Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
ADAPTACIÓ DELS ORGANISMES ALS DIFERENTS MEDIS - Coggle Diagram
ADAPTACIÓ DELS ORGANISMES ALS DIFERENTS MEDIS
AIGUA
PLANTES
Flotació: Les plantes aquàtiques desenvolupen estructures especialitzades, com bufetes d'aire o tiges buides, per mantenir-se flotant a l'aigua.
Arrels respiratòries: Algunes plantes aquàtiques desenvolupen arrels que els permeten obtenir oxigen directament de l'aire per compensar la manca d'oxigen a l'aigua.
Fulles submergides: Les plantes aquàtiques tenen fulles adaptades per funcionar sota l'aigua, amb característiques com una flexibilitat més gran i menor cutícula per facilitar l'intercanvi de gasos.
ANIMALS
Aletes: Les aletes permeten als animals aquàtics nedar i maniobrar eficientment a l'aigua.
Branquies: Les brànquies permeten als animals aquàtics extreure l'oxigen de l'aigua per respirar.
Cossos hidrodinàmics: Els cossos hidrodinàmics, com els dels dofins, redueixen la resistència a l'aigua i permeten més velocitat de natació.
SALINITAT
PLANTES
Excreció de sal: Algunes plantes poden eliminar l'excés de sal a través de glàndules especialitzades en les fulles, com el manglar vermell (Rhizophora mangle).
Tolerància a la deshidratació: Algunes plantes poden tancar els estomes i reduir la pèrdua daigua per evitar la deshidratació causada per la salinitat. Exemple: la suculenta Aloe vera.
ANIMALS
Tolerància a la salinitat: Els animals poden sobreviure en ambients salins extrems en tenir mecanismes fisiològics que els permeten resistir altes concentracions de sals. Exemple: les gambetes d'aigua salada tenen una alta tolerància a la salinitat degut a la seva capacitat per eliminar les sals a través de les brànquies.
Osmorregulació: Els animals mantenen una concentració adequada de sals al cos mitjançant la regulació activa de l'equilibri d'aigua i sals. Exemple: els peixos ossis d'aigua dolça expulsen sals i absorbeixen aigua per evitar-ne la deshidratació.
TEMPERATURA
PLANTES
Adaptació reproductiva: Les plantes poden ajustar el cicle reproductiu en resposta als canvis de temperatura. Per exemple, algunes espècies de plantes floreixen d'hora a la primavera per evitar les temperatures extremes de l'estiu.
Adaptació morfològica: Les plantes poden canviar-ne la forma i l'estructura per regular-ne la temperatura interna. Per exemple, algunes plantes del desert tenen fulles reduïdes per minimitzar la pèrdua d'aigua i reduir l'estrès tèrmic.
Adaptació fisiològica: Les plantes poden ajustar el metabolisme per tolerar temperatures extremes. Per exemple, algunes espècies augmenten la producció de proteïnes de xoc tèrmic per protegir-se de l'estrès tèrmic.
ANIMALS
Adaptació comportamental: Els animals poden cercar refugi a llocs frescos o càlids segons la temperatura. Exemple: Els llangardaixos s'exposen al sol per augmentar-ne la temperatura corporal i es refugien en ombres o caus quan fa calor.
Adaptació fisiològica: Els animals poden ajustar-ne el metabolisme o canviar la circulació sanguínia per regular-ne la temperatura corporal. Exemple: Els pingüins redueixen el flux de sang a les extremitats per conservar.
Adaptació reproductiva: Alguns animals tenen cicles reproductius estacionals per aprofitar les condicions climàtiques favorables. Exemple: Algunes espècies d'aus migratòries es reprodueixen a l'estiu a les àrees de reproducció, aprofitant el clima càlid i la disponibilitat d'aliments.
ALIMENTACIÓ
ANIMALS
Llengua enganxosa: El camaleó té una llengua enganxosa per capturar insectes ràpidament.
Mandíbules fortes: El llop té mandíbules fortes per esquinçar la carn de les preses.
Arpes esmolades: L'àliga té urpes esmolades per capturar i subjectar les preses.
PLANTES
Autotròfia: Les plantes produeixen el seu propi aliment a través de la fotosíntesi. Exemple: Les fulles de les plantes capturen la llum solar i la fan servir per convertir el diòxid de carboni i l'aigua en glucosa i oxigen.
Parasitisme: Algunes plantes obtenen nutrients d'altres plantes a través de connexions parasitàries. Exemple: El vesc és una planta paràsita que s'adhereix als arbres i n'extreu nutrients mitjançant connexions a les seves arrels.
Carnivorisme: Algunes plantes tenen la capacitat de capturar i digerir preses per obtenir nutrients addicionals. Exemple: La planta carnívora Venus atrapamosques utilitza trampes per atrapar i digerir insectes, obtenint nutrients com el nitrogen que li falta al seu entorn.
HUMITAT
PLANTES
Plantes xeròfiles: Adaptades a ambients secs, tenen estructures especialitzades com fulles reduïdes o cobertes de cera per reduir la pèrdua d'aigua (exemple: cactus).
Plantes epífites: Adaptades a entorns humits, creixen sobre altres plantes per obtenir aigua i nutrients de l'aire i la pluja (exemple: orquídia).
Plantes suculentes: Adaptades a zones àrides, emmagatzemen aigua als seus teixits carnosos per sobreviure en períodes de sequera (exemple: àloe vera).
ANIMALS
Pelatge o plomatge hidrofòbic: Alguns animals tenen capes de pèl o plomes que repel·leixen l'aigua, cosa que els ajuda a mantenir-se secs en ambients humits, com ho fan els ànecs en tenir plomes impermeables (exemple: ànecs).
Respiració cutània: Alguns animals poden absorbir humitat directament a través de la pell per mantenir-se hidratats, com ho fan les granotes que beuen aigua a través de la pell (exemple: granotes).
Estomatals: Els animals poden adaptar-se a la humitat regulant l'obertura i el tancament dels seus estomes per controlar la pèrdua d'aigua, com ho fan els insectes que tanquen els seus espiracles en ambients secs (exemple: escarabats del desert).
