Els pensadors antiprogressistes trobaven difícil decidir què era el que havia fracassat. L'instint, la tradició, la fe religiosa, la "naturalesa humana", oposats a la "falsa" raó van ser concitats, depenent de la propensió intel·lectual del pensador, contra el racionalisme.
El conqueridor del racionalisme anava a ser la història. No tenien el sentit del progrés històric. L'esforç intel·lectual més seriós de la ideologia antiprogressista va ser el de l'anàlisi històrica i la rehabilitació del passat, la recerca de la continuïtat contra la revolució Edmund Burke a Anglaterra i l'"escola històrica" alemanya de juristes, que van legitimar un antic règim, existent