Flotació: Les plantes aquàtiques desenvolupen estructures especialitzades, com bufetes d'aire o tiges buides, per mantenir-se flotant a l'aigua.

Arrels respiratòries: Algunes plantes aquàtiques desenvolupen arrels que els permeten obtenir oxigen directament de l'aire per compensar la manca d'oxigen a l'aigua.

Fulles submergides: Les plantes aquàtiques tenen fulles adaptades per funcionar sota l'aigua, amb característiques com una flexibilitat més gran i menor cutícula per facilitar l'intercanvi de gasos.

Aletes: Les aletes permeten als animals aquàtics nedar i maniobrar eficientment a l'aigua.

Branquies: Les brànquies permeten als animals aquàtics extreure l'oxigen de l'aigua per respirar.

Cossos hidrodinàmics: Els cossos hidrodinàmics, com els dels dofins, redueixen la resistència a l'aigua i permeten més velocitat de natació.

Adaptació reproductiva: Les plantes poden ajustar el cicle reproductiu en resposta als canvis de temperatura. Per exemple, algunes espècies de plantes floreixen d'hora a la primavera per evitar les temperatures extremes de l'estiu.

Adaptació morfològica: Les plantes poden canviar-ne la forma i l'estructura per regular-ne la temperatura interna. Per exemple, algunes plantes del desert tenen fulles reduïdes per minimitzar la pèrdua d'aigua i reduir l'estrès tèrmic.

Adaptació fisiològica: Les plantes poden ajustar el metabolisme per tolerar temperatures extremes. Per exemple, algunes espècies augmenten la producció de proteïnes de xoc tèrmic per protegir-se de l'estrès tèrmic.

Adaptació comportamental: Els animals poden cercar refugi a llocs frescos o càlids segons la temperatura. Exemple: Els llangardaixos s'exposen al sol per augmentar-ne la temperatura corporal i es refugien en ombres o caus quan fa calor.

Adaptació fisiològica: Els animals poden ajustar-ne el metabolisme o canviar la circulació sanguínia per regular-ne la temperatura corporal. Exemple: Els pingüins redueixen el flux de sang a les extremitats per conservar.

Adaptació reproductiva: Alguns animals tenen cicles reproductius estacionals per aprofitar les condicions climàtiques favorables. Exemple: Algunes espècies d'aus migratòries es reprodueixen a l'estiu a les àrees de reproducció, aprofitant el clima càlid i la disponibilitat d'aliments.

Llengua enganxosa: El camaleó té una llengua enganxosa per capturar insectes ràpidament.

Mandíbules fortes: El llop té mandíbules fortes per esquinçar la carn de les preses.

Arpes esmolades: L'àliga té urpes esmolades per capturar i subjectar les preses.

Autotròfia: Les plantes produeixen el seu propi aliment a través de la fotosíntesi. Exemple: Les fulles de les plantes capturen la llum solar i la fan servir per convertir el diòxid de carboni i l'aigua en glucosa i oxigen.

Parasitisme: Algunes plantes obtenen nutrients d'altres plantes a través de connexions parasitàries. Exemple: El vesc és una planta paràsita que s'adhereix als arbres i n'extreu nutrients mitjançant connexions a les seves arrels.

Carnivorisme: Algunes plantes tenen la capacitat de capturar i digerir preses per obtenir nutrients addicionals. Exemple: La planta carnívora Venus atrapamosques utilitza trampes per atrapar i digerir insectes, obtenint nutrients com el nitrogen que li falta al seu entorn.

Tolerància a la salinitat: Els animals poden sobreviure en ambients salins extrems en tenir mecanismes fisiològics que els permeten resistir altes concentracions de sals. Exemple: les gambetes d'aigua salada tenen una alta tolerància a la salinitat degut a la seva capacitat per eliminar les sals a través de les brànquies.

Osmorregulació: Els animals mantenen una concentració adequada de sals al cos mitjançant la regulació activa de l'equilibri d'aigua i sals. Exemple: els peixos ossis d'aigua dolça expulsen sals i absorbeixen aigua per evitar-ne la deshidratació.

Excreció de sal: Algunes plantes poden eliminar l'excés de sal a través de glàndules especialitzades en les fulles, com el manglar vermell (Rhizophora mangle).

Tolerància a la deshidratació: Algunes plantes poden tancar els estomes i reduir la pèrdua daigua per evitar la deshidratació causada per la salinitat. Exemple: la suculenta Aloe vera.