Segona Etapa del Franquisme: Desenvolupisme econòmic i immobilisme polític (1959-1975)

  1. Economia

El 1957 es crea un govern de ministres favorable a l'aperturisme econòmic (Tecnòcrates del Opus Dei)

Es crea un pla d'estabilització (1959)

Objectius

S'ideen 3 plans de desenvolupament (1964-1975)

Liberalització interior

Estabilització econòmica

Liberalització exterior

S'augmenten la producció industrial (x4) i la renda per càpita (x8)

Augmenten les inversions de capital estranger

A Espanya hi ha estabilitat política, les vagues són il·legals i la mà d'obra és barata

Fomentar el creixement econòmic

Posar fi al fort intervencionisme estatal

Suprimir els obstacles a la liberalització comercial i financera

Fi de la regulació de preus

Reducció de la inflació

Devaluació de la pesseta (tot costa més per als espanyols, però menys per als estrangers)

Reducció del dèficit públic (menys gastos i més ingresos)

Tot això provoca el "Miracle econòmic espanyol"

Es produeix un boom turístic

1M turistes (1952) a 34,5M turistes (1973)

L'emigració a l'exterior aporta divises al pais

Augment de divises a Espanya

Espanya es comença a industrialitzar, la metal·lúrgia dominarà a Catalunya, el 1955 s'instal·la (a Barcelona) la factoria d'automòbils SEAT (Franco hi assistirà)

El SEAT 600 serà símbol de l'època (fiat 500)

Es fan noves carreteres i autopistes (donar bona impressió als països inversors)

Forta propaganda turística "Spain is different"

Gràcies als recursos econòmics de l'estranger (turistes, emigrants i inversors) Espanya va poder equilibrar el dèficit que provocava la importació de productes per a la modernització del pais

Es crea la societat de consum (Rentadores, neveres, TV, supermercats, fragàncies, etc...) Masclisme i violència de gènere encara vigent

Canvis socials durant el 2n franquisme

Canvia el paper de les dones (cuina a treball assalariat) i secularització que distància a la societat de l'església

Creixement demogràfic i migracions

Augment històric de la població

25M d'habitants (1940) a 34M d'habitants (1973), creixement més fort als 60

Baby boom dels 60. Taxes de natalitat altes (impulsades pel règim), baixes taxes de mortalitat (millores en la qualitat de vida pel progrés econòmic)

Migracions

Interiors

Exteriors

Van del camp a la ciutat

Busquen feina a zones industrialitzades

Sobretot Madrid, Bilbao i Barcelona

Emigren 2M entre 1959 i 1973

Causarà problemes d'habitatge (Barraquisme)

Van del camp a Europa

Sobretot Alemanya, Suïssa i França

Emigren 1M entre 1959 i 1973

Envien divises i fan que baixi l'atur a Espanya

"Els altres catalans": Com anomenaven els catalans als immigrants que arribaven a Catalunya. La majoria provenien d'Andalusia

La gran quantitat d'immigrants va provocar el "Barraquisme", no hi havia habitatge per a tothom i molta gent havia de viure en barraques.

El ministeri de vivenda el tenia Falange Espanyola, que va provocar el "barraquisme vertical", una gran quantitat de pisos que no tenien serveis bàsics a prop (escola, mercat, etc...), cosa que no millorava molt conforme a la situació anterior.

Reformisme franquista i immobilisme (Només font)

  1. Oposició al règim franquista

Nova oposició

Context internacional (Maig del 68): Protestes estudiantils per assassinats o desaparicions de membres de partits o sindicats revolucionaris

Els joves que no havien participat a la guerra civil es comenáven a posicionar en contra del règim "Renovació generacional"

PCE organització més potent a Espanya, PSUC a Catalunya. S'adapten als nous temps

Fronts opositors

Partits polítics (il·legals)

ETA, FRAP i GRAPO, organitzacions armades

L'Església Catalana i Vasca principalment (el règim va matar molts dels seus bisbes, capellans... després de la Guerra Civil)

JOC (Joventut Obrera Cristiana) cures vermells

Joves catalanistes conservadors comencen a organitzar-se, liderats per Jordi Pujol, que també liderava CDC (fundada el 1974)

Lluita sindical de masses (Comissions Obreres) amb el PCE i PSUC al darrere, membres de comissions obreres es presentaven al sindicat vertical per tal d'acabar amb ell des de dins (Marcelino Camacho)

Moviment estudiantil universitari, es crea el SDEUB, que promou una assamblea al convent dels caputxins de Sarrià, que va ser tancada per la policia nacional, anomenada "Caputxinada"

Associacions de veïns als barris (barraquisme) demanàven serveis mínims com mercats, hospitals...

Procés 1001: El Tribunal d'Ordre Públic deté a tita la direcció de CCOO (1973)

Procés de Burgos (1970) es condemnen a 16 membres d'ETA a mort, es va protestar a Espanya i Europa, finalment s'anul·len les condemnes

Escarré s'exilia en 1965 per publicar un article crític amb el Franquisme (abat de Montserrat)

Xirinacs va fer una vaga de fam (42 dies), pertenyia a moviments cristians de base

Es crea la UMD (unió militar democràtica) en 1974

Unificació de l'oposició

"Contubernio de Munich"

Resolució europea a favor de la democràcia a Espanya

Es creen plataformes "unitàries" amb un objectiu: Acabar amb el règim de Franco

Junta Democràtica (PCE)

Plataforma de Convergència Democràtica (PSOE)

Assamblea de Catalunya (Tots els partits i sindicats)

Franco tenia 3 homes forts

Carrero Blanco

Lopez Rodó

Fraga

Més important dels tecnócrates (Responsable desenvolupisme)

Vicepresident (1967), cap de govern (1973) Successor polític de Franco

Cap de premsa i turisme (responsable "aperturisme ideològic")

Al 1969 hi ha un gran predomini dels tecnòcrates al govern (Falange perd poder)

Reformes legislatives

Llei de prensa (1966)

Es canvia la censura prèvia per inspeccions a posteriori

No s'instaura la llibertat d'expressió

Llei orgánica del estado (1966)

Separació de la figura del Cap de l'Estat amb el Cap de Govern

Majoria del poder encara controlat per Franco

Es va fer un referèndum per aprovar-la

Creació TOP (Tribunal d'Ordre Públic) en 1963

Sustitució de justícia militar per la civil

Especialitzat en reprimir

Llei de representació familiar en 1967

Part de les corts les triarà la gent mitjançant votacions

Només permitia presentar-se a membres del "Movimiento"

Des de la promulgació de la "Ley de sucesión" (1947) Espanya era un regne sense rei

En 1969 Franco opta per Juan Carlos de Borbó, qui es convertirà en el seu successor (Cap de l'Estat)

Els monàrquics volen a Joan de Borbó, aquest farà el manifest de Lausana (1945), demanant el tro i trencant relacions amb Franco

EL 1964 es celebren els 25 anys de Pau (des de la Guerra Civil)

Accident nuclear de palomares (1966), no van haver morts, però si fugida de plutoni

Es demana 1. Amnistia per a presos i exiliats