Els fotons dobles no viatgen exactament a 180º de
diferència, sinó que hi ha una lleu variació angular que limita addicionalment la resolució
que es pot obtenir a uns 2-3 mm.

La resolució intrínseca depèn del detector (mida dels cristalls de centelleig que el formen).
La resolució global depèn de l’efecte combinat de la resolució intrínseca, l’efecte d’abast i l’efecte angular.

Els successos de dispersió normalment són resultat de la dispersió d'un sol fotó de la parella de fotons, això podria afectar a la línia de coincidència.

El circuït de coincidència accepta 2 successos detectats en una finestra temporal de 8-12 nanosegons per ser considerats originaris d'una única aniquilació.
Aquestes coincidències aleatories es poden calcular o mesurar directament, però són font addicional de soroll de fons.

Els fotons de l'aniquilació que detectem simultàniament viatgen a la velocitat de la llum, però arriben en temps lleument diferents depenent del punt d'aniquilació.

El temps mort és el temps requerit perquè el sistema registri i processi completament un succés, durant el qual un succés addicional no pot ser registrat.

Augmenten la taxa de comptatge.
Per corregir-los s'utilitza el mètode de la finestra tardana i es basa en el fet de que els raigs gamma que coincideixen de forma aleatòria no correlacionen temporalment.

La resposta dels elements detectors no és uniforme i per tant es fa una correcció que anomenem normalització.

Es fan correccions basades en la doble finestra d'energia, en convolució/desconvolució, estimació directa de la distribució de scatter i reconstrucció iterativa incloent compensació de scatter.

És la correcció més important del PET.
Fem servir el TC que té en compte la densitat dels teixits (UH).