Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
1a Etapa Franquisme: Construcció de l'estat franquista (1939-1959) -…
1a Etapa Franquisme: Construcció de l'estat franquista (1939-1959)
Bases del règim franquista
Pilars i estructura del règim
Model feixista o totalitari
Personalisme (Franco, "Caudillo de España")
Exèrcit. 30% ministres
Nacionalsindicalisme: Partit únic ("Falange Tradicionalista y de la JONS"). 40% ministres
El partit controla mitjans de comunicació i subministra càrrecs a l'administració (Serrano Suñer, el cuñadísimo, és el cap)
Organitzacions de masses de FET y de las JONS (Organitzacions idèntiques als nazis i feixistes)
Sindicato vertical: Organització de patrons i treballadors
Sindicato Español Universitario (SEU): Instrument de control polític a les universitats
Frente de juventudes: Formació i adoctrinament del jovent
Sección femenina: Formació cristiana i nacionalsindicalista destinada a la dona
Nacionalcatolicisme: Esglèsia catòlica. 10% ministres+10% tecnòcrates
Controla els poders
Judicial
Tribunal suprem
Audiències provincials
Legislatiu
Corts
Consejo nacional del movimiento
Consell del regne
Executiu
Presidència del govern
Ministeri
Governs civils
L'església rep un gran finançament públic i controla l'ensenyament. S'imposen la moral i els valors catòlics
Les lleis fonamentals
Fuero del trabajo: Regulava les relacions laborals i establia els principis del nacionalsindicalisme
Fuero de los españoles: Conjunt de deures i drets dels espanyols. La relació de drets no anava acompanyada de cap garantía per poder exercir-los
Llei constitutiva de les corts: Crea les corts com a òrgan legislador supeditat a la funció sancionadora del "Caudillo"
Llei del referèndum nacional: El cap de l'estat podia sotmetre a consulta popular les qüestions que considerés oportunes
Llei de successió: Establia Espanya com a regne i la monarquia com a successora del franquisme
Llei de "principios del movimiento": Actualitzava els principis directius de l'estat. Tots els funcionaris públics estaven obligats a jurar els "principios del movimiento" abans de prendre possessió
La repressió institucionalitzada
La repressió
Deguda a terme per l'exèrcit, falangistes i les noves autoritats
La repressió no acaba amb la guerra
Planificada des de l'inici de la Guerra Civil
No es busca la reconciliació amb els vençuts
Vol sotmetre o destruir qui no pensi com ells
Dirigida a Socialistes, republicans, comunistes, anarquistes, catalanistes...
Legitimada per "Ley de Responsabilidades Políticas" i "Ley de represión de Masonería i Comunismo"
Formes de repressió
Pressons: 300.000 presos (Alta mortalitat)
Execucions: 50.000 execucions a la postguerra
Camps de concentració: Batallons de treballadors, treballs forçats "redemptor"
Depuració laboral i del magisteri. Confiscació i espoli dels vençuts
Repressió política i cultural a Catalunya
Prohibició de símbols identitaris de Catalunya
Prohibició de la llengua catalana
Prohibició d'institucions catalanes
Canvi a les sigles de l'escut del Barça (CFB)
1940 Afosellament de Companys al castell de Montjuïc. Detingut a França pels nazis i portat a Espanya per a jutjar-lo.
Les relacions internacionals
II GM (1939-1945)
Espanya declara no bel·ligerància
Hitler no accepta el que demana Franco a canvi d'intervenir (Marroc, Gibraltar...)
Molts morts després de la Guerra Civil
Col·laboració diplomàtica i econòmica amb Hitler i Mussolini (40.000 "soldats voluntaris", División Azul) i grans quantitats de wolframi
Possibilitats d'una intervenció aliada per enderrocar Franco al 1945
L'ONU condemna el franquisme i queda aïllat internacionalment al 1946
Diversos episodis de relació entre Espanya i l'Eix
Al 1940 Franco es reuneix amb Hitler (Hendaia, França) i amb Mussolini (Bordighera) el 1941 per a parlar la seva entrada a l'Eix
Franco arriba tard a la reunió, més tard, Hitler posa fi a la conversa, furiós i se'n va
Serrano Suñer visita Alemanya el 1940
Himler visita Barcelona i Madrid el 1940
Generals espanyols subornats per Gran Bretanya per no entrar amb el bàndol Nazi
Canvi de política internacional als anys 50
Dificultats polítiques i econòmiques per aïllament internacional
Baixa la intensitat represiva
Però la situació canvia per la guerra freda
1953-Concordat entre Espanya i la Santa Seu
Acords d'Espanya amb Estats Units, Pacte de Madrid (1953)
Visita d'Eisenhower a Espanya (1959)
A canvi de l'ajut econòmic, es construeixen bases militars d'EEUU: Zaragoza, Torrejón de Ardoz, Morón de la Frontera i Rota
Entrada d'Espanya a l'ONU (1955)
Reconeixement internacional i predomini del nacionalcatolicisme
Entrada d'Espanya a organismes internacionals (secundari)
1951 FAO: Organització per l'alimentació i l'agricultura
1953 UNESCO: Organització de les nacions unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura
1955 ONU: Organització de les nacions unides
1956 OIT: Organització internacional de treball
1957 OIEA: Organització internacional de l'energia atòmica
1958: OECE: Organització Europea de cooperació econòmica
FMI: Fons Monetari Internacional
BIRF: Banc internacional de reconstrucció i desenvolupament
1960 GATT: Acord general sobre aranzels i comerç
Economia
L'autarquia
Situació de destrucció després de la Guerra Civil, depressió econòmica
Polítiques proteccionistes obligades per la II GM i posteriorment aïllament
Defensa de l'espanyol i interès polític per controlar-ho tot. Pretenien convertir a Espanya en una nació autosuficient. Això va portar a una forta intervenció de l'Administració en l'economia
Ferri control del comerç exterior per reduir les importacions. Solament es permet importar cereals, maquinària, petroli i matèries primeres
Faltava capital privat i no es construeixen indústries en la dècada dels 40. L'estat es converteix en un gran empresari per indústries de caràcter estratègic (Instituto Nacional de Industria). Producció molt baixa
La falta de productes imposa el racionament (Cartilles de racionament) veient-se la població obligada a acudir al mercat negre i als estraperlistes (qui venien del que l'estat no comprava a un preu més elevat)
Abandonament de l'autarquia de manera gradual als 50
Comença la liberalització de l'economia (economia capitalista Europea)
Existeix el perill de col·lapse econòmic
Per alta inflació, per augment de preus i salaris
Per disminució de divises i pagament d'importacions
Oposició al règim franquista
Resistència interior
Maquis
Format pel PCE a Espanya CNT a Catalunya
Seguien la guerra de guerrilles (sabotatges i assassinats de feixistes destacats). Utilitzaven zones muntanyoses i de vegetació espessa per amagar-se
Volien desmuntar el discurs de la "pau franquista"
El 1947 comencen a desaparèixer maquis
II GM. Esperen la intervenció aliada a Espanya
Acció més destacada: Invasió de la Vall d'Aran (1944) des de França
Any de major activitat: 1946
La no intervenció aliada a Espanya fa canviar la tàctica de l'oposició
Anarquistes segueixen la lluita armada als 50
El moviment obrer es reorganitza als 50
Vagues il·legals a Barcelona i Pais Basc (1951)
Vaga dels tramvies a Barcelona per la pujada del preu
Les organitzacions polítiques i institucions a l'exili perden importancia a l'interior
El PCE posa en marxa la "tàctica de reconciliación internacional" (unificar tota la oposició)
Vagues universitaries per suprimir el SEU i aconseguir llibertats democràtiques
Resistència a l'exili
Es crea la Generalitat i el Govern espanyol a l'exili
Presidents de Catalunya: Josep Irla, després Josep Tarradellas (1954)
Hi haurà divisió per la Guerra Civil
França i Mèxic principalment
Els homes que anaven a França eren desarmats i enviats a camps de concentració, les dones i nens podien passar (Argeles, França i Mauthausen, Àustria)
500.000 persones: Principals personalitats del món polític, cultural i científic