Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

ALTERACIONS DEL COLOR DENTAL No és un paràmetre estable, varia…

- - - - Afecta a 1 o varies dents aïslades.
        
        Processos pulpars i traumatismes:
        
        Calcificacions: resposta de la dent davant d'un traumatisme o calcificació total o parcial de la càmera pulpar. Color més saturat i més groc.
        
        Necrosi: l'agressió excedeix els marges de resistència de la dent el teixit pulpar patirà un procés de degradació. Si hi ha bacteris serà més intens, de color negre molt pigmentat.
        
        Hemorragies pulpars: No és fàcil de veure i s'aprecia com un canvi de coloració vermell o rosa com a conseqüència de la sortida de la sang fora dels vasos i capil·lars.Si el teixit pulpar no va patir dany l'excés de sang a poc a poc es va reabsorbint fins que la dent torna el seu color normal.
        
        Restos pulpars: la polpa romanent, es degrada igualment i tenyeix la dentina per la introducció dels productes de desnaturalització en els túbuls.
        
        Tractament: endodontic correcte i després el blanquejament intern.
      - Patologíes dentals:
        
        Reabsorció radicular: corona adquireix un color vermell rosat x l'augment de vasos sanguinis del teixit de granulació inflamatori a l'interior de la dent, unit a una disminució del gruix de la dentina, per reabssorció.
        
        Hipoplasies de l'esmalt: taques blanques o pardes, duran l'odontogènesi, la dent erupciona amb elles.
        
        Caries: dissolució de la matèria org. de la dent, seguit de la desmineralització del material inorg. Podem trobar lesions blanques (1a fase) i fosques.
        
        Dent de Turner: nexte de ciment ectòpic de cicatrització, per un dany al gèrmen definitiu.
        
        Tractament: tractar la causa, blanquejament o reconstrucció estètica.
      - Material d'obturació, endodòncies i altres:
        
        Materials d'endonòncia:
        
        Pigmentacions, són: gutaperxa, ciments...
        
        Altres materials:
        
        Iode, aureomicina, coure...
        
        Materials d'obturació:
        
        AG: tinció gris o fosca.
        
        Composite: absorveixen pigments.
    - - Per calor:
        
        En l'esmalt: pèrdua d' aigua que provoca un aclariment així com una major opacitat
        
        En la dentina: canvi de color cap a un marró clar, que es va ensorrant.
      - Ingesta de substàncies:
        
        Tetraciclina i altres antibiòtics o fàrmacs: quelació que es produeix entre l' antibiòtic i el calci.
        
        Factors: la dosi, la durada del tractament, la fase de mineralització de la dent, l'activitat del procés de mineralització i el tipus de tetraciclina.
        
        Grau I: coloració molt lleu, groga o marró clar i uniforme.
        
        Grau II: dents grogues, marrons o grisos amb una distribució uniforme però és més intens.
        
        Grau III: més saturació en el color i apareixen bandes o línies.
        
        Grau IV: rara i presenta les dents molt fosques amb bandes o estries i fins i tot irregularitats a la superfície.
        
        Tractament: blanquejament extern (grau I i II). O tractaments protètics amb corones o amb caretes.
        
        Fluorosi: Ingesta excessiva de l'ió fluor durant els desnv. de les dents.
        
        Tractament: blanquejament extern en els casos més subtils, fins a la necessitat de caretes o corones en els casos més abigarrats.
        
        Dèficit vitamínic i d' altres substàncies:aportació insuficient de substàncies o vitamines implicades en la formació de l' esmalt i la dentina durant l' odontogenesi (vitamines A, C, D, fòsfor o calci).
      - Malalties sistèmiques
        
        Alteracions hemolítiques: ha de coincidir amb el període de formació dental, és + freq. veure en dentició temporal amb coloracions des del blau verdós al negre blavós o marrons.
        
        Alteracions metabòliques:
        
        Alcaptonuria: dèficit enzimàtic en la cadena del metabolisme dels aminoàcids, es manifesta amb dipòsits de pigments foscos a les dents donant una coloració marró.
        
        Porfiria: l'eritrodòncia és el dipòsit a les dents de porfirines que poden presentar una coloració que oscil·la del marró rosat al malva.
        
        Alteracions hepàtiques: Si coincideix amb el procés de formació dental poden produir una coloració verda a les dents.
        
        Alteracions endocrines: poden ser verdes de l'hipoadrenalisme, o grocques clar que tendeixen al rosa de l'hiperadrenalisme, o groc-marró de l'hipotiroïdisme i el blanc-i-blauat o grises de l'hipertiroïdisme.
        
        Tractament:
        
        Si afecta a temporals és nul.
        
        Si afecta a les permanents: blanquejament bé intern o extern més o menys prolongat o agressiu segons el grau de pigmentació.
        
        Caretes estètiques.
      - Displàsies:
        
        Amelogènesi imperfecta: aspecte molt variat, normalment adquereixen un color groc.
        
        Tractament: Agressius amb corones de recobriment total .
        
        Dentinogenesi imperfecta: dents opalescents grisos, o dents grogues-marró.
        
        Tractament: Agressius amb corones en el sector posterior.
      - Envelliment i color post mortem:
        
        La dentina circumdant es torna + compacta i - permeable.
        
        Els ions i pigments travessen l' esmalt i es dipositen en el límit amelo-dentinari i en el límit de la dentina.
        
        La polpa es va atrofiant i en el seu lloc es forma dentina secundària.
        
        El color de la dentina es torna més saturat mentre que la lluminositat o valor es disminueix.
        
        L'esmalt es fa + prim i això fa que el color de la dentina es faci + dominant.
        
        La sup. de l' esmalt es fa més llisa i polida perdent la naturalitat.
        
        Coloració rosa en els difunts: acumulació de sang després de la mort i no a processos necròtics pulpars
- - - - Matèria alba i sarro: dipòsit blanc groguenc, bacteris, cèl. epitelials, restes alimentàries, proteïna salivars, etc.... que es dipositen a la superfície i no es raspalla durant uns dies.
      - Dipòsits verds: nens i adolescents, causa desconeguda, per la fenacina i fongs
      - Dipòsits tronjes: a les zones cervicals vestibulars de dents anteriors
      - Depòsits negres: taques petites i freqüents de color negre lligades a la vora gingival, causa desconeguda, però si que hi ha una succeptibilitat gènetica per la composició de la saliva.
      - Tractament: netejes, tractrectomies amb poliments, canvi d'habits i millorar la higiene.
    - - Aliments: cafè, te, vi, cola... els polifenols tendeixen a unir-se a la pel·lícula adquirida que actua com a mediador, augmentant la capacitat de coloració.
      - Tabac: la nicotina i el quitrà es dipositen a la superfície i arriba a penetrar en els túbuls dentinaris.
      - CLX: taques negres.
- - - - Depén de: la transmissió especular a través de la dent, la reflexió especular a la superfície, la reflexió especular a la superfície i l' absorció i dispersió. El color de la depent ppalment de la dentina.
    - - En funció de
        
        Humitat: els secs semblen més clars.
        
        Edat: consequencia envelliment.
        
        Raça/color de pell: a pell +fosca, dents + clars.
        
        Sexe: el de les dones és + clar.
        
        Dent: els temporals són + clars.
        
        Regió de la dent: la zona central és la + lluminosa.
    - - Mètode + freqüent i econòmic: la mesura visual, fa servir una guia de colors i la compara amb el color de la dent a estudiar.