO en C2)

Si C5-HO = D-glucosa

Si OH-C5 = L-glucosa

Aldoses: C.asimètrics (n) = C-2

Cetoses: C.asimètrics (n) = C-3

Glucosa

Energia a neurones i globus vermells

OH abajo = a

OH arriba = b

Aldoses = enllaç hemiacetal

Cetona = enllaç hemicetal

Nom complet: b-D-(+)-aldohexopiranosa

Oligosacarids (disac, trisac)

Polisacàrids

Disacàrids

Enllaç = O-glicosidic

Lactosa

Enllaç a-glicosídic

Enllaç b-glicosídic

Galactosa b(1-->4) glucosa

Sacarosa

D-glucosa a(1-->2) D-fructosa

Maltosa

Glucosa a(1-->4) glucosa

Enllaç a: poc estable i poc perdurable

Enllaç b: molt estable i perdurable

Midó

Reserva energetica

Cel·lulosa

Estructural

Unió de dos monosa

Està fet per dos tipus de polímers

Amilosa

Amilopectina

Fet per maltoses que es pleguen gràcies als ponts d'hidrogen

Les amilases hidrolotzen la amilosa i deixen maltosa i glucosa per separats

I la maltasa ataca les maltoses i les transforma en unitats de glucosa

Fet per maltoses, amb ramificacions a(1-->6) cada 25 o 30 unitats

Les amilases hidrolitzen l'amilopectina i deixa maltoses i nuclis de ramificacions

Els nuclis ramificadors són degradats per enzims desramificadors

Polimer de glucoses unides per b(1-->4)

click to edit

Les glucoses s'enllacen alternadament, l'una del dret i l'altra del revés, amb un angle de gir de 180º.

click to edit

Les cadenes lineals de cel·lulosa es disposen paral·lelament i s’uneix per gran nombre de ponts d’hidrogen, formant fibres molt resistents

Lipids

Heterogenies

Per: C,H; Pocs C i alguns contenen P,N,S

Insolubles en aigua

Solubles en dissolvent orgànics

Tenen dos grups

Saponificables(a.grassos)

No saponificables (no a.grassos)

Cadena llarga hidrocarbonada (16-18)

Al cap te un grup carboxil

Mamífers saturats i monoinsaturats

Insaturats dos grups

Monoinsaturats (1 enllaç doble)

Poliinsaturats(+1 enllaç doble)

Propietats físiques

Saturats

Insaturats

Menys enllaços Van der Waals = més baixa serà la temperatura de fusió

Més llrga la acdena = més temperatura per separar

Líquids Els acilglicèrids amb AG insaturats

Sòlids: tots els AG saturats.

Semisòlids: Els acilglicèrids amb AG de cadena curta.

Greixos trans

Estan hidrogents

Giren els hidrogens

Transforma l'enllaç insaturat en simples

Propietats químiques

Reacció d’esterificació

Àcid gras + Alcohol

Reacció de saponificació

Àcid gras + NaOH o KOH

Proteïnes

C,H,O,N

Unió lineal o polimerització d’aminoàcids (aa)

1 proteïna --> polimer d'aa

Sintetitzem uns aa amb altres aa

Tenim 8 amioàcids essencials

Enllaços entre aminoàcids = enllaços peptídics

Es fan entre el grup carboxil –COOH del primer aminoàcid i el grup amino –NH2 del següent.

Cadena = pèptids

Dipèptid

Tripèptid

Oligopèptid

Polipèptid

Proteïna

2 Aminoàcids

3 aminoàcids

-10 aminoàcids

+10 aminoàcids

+50 aminoàcids

Enllaç rígid i l’enllaç entre Cα-N i Cα-C dona llibertat de gir.

4 nivells d'organització

Estructura secundària:

Estructura terciària:

Estructura primària:

Estructura quaternària:

Associació de dues o més cadenes polipeptídiques amb estructura terciària

Disposició definitiva que adopta la proteïna a l'espai. Globular o filamentosa.

En de l'estructura primària. Depèn del nombre d'enllaços d’hidrogen. La part cadena R s’organitza per fora de l’hèlix. Tipus hèlix o conformació β.

La seqüència dels aminoàcids ordenats des de l’extrem N-inicial del primer aminoàcid fins a l’extrem C-terminal de l’últim aminoàcid.

Vitamines

Substàncies orgàniques imprescindibles en quantitats mínimes

Dependent si són soluble en aigua:

Solubles. No s'emmagatzema, per tant, surt per l’orina --> vit B i C

Insolubles en aigua i de naturalesa lipídica, s’emmagatzema en els teixits i fetge i s’allibera a la sang quan el cos les necessita -> Vit A, D, E i K