Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Llengua catalana (1r Batx.) - Coggle Diagram
Llengua catalana (1r Batx.)
Literatura
Edat mitjana
Teocentrisme
Baixa edat mitjana
S. X - XI
S. XII
Inici
Formació de la Corona d'Aragó
Marca hispànica de l'imperi carolingi
Nota: Marquès, senyor (noble) de la marca
Nota: Marquesa, senyora (noble) de la marca
1137: Unió d'Aragó i Barcelona
Matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó
987: Incompatibilitat feudal amb els francs
870: Fundació Casal de Barcelona
S. XIII
Les Quatre Grans Cròniques
Bernat Desclot
Jaume I el Conqueridor
Llibre dels fets
Cancelleria Reial impulsada
Expansió territorial a la Mediterrània
31 de desembre de 1229: Conquesta de Mallorca
Plural majestàtic:
Nós
Ramon Muntaner
“
Què us diré?
”
Pere el Cerimoniós
Reforma de la Cancelleria Reial
Apogeu
Poesia trobadoresca
Temàtica
Tensó
(tensió)⁵
Plany
(plor)
Alba
(nou dia)
Sirventès
(servir/moral)
Pastorel·la
(pastora/cavaller)
Cançó (amor cortès)
Tema per excel·lència
Característiques pròpies
Estils de llenguatge
Trobar clus
Complex
Trobar ric
Recursos expressius
Trobar leu
Senzill i directe
Autors
Trobadors
Guillem de Cabestany
Ramon Llull
(1232 - 1315)
9 more items...
Trobairitz
Comtessa de Dia
Ús d'occità
S. XIV - XV
Alta edat mitjana
S. V - X
Aparició de les llengües romàniques
Edat moderna
S. XVII
S. XVIII
S. XVI
Decadència
Barroc
Oposició a l'optimisme i la simplicitat.
Cap al pessimisme i la complexitat.
Neoclassicisme
Oposició al pessimisme i la complexitat.
Cap a la raó i l'exigència determinista (normes que determinen la realitat).
Renaixement
Cap a l'optimisme humà i la recuperació clàssica.
Final del s. XV: Unió dels Reis Catòlics
(Isabel de Castella i Ferran d'Aragó)
S. XVI - XVII: Castellanització a la cort catalana
S. XVIII:
Decrets de la Nova Planta
pel rei Felip V de Borbó, després de la guerra de Successió
Diglòssia:
Castellà (àmbit culte, formal)
Català (àmbit vulgar, popular)
Estat de la literatura catalana:
Producció d'obres escassa i de baixa qualitat
S. XIX
Renaixença
1833 - 1877
Romanticisme
Oposició a les normes.
Cap a la llibertat subjetiva i la fugida del temps present.
Realisme
Oposició a la fugida del temps present i la irrealitat.
Cap al temps present i l'apreciació a la realitat.
Narcís Oller
La papallona
(1882)
Naturalisme
Oposició a la llibertat i les explicacions irracionals.
Cap al determinisme i les justificacions científiques, o filosòfiques, davant la naturalesa.
Recuperar l'esplendor de la llengua catalana després de la Decadència.
Oda a la Pàtria
(1833)
Enyorança cap a la seva terra natal i cultura/tradició.
Jocs Florals
Iniciada per primera vegada a l'edat mitjana.
Incentivar els intel·lectuals a participar i retornar l'ús de la seva llengua materna, el català.
1877: Premis per a Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà
Lema: “
Pàtria, Fe, Amor
”
Antropocentrisme
S. XV
Segle d'or
Època de transició
S. XIV
Renaixement
Bernat Metge
Sospitós per causar la mort del rei
Lo somni
Prosa renaixentista
Declivi de la poesia trobadoresca
S. XV
Segle d'or
de la literatura catalana
Narrativa
Novel·la cavalleresca
Tirant lo Blanc
(1490)
Joanot Martorell
Martí Joan de Galba
Cavaller: Tirant
Dama: Carmesina
Distinció amb el
llibre de cavalleries
(edat mitjana)
Presència d'elements fantàstics
Herois sobrenaturals
Inversemblants
Curial e Güelfa
Autor anònim
Cavaller: Curial
Dama: Güelfa
Creïbles
Absència d'elements irreals
Herois en condició humana
Poesia renaixentista
Ausiàs March
Característiques pròpies
Decasíl·labs ausiasmarquians: 4 + cesura + 6
Tendència a la idealització de la dama, a la recerca de l'amor i a la sublimació del sentiment amorós
Ús de la pròpia llengua materna: Català
Conservació d'algunes tradicions trobadoresques
Ús de senyal:
Plena de seny
;
Llir entre cards
;
Amor, Amor
;
Oh, foll’amor
;
Mon darrer bé
Fórmules de tractament i respecte (
vós
)
Senzillesa, contra el retoricisme
Temes principals
Amor
Cants d'amor
Tipus d'amor:
Amor fi (espiritual, sincer, pur)
Amor foll (boig, delit, plaer)
Amor venal (matrimoni)
Mort
Cants de mort
Visió sobre el camí cap a la mort.
Cant espiritual
Confessió a Déu sobre la seva por per la condemna eterna.
"
lo pus extrem amador
"
Humanisme
Comprensió i expressió
Comentari de text
Registres lingüístics
Informal
Col·loquial/Familiar
Popular/Vulgar
Formal
Estàndard
Especialitzat
Literari
Jurídic i administratiu
Cientificotècnic
Periodístic i publicitari
Resum, títol i tema
Gèneres literaris
Narrativa
En prosa
Teatre
Amb indicacions i acotacions
Poesia
En versos
Tipologia textual
Expositiva
Argumentativa
Conversacional
Predictiva
Descriptiva
Instructiva
Narrativa
Retòrica
Segons la intenció
Ortografia i gramàtica
Ortografia
Accents
Accentuació
Plana:
No
acabada en vocal, vocal + s, -en, -in
Esdrúixola: Sempre
Aguda: Acabada en vocal, vocal + s, -en, -in
Si compleixen les normes
Separació de síl·labes
Diftongs i hiats
Diftongs
Creixents
Succeeix quan formen:
(i/u) inicial + vocal forta
(i/u) entre vocals fortes
(qu/gu) + vocal forta
(qu/gu) + vocal dèbil
Decreixents
Succeeix quan formen:
vocal forta + vocal dèbil
vocal dèbil + vocal dèbil
Hiats
Es formen quan hi ha:
consonant + vocal feble + vocal forta
vocal forta + vocal forta
Dígrafs
Que no se separen
gu, qu, ll, ny, ig
Que se separen
rr, ss, sc (+ i/e), ix, tg, tj, tx, tz, ts, l·l
Tipus d'accent
Tancat
/e/→é (puré)
/i/→í
/o/→ó (tauró)
/u/→ú
Obert
/ə/→à/è (francès)
Vocal neutra a/e
af
a
itar,
a
mbaixada, ass
a
ssí,
a
valuar, av
a
ntatge, av
a
ria, d
a
vant, d
a
vall, b
a
rnús, mar
a
gda, r
a
ncor, s
a
nefa
alb
e
rcoc, ass
e
mblea,
e
nyorança,
e
feminat, est
e
ndard, m
e
ravella, mon
e
stir, ràf
e
ga, respl
e
ndir, s
e
rgent, v
e
rnís, env
e
rnissar
Excepcions:
j
e
ure (j
e
u//j
e
ia//j
a
uré//j
a
uria//j
a
gut)
tr
e
ure (tr
e
c//tr
è
iem//tr
a
uran//tr
a
uria//tr
a
gués)
n
é
ixer (n
a
ixia//n
a
ixement//n
a
ixerà)
/a/→à (cantà)
/ɛ/→è (cafè)
/ɔ/→ò (repòs)
Diacrítics
be, deu, es ma, mes, mon, pel(s), que, se, si, son, te
bé, déu, és, mà, més, món, pèl(s), què, sé, sí, són, té
Per separar diferents significats
Dièresi
Funcions
Per sonar la /i/ entre vocals
Si no compleixen les normes d'accentuació
Per indicar la ruptura d'un diftong
Per sonar la /u/ en el grup (gue, gui, que, qui)
Excepcions
Acabats en sufixos: -isme, -ista
Formats per prefixos: anti-, auto-, co-, contra-, re-
Verbs infinitius, gerundis, futurs i condicionals dels verbs acabats en -ir.
Alerta:
Proïsme
no conté el sufix -isme.
Grafies
Apòstrof i guionet
Apòstrof
No s'apostrofen si:
La i/u són consonàntiques, ja que sonen com una consonant.
Davant de paraules començades per i/u àtones o hi/hu àtones.
Relacionat amb:
Guionet
Es posa quan:
Segueix Decenes-Unitats-Centenes (DUC)
Comencen amb el nom d'un punt cardinal
El primer element acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-
El prefix és no-
Són una repetició d'onomatopeica d'un mateix mot o similar
Gramàtica
Pronoms febles
CD
CD + CI
Plural CI
Determinats CD
els el, els la, els els, els les
voca
.'ls-
CD
, (i/u)
cons
.-los-
CD
Indeterminats CD
els en (+ det.)
voca
.'ls-en,
cons
.-los-en
(+ det.)
Neutre CD
els ho
voca
.'ls-ho, (i/u)
cons
.-los-ho
Singular CI
Indeterminats CD
li'n
cons.
/ li n'
vocal
(+det.)
-li'n (+det.)
Neutre CD
li ho
-li-ho
Determinats CD
l'hi, la hi, els hi, les hi
-l'hi, -la-hi, -les-hi
voca
.'ls-hi, (i/u)
cons
.-los-hi
li→hi
Indeterminats
en (+ determinant)
Neutre
ho
això
allò
or. sub. subst.
Determinats
el/la/els/les
Demostratiu
Concordança en gènere i nombre
Possessiu
Article det.
CI
Plural
els
a persones
em
et
ens
vos/us
Singular
li
Atribut
ser, estar, parèixer
Nota: ser→(nos.) siguem
ho
CPRED
adjectiu al verb
hi
CC i CRV
Introduït per:
altres preposicions
hi
de
en
Altres combinacions
la + en → la'n
cons.
(i/u)
cons
.-n'hi
Nota: (i/u)consonàntic no es poden apostrofar.
Verb dir (forma imperativa): digues/digau
Caiguda de preposició
Verbs preposicionals (CRV)
Ex: pensar en→pensar
Ø que
Locucions
Ex: des de→des
Ø que
que (conjunció)
Pronoms relatius
Simple àton: que (el/la qual)
Ex:El funcionari
era molt amable
. + El funcionari
ens va atendre
.→El funcionari que
ens va atendre
era molt amable
.
Simple fort
en, amb + qui
A persones
a, per, de, en, amb + què
Objectes o conceptes abstractes
Sociolingüístic
Llengua: Català
Isoglossa: Bloc occidental
Dialecte: Valencià
Dialecte: Nord-occidental
Subdialecte: Lleidatà
Isoglossa: Bloc oriental
Dialecte: Rossellonès
Dialecte: Central
Subdialecte: Barceloní
Dialecte: Alguerès
Dialecte: Balear
Subdialecte: Mallorquí
Subsubdialecte: Solleric
Subdialecte: Menorquí