L'apagada i l'encesa dels llums d'un cert tipus de locals se sol fer habitualment de manera gradual per a un millor acomodament visual. Per aconseguir l'obscuritat, en algunes sales es desconnecten grups de llums l'un darrere l'altre mitjançant interruptors. En altres sales, un sistema de regulació permet disminuir-ne de manera progressiva i contínua la lluminositat. En el primer cas es fa per blocs o de manera discreta i, en el segon, de manera contínua.
Els sistemes que treballen amb senyals de tipus continu amb un marge de variació determinat s'anomenen sistemes analògics. En aquests sistemes la informació pot adquirir infinits valors diferents de manera contínua en un interval donat. El principal avantatge del sistema analògic és que la informació conté infinits valors instantanis i, per tant, resulta molt completa.
Els sistemes digitals, en canvi, treballen amb senyals tot o res, anomenats també binaris, que només poden representar dos estats o nivells: obert o tancat, activat o desactivat, connexió o desconnexió, etc. Aquests nivells o estats se solen representar per variables lògiques o bits, el valor dels quals pot ser 0 o 1.
Atès que gairebé la majoria de paràmetres físics de l'univers són analògics, és habitual, doncs, trobar a la pràctica sistemes mixtos formats per blocs analògics i blocs digitals, depenent del treball que hagin d'efectuar.
