Biomolecules
Glucids
Fets de C,H,O
Monosacàrids (1 cadena)
Òsids (+1 cadena)
Aldehid (-CHO en C1)
Cetona (-CO en C2)
Si C5-HO = D-glucosa
Si OH-C5 = L-glucosa
Aldoses: C.asimètrics (n) = C-2
Cetoses: C.asimètrics (n) = C-3
Glucosa
Energia a neurones i globus vermells
OH abajo = a
OH arriba = b
Aldoses = enllaç hemiacetal
Cetona = enllaç hemicetal
Nom complet: b-D-(+)-aldohexopiranosa
Oligosacarids (disac, trisac)
Polisacàrids
Disacàrids
Enllaç = O-glicosidic
Lactosa
Enllaç a-glicosídic
Enllaç b-glicosídic
Galactosa b(1-->4) glucosa
Sacarosa
D-glucosa a(1-->2) D-fructosa
Maltosa
Glucosa a(1-->4) glucosa
Enllaç a: poc estable i poc perdurable
Enllaç b: molt estable i perdurable
Midó
Reserva energetica
Cel·lulosa
Estructural
Unió de dos monosa
Està fet per dos tipus de polímers
Amilosa
Amilopectina
Fet per maltoses que es pleguen gràcies als ponts d'hidrogen
Les amilases hidrolotzen la amilosa i deixen maltosa i glucosa per separats
I la maltasa ataca les maltoses i les transforma en unitats de glucosa
Fet per maltoses, amb ramificacions a(1-->6) cada 25 o 30 unitats
Les amilases hidrolitzen l'amilopectina i deixa maltoses i nuclis de ramificacions
Els nuclis ramificadors són degradats per enzims desramificadors
Polimer de glucoses unides per b(1-->4)
click to edit
Les glucoses s'enllacen alternadament, l'una del dret i l'altra del revés, amb un angle de gir de 180º.
click to edit
Les cadenes lineals de cel·lulosa es disposen paral·lelament i s’uneix per gran nombre de ponts d’hidrogen, formant fibres molt resistents
Lipids
Heterogenies
Per: C,H; Pocs C i alguns contenen P,N,S
Insolubles en aigua
Solubles en dissolvent orgànics
Tenen dos grups
Saponificables(a.grassos)
No saponificables (no a.grassos)
Cadena llarga hidrocarbonada (16-18)
Al cap te un grup carboxil
Mamífers saturats i monoinsaturats
Insaturats dos grups
Monoinsaturats (1 enllaç doble)
Poliinsaturats(+1 enllaç doble)
Propietats físiques
Saturats
Insaturats
Menys enllaços Van der Waals = més baixa serà la temperatura de fusió
Més llrga la acdena = més temperatura per separar
Líquids Els acilglicèrids amb AG insaturats
Sòlids: tots els AG saturats.
Semisòlids: Els acilglicèrids amb AG de cadena curta.
Greixos trans
Estan hidrogents
Giren els hidrogens
Transforma l'enllaç insaturat en simples
Propietats químiques
Reacció d’esterificació
Àcid gras + Alcohol
Reacció de saponificació
Àcid gras + NaOH o KOH
Proteïnes
C,H,O,N
Unió lineal o polimerització d’aminoàcids (aa)
1 proteïna --> polimer d'aa
Sintetitzem uns aa amb altres aa
Tenim 8 amioàcids essencials
Enllaços entre aminoàcids = enllaços peptídics
Es fan entre el grup carboxil –COOH del primer aminoàcid i el grup amino –NH2 del següent.
Cadena = pèptids
Dipèptid
Tripèptid
Oligopèptid
Polipèptid
Proteïna
2 Aminoàcids
3 aminoàcids
-10 aminoàcids
+10 aminoàcids
+50 aminoàcids
Enllaç rígid i l’enllaç entre Cα-N i Cα-C dona llibertat de gir.
4 nivells d'organització
Estructura secundària:
Estructura terciària:
Estructura primària:
Estructura quaternària:
Associació de dues o més cadenes polipeptídiques amb estructura terciària
Disposició definitiva que adopta la proteïna a l'espai. Globular o filamentosa.
En de l'estructura primària. Depèn del nombre d'enllaços d’hidrogen. La part cadena R s’organitza per fora de l’hèlix. Tipus hèlix o conformació β.
La seqüència dels aminoàcids ordenats des de l’extrem N-inicial del primer aminoàcid fins a l’extrem C-terminal de l’últim aminoàcid.
Vitamines
Substàncies orgàniques imprescindibles en quantitats mínimes
Dependent si són soluble en aigua:
Solubles. No s'emmagatzema, per tant, surt per l’orina --> vit B i C
Insolubles en aigua i de naturalesa lipídica, s’emmagatzema en els teixits i fetge i s’allibera a la sang quan el cos les necessita -> Vit A, D, E i K