Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
TEMA 7: L'ORGANITZACIÓ DE LES SOCIETATS - Coggle Diagram
TEMA 7:
L'ORGANITZACIÓ DE LES SOCIETATS
L'ESTAT COM A FORMA D'ORGANITZACIÓ SOCIAL.
Territori
. Fora de les seves fronteres,
Persones
. persones formen Estat no compartir mateixos trets
socials,
culturals
idees polítiques.
Poder
. La característica més pròpia de l'Estat és el dret a tenir i exercir el poder.
ORIGEN DE L'ESTAT MODERN
Aquests dos filòsofs que ens proposen dues versions de l'origen de l'Estat modern: T. Hobbes i J. Locke.
Teoria de Thomas Hobbes:
La teoria de Hobbes coincideix històricament amb l'Estat absolutista de la seva època a Europa. ·
Teoria de John Locke:
La teoria de Locke coincideix històricament amb l'Estat liberal que sorgeix a Anglaterra a mitjans del s. ·
FORMES D'ESTAT I IDEOLÒGIES
Podem diferenciar entre 2 formes d'Estat:
Democràtiques i no democràtiques.
Les democràcies són Estats de Dret, és a dir, que qui accedeixi al poder no el podrà exercir lliurement, sinó que ho farà respectant el marc legal que estableix la Constitució.
La Constitució
és un conjunt de lleis aprovades per votació que determina la forma de govern, estableix els drets i els deures dels ciutadans, defineix les institucions i el funcionament de l'Estat.
Aquests 3 trets fan que un estat sigui més o menys democràtic:
La participació política és el dret a vot: el sufragi. A llarg de la història han hagut diferents graus de sufragi i els podem dividir bàsicament en dos : censatari i universal.
El pluralisme polític està relacionat amb el grau de diferenciació política, és a dir, amb el nombre de partits i, per tant, amb la diversitat ideològica que hi pot haver.
Separació de poders. Cada país o democràcia ha de tenir una separació de poders: legislatiu, judicial i executiu. En teoria, cada poder és independent i oposat als altres, de manera que cap poder no pot arribar a ser autoritari.
Les institucions de cada poder són:
· El poder judicial: els jutjats i el tribunals de justícia.
· El poder executiu: el govern.
· El poder legislatiu: el parlament. (Espanya: Congrés de Diputats).
LES IDEOLOGIES:
Sovint fem servir el binari esquerra-dreta per situar diferents idees dissenyades per convèncer-nos de les millors maneres d'organitzar la societat.
Defensa
Va defensar que l'Estat ja hauria de cobrar d'impostos tributar per poder redistribuir la riquesa creant serveis públics perquè els més desafavorits vulnerables tinguin accés a certs determinats drets.
Anarquisme.
Defensa l'abolició del Estat i de qualsevol autoritat social o política imposada sobre l'individu.
Liberalisme.
Va sorgir amb el desenvolupament del capitalisme i la revolució burgesa. ·
Feixisme. Té el seu origen a mitjans del segle XX a Itàlia i a Alemanya.
Comunisme. .
· Aquesta ideologia política es basa amb les idees de Karl Marx. · Té l'objectiu d'arribar a una societat sense classes.
ESPANYA: Sistema electoral i l’Estat de les autonomies.
El sistema electoral.
A Espanya s’han d’escollir un total de 350 diputats pel congrés, és a dir, 350 escons o representants dels ciutadans.
El nombre d’escons d’entrada és proporcional al nombre població.
L'Estat de les autonomies.
La Constitució del 1978 possibilitat nacionalitats, regions d'Espanya.
Hi ha doncs 2 tipus de competències per a les comunitats autònomes
· Competències exclusives
Competències compartides
Les principals institucions d'autogovern són
∙ Una Assemblea o Parlament,debaten aproven les lleis, controla govern autonòmic, elegir president
Els municipis.
Els municipis són les unitats territorials i administratives més elementals de l'Estat.
Al conjunt d'Espanya hi ha 8122 municipis i a Catalunya 947
El govern del municipi és responsabilitat de l'Ajuntament, que està integrat per l'Alcalde i els regidors.
La Unió Europea
Al mitjans dels segle XX, després de dues guerres mundials que es van produir principalment en terres europees,
Tractat de la Unió Europea, signat a Maastricht. Aquest tractat va fer possible l'aprovació de la Unió Econòmica i Monetària
El consell europeuEstà composat pels primers ministres i presidents dels Estats membres. Decideixen sobre quins temes s'han de tractar.
La comissió europea. Aquesta institució pren nota dels temes que han prioritzat el consell europeu i ho concreten amb lleis comunes per tots els Estats membres.
El Parlament europeu on es votaran a questes propostes de lleis per poder-les aprovar.
El consell de la Unió Europea. És la institució de UE que representa als Estats membres a través dels ministres de cada país en que formen part.
GLOBALITAZCIÓ
La globalització ha originat un sistema mundial del qual formen part els Estats.
e signen tractats, convenis i declaracions internacionals de drets a través dels quals els Estats es comprometen a dur a terme