TIPOLOGIA TEXTUAL

Text expositiu

Text instructiu

Text narratiu

Text descriptiu

Text cientific

Il·lustracions o esquemes que complementen les instruccions i les fan més comprensibles.

Ha de ser esquemàtic i concís. L’esquematisme consisteix a presentar uns continguts destacant-ne les línies principals, mitjançant les paraules imprescindibles. No calen adjectius ornamentals.

Estructura ordenada per passos: sovint es presenta en forma esquemàtica i ordenada amb números (1, 2, 3), punts o guions.

Abundància de fórmules instructives: s’agafa…, agafeu…, heu d’agafar…, agafareu…

Un text argumentatiu pretén convèncer i modificar el punt de vista del destinatari sobre un tema polèmic o controvertit. Argumentar vol dir:

Anar més enllà de la simple opinió

És una producció escrita que aborda teories, conceptes o qualsevol altre tema amb base en el coneixement científic

ESTRUCTURA

Raonar les idees proposades

Contrarestar les idees contràries

Conclusió

Fer creïbles els propis valors i les pròpies idees

discusió

Arribar a conclusions convincents

Persuadir (convèncer)

resolució

resum

El text argumentatiu no presenta una estructura lineal, però sí que té en compte la presència d’una sèrie d’elements:

Autors

  1. Tema al voltant del qual girarà l’argumentació. L’objecte de l’argumentació sol ser polèmic.

Títol

  1. Tesi que es defensa (o idea de fons), és a dir, la postura de l’emissor respecte al tema polèmic
  1. Arguments que recolzen la tesi: raons, proves, exemples,etc. en què es basa la tesi.
  1. Conclusió que reforça la postura.

Text periodistic

són aquells que apareixen en els mitjans de comunicació: diaris, revistes, ràdios, televisions, etc.

Un text descriptiu presenta, explica detalladament, precisa com són les persones, els animals, els objectes, els llocs, els ambients, els sentiments, les idees…
Sovint, les descripcions formen part d’altres textos, per exemple, en els textos narratius.

Text argumentatiu

Aquests mitjans persegueixen tres objectius:

Informar

S’utilitzen recursos lingüístics que permeten crear una imatge mental d’allò que es descriu:

Formar

Entretenir

Verbs en present o en imperfet d’indicatiu

El periodisme ha creat una gran varietat de gèneres, que podem agrupar en els tres grups següents: els gèneres informatius, els gèneres d’opinió i els gèneres mixtos.

Mots de significat precís (com els substantius)

Adjectius que afegeixen qualitats a la realitat descrita

Comparacions i metàfores

Per fer una bona descripció cal seguir uns passos:

Observar amb atenció allò que es vol descriure

Seleccionar les coses observades que considerem més interessants.

Estructurar i ordenar la informació.

Redactar la descripció.

ESTRUCTURA

desenllaç

nus

Plantejament

Descripció objectiva

Ens diu a quin lloc i aq uina època se situen els personatges que es situen a la història. Tambè ens introduiex la qüestió o el problema que desencadenarà la història.

Té una intenció merament informativa.

Exposa atributs, propietats i funcions

Té una intenció merament informativa.

Usa paraules precises (precisió lèxica) i tècniques, mai en sentit figurat

Exposa atributs, propietats i funcions

Descripció subjectiva

Té una intenció valorativa i comunicativa d’experiències, sentiments, emocions, visions, opinions.

Es descriu a partir de la semblança o associació (comparació, metàfora, personificació).

Descripció de persones

Aspectes físics és una prosopopeia.

Referencia als psicològics, una etopeia

Tant a aspectes físics com psicològics és un retrat.

La part més important d’una història és el nus, que és on passen
les coses més interessants

El desenllaç és la part final de la història, en què les accions
dels protagonistes tenen un acabament.

Adjectius per descriure l’aspecte físic

Cabells

Espatlles

Vestit

Ulls

TIPUS DE RELATS

Relat realista: Els fets que ens explica un text narratiu poden ser reals o
versemblants, és a dir, que poden semblar reals.

Aspecte general

Boca

Relat fantàstic: Els fets poden ser fabulosos o inversemblants, és a dir, de cap
manera podrien ser reals.

La descripció d’objectes

PERSONATGES

Els personatges secundaris. Són la resta de personatges que apareixen a la narració.
Solen participar només en una part del relat

El personatge principal. És a dir, el protagonista, condueix l'acció i surt, pràcticament, al
llarg de tot el relat.

EL TEMPS

El lector quan llegeix la descripció ha de poder veure el mateix objecte en la seva ment.

DEFINICIO: L'acció es desenvolupa en un temps determinat. Per això no poden aparèixer ni situacions
ni objectes ni personatges que no siguin propis del temps en què transcorren els fets.

Expressions temporals: En un relat, les expressions temporals com ara ahir, abansd'ahir, l'endemà

La descripció de paisatges

EL ESPAI

Es tracta de que el lector pugui veure i sentir el mateix que l’escriptor en el moment de fer la descripció.

DEFINICIÓ:Els fets explicats sempre tenen lloc en un entorn físic. Aquest espai pot ser anomenat,
simplement, o bé pot ser descrit de manera acurada.

click to edit

Expressions de lloc: Per situar exactament els diferents elements fem servir expressions
de lloc, com ara d'una banda, a l'esquerra, a dalt,

Per fer una bona descripció cal seguir uns passos:

Estructurar i ordenar la informació.

Observar amb atenció allò que es vol descriure

Seleccionar les coses observades que considerem més interessants.

Redactar la descripció.

DEFINICIÓ: serveixen fonamentalment per donar informació de manera objectiva i ordenada sobre fets, idees, teories, etc., a un lector o a un oient interessat en un tema determinat.**

Estructura

Presentació o introducció: es presenta el tema, la seva importància, els objectius, fonts documentals, etc. La introducció sol constituir el primer paràgraf del text.

Desenvolupament: es va exposant la informació del tema de manera clara i ordenada. És la part central del text. L'estructura ordenada i les relacions lògiques dels continguts són fonamentals en aquests tipus d'escrits.

click to edit

Conclusió: resum de les idees principals que s'han exposat o l'opinió personal. Hi apareixen fórmules típiques de sintetització.

Tipus

Text cientificotècnic especialitzat

Text semidivulgatiu

Text divulgatiu

Text científic pedagògic

Text científic pedagògic

Text objectiu oficial

introducció