Si traslladem aquesta teoria al turisme de negocis (moviment de persones per fins professionals, a destinacions principalment urbanes (UNWTO, IRTS 2008, 3.17.2), aquest turisme de negocis majoritari, ha estat impulsat per les grans corporacions i s´ha centrat tradicionalment en l´aspecte econòmic (profit) negociat grans volums amb els proveïdors de serveis per crear agressives polítiques de viatges i esdeveniments, la gestió de les quals ha quedat delegada sovint en mans de les grans agències de viatges globals (Bell y Morey, 1995; Anderson et al., 1999; Chircu et al., 2001). Pel que fa a la llarga cua, veiem que principalment gràcies a la tecnologia (Brynjolfsson et al., 2011) però també als nous gustos, necessitats del mercat laboral i motivacions de la demanda, està apareixent un mercat de nínxols de Turisme de negocis configurat nombrosos segments minoritaris