Aquesta etapa es va iniciar l'any 27 a. C. amb el govern d'Augusto (Octavio) i va concloure amb Ròmul Augústulo l'any 476 d. C. El territori de l'Imperi Romà abastava tres continents: sud i oest d'Europa, l'oest d'Àsia i el nord d'Àfrica. Dins dels seus límits van quedar: Britània (Anglaterra i Gal·les), Gàl·lia (França), Hispània (Espanya i Portugal), Helvetia (Suïssa), els països situats al sud del va riure Danubi, Itàlia, Grècia, Turquia, Àsia Menor i el nord d'Àfrica.
etapa de la història romana, en la qual Roma va ser governada per emperadors. Aquests van implantar el govern absolut, concentrant en una persona tots els poders: polític, administratius, religiosos i militars.
Octavio Augusto
Emprèn una sèrie de reformes polítiques i crea una nova forma de govern, no era considerat rei o tirà, sinó que era el primer dels senadors i cap d'exèrcit. Dictava les lleis (edictes) i es va convertir en la màxima autoritat religiosa (pontifex maximus).
El Senat, els magistrats i els comicis van continuar existint, però només tindran un paper simbòlic. L'emperador designava tots els càrrecs importants que dirigien l'Imperi. Per a aplicar i transmetre les ordres imperials es va crear el Consell imperial.
Els territoris conquistats que s'incorporen a l'Imperi, s'organitzessin en províncies, al front de les quals es posarà un governador i que era el responsable d'enviar els impostos i tributs recaptats a Roma.
Durant els segles I i II d. C., l'Imperi arriba a la seva màxima expansió territorial i prosperitat de Roma. A aquest període es coneix com a pax romana. La prosperitat es va estendre per totes les províncies, la producció de béns augmentarà considerablement i les províncies començaran a especialitzar-se en uns certs productes. Roma arribarà a tenir més d'un milió d'habitants,