Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

FILOSOFÍA, image, image, image, image, image, image, image, image, image,…

- - - - Aparença
        
        El que sembla ser
      - Essència
        
        El que realment és
    - - Filòsofs de l'ésser (Plató)
        
        Donen més valor ontològic a l'essència
        
        Donen més valor gnoseològic a la raó
      - Filòsofs de l'esdevenir (heràclit)
        
        Donen més valor ontològic a l'aparença
        
        Donen més valor gnoseològic als sentits
    - - Valoració gnoseològica
        
        Quin tipus de coneixement ens permet accedir al coneixement del que és real?
      - Valoració ontològica
        
        Què poseeix més realitat?
    - - La realitat és material o inmaterial?
        
        Metafísica espiritualista
        
        To allò real és inmaterial
        
        Metafísica materialista
        
        Tot allò real ésmaterial
        
        Metafísica dualista
        
        Dos tipus de realitats: material i inmaterial
      - Hi ha un món extramental?
        
        realisme metafísic
        
        El que és real ho és independentment de nosaltres
        
        idealisme metafísic
        
        No és possible saber-ho
- - - - Deriva de l'objectivitat
        
        que està composta de:
        
        Fets coneguts mitjançant l’observació.
        
        Justificació mitjançant el mètode experimental.
        
        L’ús d’un llenguatge precís.
      - Passa per el cicle de Kuhn
        
        II. CRISI
        
        III. NOU MODEL CIENTÍFIC
        
        I. CIÈNCIA NORMAL O PARADIGMA CIENTÍFIC
        
        IV. REVOLUCIÓ CIENTÍFICA
      - Consisteix en el mètode científic
        
        Predicció
        
        Experimentació
      - Es clasifiquen en:
        
        Com s'estableixen les seves veritats
        
        Ciències formals
        
        Exemple: Matemàtiques
        
        Ciències empíriques
        
        Exemple: Medicina
        
        L'objecte del qual s'ocupen
        
        Ciències naturals
        
        Exemple: Física
        
        Ciències socials
        
        Exemple: Política
- - - - Hi intervenen
        
        El subjecte
        
        L'individu que pretén conèixer
        
        El coneixement
        
        Representació mental de la realitat
        
        L'objecete
        
        La part de la realitat susceptible de ser captada
      - Cal destacar
        
        Constructivisme
        
        Es duen a termes processos biòlogics que ens permeten construir el coneixement
        
        DImensió social
        
        Té un context històric, social i cultural determinat
        
        Parcialitat
        
        Hi ha coses inaccesibles als nostres órgans sensorials
      - Hi ha dues teories:
        
        Racionalisme
        
        idees innates:
        
        Existeixen
        
        Models de coneixement:
        
        Mètode deductiu (matemàtiques)
        
        Paper de la raó:
        
        La raó és fonamental
        
        Precedents de la filosofia grega:
        
        Parmènides, Plató,
        
        Origen del coneixement:
        
        Raó
        
        Empirisme
        
        idees innates:
        
        No existeixen per que defenen que el coneixement s'obté a través de l’experiencia
        
        Models de coneixement:
        
        Mètode inductiu (ciències experimentals)
        
        Paper de la raó:
        
        Pot estar present també, però cal evitar-ne els abusos i les especulacions. És secundari
        
        Precedents de la filosofia grega:
        
        Aristòtil
        
        Origen del coneixement:
        
        Està en l’experiència sensible
      - Hi han límits?
        
        Relativisme
        
        És impossible conèixer la realitat tal com és i cal acceptar uns límits en el coneixement.
        
        Dogmatisme
        
        El coneixement humà no té límits i es pot arribar a conèixer la realitat tal com és.
        
        Esceptisisme
        
        No es pot saber si existeix la veritat absoluta perquè, encara que existís, no hi hauria manera de saber
        quina és.
      - Hi ha 3 graus
        
        Opinió o creença
        
        Dubte
        
        Certesa
- - - - Què és?
        
        És un procés mental que es caracteritza perquè es produeix un pas d’un o més enunciats (premisses) a un altre posterior (conclusió) que se’n deriva necessàriament.
      - Quan és vàlid?
        
        Quan està escrit en llenguatge descriptiu
      - Podem distinguir:
        
        Forma: estructura lògica del raonament
        
        Contigut: Assumpte del què es tracta
    - - Actituds bones
        
        Ser respectuós, tenir claretat i fer ús d'eloqüència.
      - Actituds dolentes
        
        Comportar-se de manera contraria a les actituds bones i fer ús de termes asseguradors i protectors
        
        Fer ús de fal·làcies
        
        Són formes de raonar que són persuasives i convincents, peròque són incorrectes des d’un punt de vista lògic.
        
        Fal·làcia ad populum
        
        Fal·làcia ad verecundiam
        
        Fal·làcia ad baculum
        
        Fal·làcia ad ignorantiam
        
        Fal·làcia tu quoque
        
        Fal·làcia de la falsa causa
        
        Fal·làcia ad hominem
        
        Fal·làcia ad novitatem
        
        Fal·làcia de l'argument circular
        
        Fal·làcia antiquatem
- - - - Creacionisme
        
        Teoria del fixisme adaptada la Biblia
        
        Les espècies ja no existen des de sempre, si no que tenen un origen determinat, el moment de la creació
        
        Parteix del Gènesi
        
        Déu crea a l'ésser humà a la seva imatge perquè li dona un lloc especial i reservat a la natura.
      - Evolucionisme
        
        Les espècies ja no són fixes i inmutables, sino que poden variar i originar noves espècies.
        
        Dues teories:
        
        Teoria de l'adaptació
        
        Defensada per Lamarck
        
        L'origen sorgeix per generació espontànea de la matèria animada
        
        Els éssers vius pasen per un procès de ser simples a complexos
        
        1 more item...
        
        Consisteix a adaptar-se al medi
        
        1 more item...
        
        L'ésser humà està exclòs d'aquest procés
        
        Teoria de la selecció natural
        
        Desenvolupada per Charles Darwin
        
        Dues afirmacions fonamentals:
        
        2 more items...
        
        El procés evolutiu s'explica a partir de:
        
        2 more items...
      - Fixisme
        
        Va dominar la ciència antiga
        
        Proposta per Aristòtil
        
        Les espècies són invariables, iguals i inalterables
        
        Determinats ésser sorgeixen de la generació espontànea
        
        No obstant, al segle XIX Louis Pasteur va demostrar de forma experimental que la generació espontània no era possible i va establir que tot ésser viu procedeix d’un altre ésser viu.