Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
ANATOMIA I FISIOLOGIA DE LES MAMES - Coggle Diagram
ANATOMIA I
FISIOLOGIA DE LES MAMES
FUNCIÓ
Funció biològica: lactància i atribut femení.
Les mames són glàndules exocrines, ramificades,d’orígen epidèrmic.
Són glàndules sudorípares modificades.
Formen part dels caràcters sexuals secundàris
ANATOMIA
1.Tòrax
2.Pectoral major
3.Lòbuls
4.Mugró
5.Areola
6.Conductes galactòfors
7.Teixit adipós
8.Plec submamariAl cercle, la
glàndula mamària
La glàndula mamària està constituida per lòbuls
amb un canal secretor ( conducte galactòfor).
Els lòbuls es situen de forma radial respecte al mugró. Cada lòbul es divideix en lobulets que presenten un canal d’excreció propi.
El conductes galactòfors estan envoltats per
fibres musculars llises que en contreure’s expulsen la llet a nivell del mugró.
ESTROMA: Teixit conjuntiu que envolta la glàndula. Manté el pit ferm.
TEIXIT ADIPÓS: Recobreix tota la glàndula excepte l’areola.
La pèrdua o l’augment excessiu de teixit adipós afecta l’elasticitat del teixit conjuntiu i això provoca el canvi de posició de la mama i el seu lliscament
( Ptosimamaria).
CAPA CUTÀNIA: Pell molt fina i fràgil. Conté una làmina
de teixit fibrós (lligament de Cooper) unit a la clavícula i l’envoltura fibrosa o fascia del múscul pectoral. Si el
teixit fibrós està ben unit al múscul pectoral, la mama manté la seva posició.
AREOLA: Zona central, circular coloració rosada fins a marró.
Conté tubercles de Montgomery ( glàndules sebàcies modificades amb acció lubricant i actives durant la lactància).
Al centre hi ha el mugró, una eminència que conté
entre 12 i 20 orificis que són les terminacions delsconductes galactòfors.
Zona molt sensible per la gran innervació que hi ha
Areola i mugró capacitat erèctil davant fred, succióo excitació sexual.
FISIOLOGIA
Secreció regulada per diverses hormones
controlades per la hipòfisi:
Gonadotropines
: hormones secretades per
l’hipotàlem. Regulen la secreció d’estrogens i progestàgens per part dels ovaris (hormones
adenohipòfisi: FSH (hor. Estimulant de Fol·licles) i LH (Hormona luteinizante) i la producció de llet (prolactina).
Estrògens:
Produïts pels fol.licles ovarics. Regulen el creixement i maduració de la mama ( desenvolupament estroma i sistema túbuls) - FSH.
Progesterona:
Produïda pel cos luti (LH), estimula el creixement dels lòbuls i augmenta la quantitat de líquid en tx. subcutani provocant augment de volum.
Responsable de la turgència i
sensació de tibantor de la segona meitat cicle menstual.
Oxcitocina:
Secretada per la neurohipòfisi.
Provoca la contracció de les fibres musculars llises dels conductes galactòfors i per tant la
sortida de llet.
Hormona somatotropa o GH:
Secretada per
l’adenohipòfisi, estimula el creixement de la mama.
Tiroxina:
Si n’hi ha un excés pot atrofiar la
glàndula mamària.
Corticoides:
Secretats per l’escorça
suprarenal, frena la regeneració del teixit conjuntiu i afavoreix la retenció de líquids i
greix a mama. Un excés es relaciona amb les estries.
EVOLUCIÓ
Embaràs:
Increment de volum. El teixit
glandular s’adapta a la producció de llet. La prolactina i els estrògens faciliten el creixement del sistema de conductes.
La progesterona provoca el creixement dels
lòbuls.
Infiltració de limfòcits per evitar possibles
infeccions.
Augment de vascularització
Hiperpigmentació d’areola i mugró.
Lactància:
Grans quantitats de prolactina
estimulen la producció de llet a partir de components sanguinis.
Després de la lactància la glàndula disminueix
de volum fins a prendre un tamany lleugerament superior al d’abans de l’embaràs.
Quan el nadó succiona el pit
s’allibera oxcitocina ( sortida de llet ) i s’estimula la síntesi de prolactina.
-
Menopausa:
Quan les secressions ovàriques
s’aturen, hi ha una retracció dels teixits i per tant una atròfia de la glàndula. Pèrdua de
volum i caiguda de la glàndula (ptosis mamaria).
ASPECTES ESTÈTICS
Els cànons de bellesa han variat al llarg dels anys
i el concepte estètic del pit és relatiu.
Es considera un pit ideal aquell que guarda una
relació d’harmonia amb el pes i la talla de la dona.
Els dos pits són iguals de tamany?
Cap dona té els pits iguals a una altra, i tampoc cap dels dos pits d'una dona és igual a l'altre. Això fa a cada pit únic en el món. Tant en la forma, com en la grandària i en la distribució dels seus tres components principals: greix, pell i glàndula mamària.
El bon aspecte del pit es relaciona amb els
seguents factors: fermesa, volum, adherència al tòrax, tonicitat cutània i tonicitat muscular (
musculs pectorals). També serà important el manteniment d’una
posició corporal correcta.
PTOSI MAMARIA ( CAIGUDA DEL PIT)
La glàndula mamària només té la pell i els teixits
subcutanis com a elements de subjecció.
La caiguda del pit, ptosi mamaria, és un
problema estètic habitual .
Es considera ptosi quan el mugró es troba per sota el plec sub-mamari.
Causes principals ptosi mamaria:
Relaxació de l’envolta cutània i la flàccides superficial per embaràs, obesitat o edat.
Disminució del volum de la glàndula per edat o
trastorns hormonals.
Reducció del tx. Adipós o conjuntiu per patologies
diverses (malnutrició, trastorns psíquics…)
Relaxació de la musculatura superficial amb distensió muscular per falta de subjecció o inadequada o exercici físic.
Trastorns estructura òssia.
Patologia benigna:
HIPOPLASIA MAMÀRIA: Mames petites o poc
desenvolupades. Origen congènit o endocrí ( ex. alt.Tiroidees).
HIPERTÒFIA MAMÀRIA: Mames grans. Factors
endocrins o hereditaris. Persones que des de la pubertat han tingut molt de pit i que han aumentat
de volum ( embaràs, canvi de pes…).
GIGANTOMASTIA: Hipertòfia exagerada. El pes del pit provoca molesties i transtorns en la columna vertebral.
ADENOFIBROMES: Bonys o nòduls. Son freqüents, solen desapareixer sols. Relacionats amb transtorns de la producció de progesterona.
ADENOMES: Tumors benignes. Masses de teixit
epitelial. Cal extirpació quirúrgica.
QUISTS: Petites masses líquides insertades a la
glàndula. Poden aparèixer i desaparèixer durant el cicle menstrual. Relacionats amb desequilibris
hormonals ovàrics.
Patologia maligna: càncer de mama
És la malaltia que provoca una mortalitat més elevada entre les dones de 35- 55 anys.
El pronòstic depèn del moment en que es detecta.ç
Recomanació d’autoexploració a partir dels 20 anys.
Recomanació mamografies a partir 35 anys
El principal risc és la metàstasi, el pit es troba molt a prop de les cadenes de ganglis i des d’aquí les cèl.lules tumorals poden viatjar via sanguinia/
limfàtica a altres òrgans.
QUALSEVOL ANOMALIA A LA MAMA HA DE SER
VALORADA PER UN ESPECIALISTA.