Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

ECOSISTEMES I FACTORS AMBIENTALS, LA MATÈRIA I L'ENERGIA EN ELS…

- - - - relacions de la biocenosi
        
        intraespecífiques són les que es produeixen en la biocenosi entre organismes de la mateixa espècie quan competeixen pels mateixos recursos limitats
        
        competència intraespecífica relacions de competència que es donen entre individus de la mateixa espècie (rivalitat per aliment, espai, llum...)
        
        La territorialitat és la defensa i delimitació d'una àrea exclusiva que no serà compartida amb rivals. Ho fan mascles, femelles, parelles i grups socials. En general mascles adults per cants, extensió d'ales/cua, mostrar les dents, atacs, persecució, marcació amb olors, per evitar rivals
        
        La jerarquia per dominància animals de la mateixa espècie que viuen en grups socials i consisteix en divisió jeràrquica d'individus d'acord amb la dominació o influència que té sobre la resta d'individus. El seu rang determina l'accés als recursos.
        
        associacions (cooperació) els organismes d'una població obtenen beneficis de viure en grup i formen diverses associacions que poden ser:
        
        Les associacions gregàries -- no necessàriament emparentats -- s'agrupen amb una finalitat concreta com defensar-se, buscar aliment, migració. -- solen ser de durada limitada. Composta per molts individus de la mateixa espècie (bancs de peixos, ramats...)
        
        Les associacions colonials -- formades per individus que es reprodueixen asexualment i queden units al seu progenitor . Objectiu - obtenir aliment amb més facilitat -- divisió del treball - els organismes s'especialitzen en funcions (reproducció, defensa, aconseguir aliment)
        
        Les associacions familiars -- individus emparentats entre sí. Volen la procreació, aprenentatge i protecció de les cries. Pot ser: monògama, polígama, matriarcal i filial.
        
        Les associacions estatals (societats) -- Hi ha repartiment de tasques. Els individus estan jerarquitzats i presenten diferències anatòmiques i fisiològiques. Composta per molts individus agrupats en diferents categories socials.
        
        ex:
        
        en un rusc d’abelles hi pot haver fins a 50.000 individus que baixen de l’abella reina, l’encarregada de
        pondre els ous. Als ruscs hi ha altres individus com els abellots, que són els mascles que fecunden la reina, i finalment
        trobem les obreres, femelles que no es reprodueixen i la missió de les quals és la cura de la bresca i dels ous, la
        pol·linització, la producció de mel i alimentar els abellots i la reina.
        
        interespecífiques són les que es produeixen en la biocenosi entre organismes d'espècies diferents
        
        competència interespecífica (-, -) dues espècies usen un mateix recurs limitat i acaben perjudicades les dues
        
        interaccions interespecífiques no competitives
        
        La depredació (+, -) és quan un depredador (+) captura i mata a una presa (-) per alimentar-se'n
        
        El parasitisme (+, -) és quan el paràsit (+) viu a costa d'un hoste (-), del qual s'alimenta sense causar-li una mort immediata
        
        El comensalisme (+, 0) és quan una espècie, el comensal, (+) s'aprofita de l'aliment sobrer o de les secrecions d'un altre, l'hoste (0) sense causar-li cap efecte (voltors, hienes)
        
        El mutualisme (+, +) és l'associació de dos organismes de dues espècies de les que els dos n'obtenen beneficis
        
        Simbosi (+, +) és quan el mutualisme és obligat perquè una espècie es depenent d'una altra
        
        ex
        
        Els líquens són el producte d'una simbiosi perfecta entre un fong, que és l'element principal, i, bé una alga verda, o bé
        un cianobacteri (bacteris fotosintètics). L'alga o el cianobacteri aporta els nutrients, principalment hidrats de carboni i
        compostos del nitrogen. Per la seva banda, el fong aporta la capacitat d'adherir-se al substrat i la protecció, a més de
        sals i aigües de minerals que obté del substrat. Simplificant, una part posa l'habitacle i l'altra part l'aliment.
      - biocenosi
        
        formada per les diverses espècies d'éssers vius que s'hi troben i que estableixen relacions al seu entorn
        
        Dins d'un ecosistema, cada espècie ocupa un espai físic determinat, on troba les condicions més favorables per si mateix. L'espai de cada espècie s'anomena hàbitat
        
        El nínxol ecològic de cada espècie és la funció que acompleix en l'ecosistema (depredadors, pol·linitzadors, carronyaires...)
        
        Una població es un conjunt d'individus de la mateixa espècie que viuen al mateix ecosistema
    - - biòtop
        
        factors ambientals conjunt de condicions físiques i químiques del biòtop i que amb la seva presència o variació influencien als organismes de la biocenosi
        
        aigua
        
        temperatura
        
        llum
        
        composició del sòl
        
        els factors ambientals determinen
        
        l'abundància dels organismes en cada població
        
        les adaptacions que presenten els organismes
        
        la distribució i la composició de la biocenosi
        
        Zona de tolerància i factor limitant
        
        Cada espècie es pot desenvolupar entre un valor màxim i un valor mínim d'un factor abiòtic -- límits de tolerància
        
        Dins de les zones de tolerància hi ha una zona òpitma que és quan una espècie creix més ràpidament, sobreviu millor i deixa més descendència (llum/temp...)
        
        Un factor limitant és quan un factor limita l'abundància o distribució d'una espècie.
        
        medi lloc on viuen els éssers i on mantenen intercanvis de matèria i energia
        
        acuàtic
        
        marins
        
        aigua dolça
        
        terrestre
        
        zona temperada
        
        zona càlida
        
        zona freda
- - - - es perd l'estat de l'equilibri
        
        omeostàci (autoregulació)
        
        retroalimentació
        
        Autoregulació de les poblacions per retroalimentació
        
        En un ecosistema hi ha relacions entre una espècie i una altra que aconsegueixen mantenir els nombres d'organismes entre uns màxims i uns mínims. No sempre hi ha una quantitat exacte d'aquests organismes, sinó un dinamisme. Serveixen per impedir la destrucció d'un ecosistema assegurant-ne el funcionament constant
        
        migracions
  - - - Primària. En terrenys on no hi ha organismes vius o terra -- després de l'erupció d'un volcà
      - Secundària Seqüència de canvis que després de que una comunitat s'alteri de manera greu (inundacions, huracans, incendis, terretrèmols...)
- - - - Secundaris (ocells insectívors, musaranyes)
      - Terciaris (depredadors)
      - Primaris (herbívors, insectes)
      - Omnívors
    - - Organismes heteròtrofs que s'alimenten descomponent organismes morts o matèria orgànica. En descompondre'ls obtenen substàncies que utilitzen per nodrir-se i deixen en el medi minerals, aigua i gasos que aprofiten els productors per fabricar-se l'aliment
    - - Organismes autòtrofs que fan la fotosíntesi i que transformen la matèria inorgànica en orgànica (plantes, algues, alguns bacteris)
        ↓
- - - - producció quantitat d'energia que s'acumula en l'ecosistema o en cada nivell tròfic en un temps determinat. Aquesta energia correspon a l'augment de biomassa d'un ecosistema o d'un dels nivells tròfics per unitat de temps. Es mesura unitat de biomassa per unitat de temps augment de biomassa/temps
        
        Les piràmides d'energia o de producció indiquen l'energia disponible en cada nivell tròfic
      - productivitat / taxa de renovació relació entre la producció i la biomassa producció/biomassa
        
        Generalment, els organismes més petits, de vida curta i reproducció ràpida són els més productius. Es sol donar el temps en any o dia. Si multipliques per 100, el pots donar el %
        
        En el plàncton la productivitat s'apropa al 100%, ja que la biomassa es renova amb molta rapidesa.
        En un bosc madur la productivitat s'apropa al 0 perquè té molta biomassa i el que produeix ho inverteix en renovar-se i respirar
        
        Ecosistemes joves -- productivitat alta
        
        A mesura que un
        ecosistema madura, la productivitat es va reduint. Com
        més madur es un ecosistema, més gran és la biomassa
        global, així que la producció es va fent més petita, tant per
        la manca de nutrients com per la quantitat de llum que
        toca a cadascuna. A més, com la biomassa és gran, també
        ho és l’energia que és gasta en respiració per mantenir-la
        viva, amb la qual cosa la producció neta disminueix i per
        tant la productivitat es va reduint fins arribar a ser 0 en les
        comunitats clímax.
      - biomassa quantitat (pes) de matèria orgànica (morta o viva) originada per cada un des nivells tròfics de l'ecosistema i que pot ser usada com a font d'energia (directa o indirecta)
        
        Secundària
        
        Residual
        
        Primària
        
        S'expressa en massa de matèria viva per unitat de superfície o de volum en un habitat concret (g/m2, g/h), tenint en compte que 1g de massa equival a 4kcal, també pot expressar-se com a unitat d'energia (kcal/ha, kcal/m2)
        
        La piràmide de biomassa mostra quanta biomassa és present en als organismes en cada nivell tròfic
      - temps de renovació és el temps que ha de transcórrer perquè es renovi un 100% de la biomassa d'un ecosistema. Temps de renovació = biomassa/producció
- - - - Generalment disminueix a mida que augmenta el nivell tròfic
      - Piràmide de biomassa invertida. En alguns casos, com els d'ecosistemes marins, ja que la taxa de renovació del fitoplàncton és molt alta i permet el manteniment del nivell posterior
      - Els ecosistemes amb més biomassa per quantitat de superfície són les selves tropicals i les de zones de mar obert les de menys
      - Pot ser proporcional o aproximada
    - - Quan els productors són grans (arbres), un d'individu manté diversos herbívors. Llavors hi ha un petit rectangle de productors i es recupera la forma normal de la piràmide
      - Si els productors són més petits que els herbívors, aquests han de ser molt nombrosos per poder alimentar-los llavors tenen forma decreixent
    - - Més útils, donen informació sobre el flux de l'energia i la producció. Diuen l'energia disponible en cada nivell tròfic.
      - Sempre tenen forma decreixent, ja que cada nivell tròfic tan sols té un 10% de l'energia acumulada en el nivell anterior