Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Poesia popular i Poesia culta - Coggle Diagram
Poesia popular i Poesia culta
Elisió:
Supressió d’un so vocàlic per contacte amb un altre so vocàlic.
Sinalefa:
Formació d’un diftong entre dues paraules contigües
Hiat
Dos sons vocàlics contigus que es pronuncien en síl·labes separades. Solen ser tòniques.
Segons el nombre de síl·labes, els versos es classifiquen en:
Monosíl·lab
Bisíl·lab
Enneasíl·lab
Decasíl·lab
Els versos d’art menor contenen fins a vuit síl·labes. Els versos d’art major contenen més de vuit síl·labes. Aquests últims solen contenir una cesura, una pausa mètrica que divideix el vers en dos hemistiquis d’igual o diferent llargada. Es recompta fins a l’última síl·laba tònica de cada hemistiqui:
L’estrofa és una agrupació de versos relacionats per la rima, el nombre de versos i el metre.
La rima és la repetició de sons al final del vers. Pot ser:
Rima consonant
Es repeteixen els sons vocàlics i consonàntics a partir de l’última síl·laba tònica.
Rima assonant
Es repeteixen només els sons vocàlics a partir de l’úl·tima síl·laba tònica.
Segons el nombre de versos, les estrofes es classifiquen en
L’apariat. Combinació de dos versos amb rima consonant.
El tercet. Combinació de tres versos amb rima variada.
La rima és la repetició de sons al final del vers. Pot ser:
Rima consonant
Rima assonant
Segons el nombre de versos, les estrofes es classifiquen en:
L’apariat. Combinació de dos versos amb rima consonant.
El tercet. Combinació de tres versos amb rima variada.
La sexteta (art menor) i el sextet (art major). Estrofa de sis versos amb rima variada.
L’octava. Estrofa de vuit versos, generalment d’art major, amb rima variada.
Formes estròfiques de la poesia popular
La poesia popular es caracteritza perquè prioritza un tipus de vers, d’estrofa i de composició:
El vers
Preferència per versos d’art menor: de menys de vuit síl·labes.
El vers per excel·lència és l’heptasíl·lab.
Són freqüents també els versos bisíl·labs i trisíl· labs, especialment en les cançons infantils, i els tetrasíl·labs i hexasíl·labs.
Els versos llargs solen tenir cesura.
L’estrofa
Dístics apariats: Dos versos amb una mateixa rima. Són habituals en els jocs, les auques i les dites populars.
Tercet: Habituals en els refranys de la dansa i el lai.
Quartet: Estrofa més conreada en les corrandes o gloses dels dialectes orientals.
Quintet i sextet: Utilitzades en les corrandes de la tradició popular dels dialectes occidentals.
