Guimerà estrenà la seva primera obra de teatre, Gal·la Placídia, l'any 1879. En aquesta època, i dins el panorama teatral català, Guimerà podia triar entre dues tendències: d'una banda, el drama romàntic, que feia temps que es conreava, i de l'altra, el realisme, que començava a arribar a casa nostra a través de França.
Les característiques més importants de l’obra guimeriana són el fons religiós clarament catòlic i la idealització del món rural. Narrativament palesa el respecte per la divisió clàssica, pels arguments lineals i dibuixa uns personatges que no adquireixen profunditat psicològica. Lingüísticament, pretén d’integrar el llenguatge col·loquial al literari tot evitant arcaismes, cultismes i neologismes; tot i això no presenta cap innovació rellevant ni accepta la codificació ortogràfica de L’Avenç.
-
Alguns dels aspectes de la biografia d’Àngel Guimerà apareixen de manera recurrent en les seves obres
- Podem observar una primera etapa en el teatre de Guimerà, que va de l'any 1879 al 1890, en la qual va elaborar tragèdies romàntiques seguint les seves regles: temàtica històrica, personatges apassionats i composició en vers. A poc a poc, va anar evolucionant i introduint-hi innovacions que l'anaren apropant progressivament al realisme. Obres d'aquesta etapa són: El fill del rei (1886), Mar i cel (1888) -que és l'obra més reeixida d'aquesta etapa-, Rei i monjo (1890) i La boja (1890).