Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
CRISI POLÍTICA. CARLES IV I LA FRANÇA REVOLUCIONÀRIA, La formació de grups…
CRISI POLÍTICA. CARLES IV I LA FRANÇA REVOLUCIONÀRIA
Canvis revolucionaris i les seves limitacions
El segle XIX va ser un llarg període de transformacions, van desaparèixer les estructures econòmiques i socials de l'Antic Règim.
Població ➚ de manera moderada i l'economia es va transformar
Els progressos van ser tardans, lents i menys intensos que en altres països europeus, per la qual cosa Espanya va continuar sent un país agrari.
Es va establir una nova societat de classes basada en riquesa
Els terratinents van mantenir una gran influència, la burgesia i el proletariat van créixer poc, i la pagesia van continuar sent majoritària.
Absolutisme → Sistema liberal
Aquest canvi va produir un ambient de molta inestabilitat marcat per les guerres civils, els cops d'estat militars i l'emancipació de l'imperi.
El regnat de Carles IV
Carles IV va accedir al tron el 1788 a l'edat de 40 anys, i aviat va deixar el poder en mans del primer ministre, Manuel Godoy.
Durant aquest regnat es va iniciar la crisi política de l'Antic Règim, sota la influència de la Revolució Francesa.
El temor que es propagués a Espanya va provocar el tancament de fronteres
Declaració de la guerra a França
En el transcurs de la guerra, els francesos van envair el País Basc i Navarra, la qual cosa va obligar Godoy a signar la pau de Basilea el 1795.
El 1807 va capgirar la seva política i es va aliar amb Napoleó després de la signatura del tractat de Fontainebleau.S'hi acordava la invasió i el repartiment de Portugal, que no acceptava el bloqueig econòmic contra el Regne Unit decretat per Napoleó. Amb aquest pretext, les tropes franceses van entrar a Espanya.
Però l'ocupació dels punts estratègics de la Península va deixar clara la intenció que tenia d'envair també Espanya. Aquest fet va provocar el motí d'Aranjuez (1808), una revolta popular contra la política de Manuel Godoy instigada per l'hereu del tron, el futur Ferran VII.
Com a conseqüència, Carles IV va deposar Godoy i va abdicar a favor del seu fill Ferran.
1 more item...
Fi de les reformes il·lustrades
Josep I Bonaparte va regnar a Espanya entre 1808 i 1813. Durant aquest temps, va implantar l'anomenat Estatut de Baiona, que establia un sistema polític conservador en el qual el rei tenia el poder executiu i la iniciativa per proposar lleis, i va fer algunes reformes. Entre aquestes, l'establiment de drets per als presos, l'abolició de la tortura i la supressió dels privilegis de la noblesa.
Aquests esdeveniments van dividir els espanyols en dos grups ideològics.
Els
afrancesats
Van acceptar la nova monarquia i van donar suport a les reformes. Van constituir un grup d'espanyols reduït integrat per components de la noblesa i de l'alt clergat i, sobretot, per funcionaris.
Els
patriotes
Es van negar a acceptar un monarca estranger, imposat per les armes. En aquest grup hi havia la majoria del poble, que va defensar la sobirania de Ferran VII i els valors tradicionals (Déu, pàtria, rei); i els liberals, majoritàriament burgesos i professionals liberals que volien posar fi a l'Antic Règim i elaborar una Constitució.
La formació de grups ideològics